Un Museu del Transport de Barcelona: somni, polèmica o projecte viable?

Camina amb bastó, però és d'aquells avis amb tanta empenta que el porta més aviat per la seva condició de persona de gran i no pas perquè el necessiti. Com si fos un element més del seu vestuari.

Som al carrer Girona de Barcelona. Acompanyem Joan Termes, que ens assenyala amb el seu bastó, no fos cas que l'utilitzés per caminar, les vies de l'antic tramvia que es van recuperar en fer les obres de la superilla de l'Eixample.

Ens diu, orgullós, que si s'han conservat va ser per la llauna que va donar a l'Ajuntament de Barcelona. Es queda mirant les vies i li comencen a brillar els ulls d'una forma especial.

"Tenia 8 o 10 anys i ja vaig arribar a memoritzar tota la trama de tramvies, per on passaven, on tenien les parades", recorda.

"I després el metro, que va créixer molt quan jo era petit. M'apropava a les obres i, com que era un nen tan intrèpid, em ficava dins del túnel per veure com era allò però de seguida em fotien fora"

I entre tramvies i rutes clandestines va néixer una passió que, amb els anys, es va convertir en tota una vida entregada al que seria la seva carrera.

Ara en Joan Termes té, com diu ell, "82 anys i mig!". És historiador i la seva especialitat són els mitjans de transport públic: "A les persones de la meva edat sempre ens aconsellen que hem de caminar però jo caminar per caminar, doncs no. A mi m'agrada caminar per anar a algun lloc i va ser amb aquestes caminades quan vaig començar a rumiar on podien ser els tramvies retirats, els metros, autobusos..."

On podia ser tot aquest material?, es preguntava. Llavors va descobrir que estava emmagatzemat en el soterrani d'una cotxera. "Però el públic no hi tenia accés"

Aquest descobriment va encendre la metxa d'un somni. Va ser qüestió de temps que en Joan es trobés amb altres apassionats pels transports i entre tots comencessin a estudiar com fer-lo realitat: un museu.

Van començar trobant-se en bars, per fer un cafè i compartir els coneixements que cadascú havia adquirit pel seu compte. En poc temps, el somni va començar a agafar forma de projecte i es van constituir en una associació. La Coordinadora Pro Museu del Transport.

En Manuel Marina, un dels seus membres, ens ho explica: "S'ha perdut molt de patrimoni, evidentment, però el que queda ens agradaria que es conservés i que es posés en coneixement de la ciutadania."

"Hem parlat amb institucions, amb partits polítics, amb associacions de veïns... hem parlat amb tothom i ningú ens ha dit que no a aquest museu. Tot són bones paraules però a l'hora de la veritat falta la voluntat política"

I és que ja fa uns quants anys i unes quantes legislatures, de tots els àmbits de govern, que en Joan, en Manuel i companyia truquen a les portes de despatxos a l'espera que algú faci alguna cosa més a banda de donar-los un copet a l'esquena. 

On aniria el museu?

L'Ajuntament de Barcelona veu de bon ull el projecte, però considera que, per l'abast que té, s'hauria d'impulsar conjuntament amb la Generalitat.

Un dels principals esculls: trobar un espai adequat. La Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona ho té molt clar: el Palau de Comunicacions i Transports de la Fira de Barcelona.

Un dels membres de la Coordinadora, en Ferran Armengol, argumenta que no queda cap espai a Barcelona que tingui "aquesta cabuda" i que hagi estat "especialment dissenyat per encabir vehicles de transport".

"Aquí, a l'Exposició del 29 hi va haver tramvies, camions, vagons de tren i fins i tot avions!"

Com diuen en Joan, en Manuel i en Ferran, hi ha el contingut, tots els vagons, autobusos i tramvies emmagatzemats a la nau de TMB, i també el continent, el Palau de Comunicacions i Congressos de la Fira de Barcelona.

Sobre l'espai, a més, refermen el seu argumentari amb dos apunts:

- D'una banda, la concessió que Fira de Barcelona té amb l'Ajuntament de Barcelona venç l'any que ve, el 2025.

- De l'altra, en cas de la probable renovació de concessió, proposen buscar una manera de fer encaixar tots dos projectes tenint en compte que, segons han constatat a la pàgina web de la fira de Barcelona, aquest espai es fa servir amb la seva total extensió i capacitat uns quaranta dies l'any.

Què hi hauria al museu?

Pel que fa a la qüestió del contingut, la situació és més complexa.

La Fundació TMB assegura que es conserven alguns exemplars dels models que es van retirant i afegeix que, en el marc del centenari del Metro, que es commemora aquest any, té previst licitar la restauració de diversos vagons històrics. 

En qualsevol cas, ja fa anys que a l'interior d'unes instal·lacions de TMB s'hi emmagatzemen vagons de metro, autobusos i tramvies històrics que són patrimoni de Barcelona.

A l'hora d'abordar aquest reportatge vam demanar que ens deixessin entrar per enregistrar amb les nostres càmeres el contingut d'aquesta nau. Se'ns va denegar l'accés per raons de seguretat, tot i tenir una titulació específica per treballar en espais confinats i de dificultat extrema.

Finalment, vam poder veure què hi ha a dins gràcies a unes fotografies que Manuel Marina va fer ara fa uns anys quan sí que li van permetre entrar.

El pas del temps es fa evident. En el millor dels casos, dormen en l'oblit amuntegant pols, però també n'hi ha que han patit un vandalisme que no és propi de l'època en què recorrien Barcelona carregats de passatgers. Les imatges, a continuació: