Un noble cavaller i un clergue sedentari, primers identificats a les tombes de Notre-Dame

El 15 d'abril del 2019 un devastador incendi va destruir la catedral de Notre-Dame. París, França sencera i gran part del món van veure com el sostre i l'agulla central del temple queien consumits per les flames i causaven greus destrosses.

El govern francès va començar de seguida les feines de reconstrucció de la catedral. I les primeres tasques de neteja van treure a la llum troballes que l'Institut Arqueològic Nacional de França va qualificar d'"extraordinàries".

Es tracta d'estàtues, escultures, tombes i elements del rerecor del temple original destruït al segle XVIII. I entre tots aquests elements, hi havia un grup de tombes de les quals fins llavors no es tenia coneixement. 

Ara s'ha pogut identificar els ocupants de dos dels sarcòfags. Els arqueòlegs els han identificat com un clergue d'elit de la catedral i un noble jove. Dos personatges que havien de ser molt importants a la seva època pel lloc privilegiat on van ser enterrats. 
 

El sedentari clergue Antoine de la Porte

El primer dels cossos s'ha identificat com un home gran que, d'acord amb la seva estructura corporal, tenia una vida sedentària. Al sarcòfag hi constava un nom, Antoine de la Porte, el nom d'un canonge de Notre-Dame que va morir la nit de Nadal del 1710 als 83 anys. L'home tenia una dentadura perfectament conservada. "Tenia unes dents extraordinàries per a la seva edat. Això ho trobem ben poques vegades, i és evident que es rentava les dents i se les cuidava", assegura Eric Crubézy, catedràtic d'antropologia biològica de la Universitat de Tolosa.

De la Porte era un clergue ric, influent, que va encarregar diverses obres d'art que ara es conserven al Louvre. A més, va pagar de la seva butxaca la renovació del cor de Notre-Dame, fet que sense dubte li va fer guanyar punts per ser enterrat en un lloc privilegiat del temple.
 

El misteri del cavaller deforme i esdentegat

Més misteriós és el cas del segon sarcòfag enterrat als peus de la gran creu del retaule que hi havia entre el presbiteri i la nau central, ara destruït. Pel lloc on el van enterrar, el seu ocupant havia de pertànyer a una de les famílies més importants de la noblesa del segle XVI.

Es tracta d'una tomba feta de plom que té la forma d'una silueta humana. A dins, els arqueòlegs hi han trobat el cos d'un home jove, d'uns trenta anys. L'han batejat com "Le Cavalier", perquè la forma de les seves cames indica que havia passat moltes hores a dalt d'un cavall i era un genet experimentat. 

Tot i haver tingut una vida privilegiada, el jove tenia una malaltia crònica que li hauria fet perdre la majoria de les dents i tenir "un final vital difícil", segons els científics que han analitzat les restes.

A més, l'aristòcrata també presenta una deformació al crani, que creuen que pot ser deguda a l'ús continuat d'una diadema o un ornament al cap quan era un nen. Tot indica que el van enterrar amb una corona de flors al cap.

La seva tomba estava enterrada a més profunditat que la resta, a més d'un metre de profunditat. Però el que més ha sorprès els arqueòlegs és que el cos estava embalsamat, una pràctica poc habitual en aquella època a França.

Ara els especialistes continuen examinant els fragments de tela i altres materials que s'han trobat dins la tomba per intentar conèixer noves dades del misteriós personatge. 

El cap de l'equip científic que estudia les restes confia que, si la data de la mort de Le Cavalier se situa entorn de la segona meitat del segle XVI o a començaments del XVII, seria possible identificar-lo perquè ja existia un registre de defuncions. Però si va morir abans serà difícil posar-li nom i cognoms. 

Les feines de reconstrucció de Notre-Dame continuen, i allà on han descansat les restes de Le Cavalier i d'Antoine de la Porte durant segles, ara s'aixeca una enorme bastida de 30 metres d'altura i 600 tones de pes que servirà per construir la nova agulla de la catedral de Notre-Dame. 

No se sap encara quin serà el destí final de les restes del cavaller i el clergue, però les autoritats franceses han promès que seran tractats "no com a objectes arqueològics sinó amb respecte de principi a fi".