Fotogrames de les pel·lícules "Creatura", "Saben aquell", "El mestre que va prometre el mar", "La societat de la … — "Creatura", "Saben aquell", "El mestre que va prometre el mar", "La societat de la neu" i "20.000 espècies d'abelles", nominades als Gaudí

Un nominat pòstum, una favorita clara i una gala feminista: dades i curiositats dels Gaudí

El cinema català arriba a la cerimònia dels Premis Gaudí traient pit, amb més produccions catalanes candidates, però amb J. A. Bayona optant només a millor pel·lícula europea

Laura Bernis Prat

Periodista del 324.cat

04/02/2024 - 07.52

Desig sexual, humor, memòria, supervivència i amor, sobretot amor pel cinema català. Aquest diumenge sortirem de dubtes i sabrem quines són les pel·lícules guanyadores dels XVI Premis Gaudí, els guardons que atorga l'Acadèmia del Cinema Català.

L'edició d'enguany ja parteix amb xifres de rècord: s'hi van presentar fins a 70 títols --una xifra rècord a la història dels Gaudí-- dels quals es van escollir 28 produccions catalanes --més cinc d'europees-- que es disputaran les 25 les estatuetes "gaudinianes" de cada categoria.

Un any en què hi ha una presència majoritària de dones finalistes, una tendència apuntada des de fa dues edicions, que continua en ascens, i assoleix enguany tres punts més que el 2023, amb un 57%, al davant del 43% d'homes finalistes.

Són nominacions inèdites el ple femení en la categoria de millor fotografia o les tres de quatre millors músiques originals.

I el premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2024 s'entregarà, per primera vegada, a una dona cineasta: Rosa Vergés, pionera en la indústria del cinema als anys 90 i que va obrir camí a cineastes més joves.

"Creatura" i "Saben aquell", les més nominades

Si hi ha una pel·lícula que parteix com la gran favorita és "Creatura", d'Elena Martín, una de les més nominades de la història dels Gaudí, amb 15 candidatures.

Aquesta història valenta i incòmoda que explora el desig sexual femení només ha estat superat en nombre de nominacions en tota la història dels Gaudí per dues pel·lícules: "Incerta glòria", d'Agustí Villaronga, --que el 2017 en va tenir 16-- i "Eva", de Kike Maíllo --que el 2011 també en va sumar 16.

El segon film dirigit per Martín comparteix fita, la de 15 candidatures, amb altres films com "Pa negre", "Mentre dorms" o "El niño".

La segueix de ben a prop "Saben aquell", el retrat íntim i agredolç de David Trueba sobre l'humorista Eugenio i la seva primera dona, Conchita Alcaide, que ha rebut 13 nominacions.

"El mestre que va prometre el mar", de Patricia Font, i "La contadora de películas", de Lone Scherfig, compten amb amb sis nominacions, i en suma cinc "Upon entry (L'arribada)", dirigida per Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas.

Completen les més nominades cinc pel·lícules que han arribat a les 3 nominacions: "Els encantats", d'Elena Trapé, "La imatge permanent", de Laura Ferrés, "Sobre todo de noche", de Víctor Iriarte, "Te estoy amando locamente", d'Alejandro Marín i "Robot dreams", de Pablo Berger, que també, més enllà de la nominació a millor pel·lícula d'animació, compta amb nominacions pel seu guió adaptat i música.

Van un anglès, un italià, un belga, un suec i un... català?

Una de les grans sorpreses de l'edició per a bona part dels espectadors és que "La societat de la neu", del director barceloní Juan Antonio Bayona, només pot aspirar a un premi, el de millor pel·lícula europea. Un film que, juntament amb "Robot dreams", anirà als Oscars.

Tot i ser català, i bona part de l'equip que treballa a la pel·lícula també, les condicions que posa l'Acadèmia de Cinema Català a les bases per participar en els Gaudí li impedeixen poder optar a qualsevol altra categoria.

El motiu principal és que no compleix amb el mínim del 20% de producció catalana, entre altres criteris de l'organització. És a dir, --si permeteu el joc de paraules de l'autora de la notícia-- transformen el que semblaria lògic en "Lo imposible" per a Bayona.

Així doncs, el 4 de febrer, "La societat de la neu" competirà per endur-se el guardó a millor pel·lícula europea amb la sueca "El triangle de la tristesa", de Ruben Östlund; la britànica "Aftersun", de Charlotte Wells; la italiana "Les vuit muntanyes", de Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch, i la belga "Close", de Lukas Dhont.

Curiositats: el cas Laia Costa i la nominació pòstuma de Villaronga

Els quatre títols que opten al premi a la millor pel·lícula són "Creatura", "Saben aquell", "Els encantats" i "La imatge permanent". Mentre que en la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana, els films candidats són "20.000 espècies d'abelles", "El mestre que va prometre el mar", "Un amor" i "Upon entry (L'arribada)".

Pel que fa a la millor direcció, hi ha paritat entre els candidats; dues dones i dos homes: Elena Martín ("Creatura"), Isabel Coixet ("Un amor"), David Trueba ("Saben aquell") i Agustí Villaronga (en una nominació pòstuma per "Loli Tormenta").

El director de cine, Agustí Villaronga, durant el rodatge de 'Loli Tormenta' amb Susi Sánchez — El director de cine Agustí Villaronga durant el rodatge de "Loli Tormenta" amb Susi Sánchez (Caramel Films)

Si ens fixem en les interpretacions, tot i estar nominada només en una categoria, hi ha una actriu que participa en fins a tres pel·lícules. És Laia Costa, una de les més presents al cinema d'enguany.

Laia Costa protagonitza "Els encantats", d'Elena Trapé, --un relat íntim sobre l'angoixa després d'una separació des del punt de vista maternal--; també interpreta el paper principal a "Un amor", d'Isabel Coixet, --un personatge complex i ple de matisos que passa per la por, el dolor, l'atracció, el rebuig i la necessitat de sanar ferides-- i també té un paper destacat a "El mestre que va prometre el mar", de Patricia Font, --on es recupera la història del mestre republicà Antoni Benaiges.

Laia Costa i Hovik Keuchkerian en una escena de la pel·lícula 'Un amor' — Laia Costa i Hovik Keuchkerian en una escena de la pel·lícula "Un amor" (Bteam Pictures/Alfredo Tobíal)

Pel que fa als documentals, "Mentre siguis tu. L'aquí i ara de Carme Elías", de Claudia Pinto Emperador, se situa com un dels favorits a endur-se el Gaudí. Aquesta coproducció de 3Cat és un retrat, testimoni i acompanyament a l'actriu catalana en el procés de perdre la memòria, la consciència i la identitat a causa de l'Alzheimer.

Dues cineastes que també lluitaran pel mateix guardó són Alba Cros i Nora Haddad amb "Alteritats", un documental sobre la diversitat del lesbianisme, un col·lectiu infrarepresentat al cinema. I "Muyeres", de Marta Lallana, on les dones també són al centre en aquesta pel·lícula.

I un altre nom femení del cinema català que sona amb força com a guanyadora a la categoria de millor curtmetratge és el de Neus Ballús. La ja guanyadora de 7 premis Gaudí hi participa amb "Blow!". Un retorn al món del curtmetratge documental, on es va iniciar abans de triomfar amb "La plaga" l'any 2013.

Canvi d'ubicació d'una gala plena d'humor

Després de dos anys al MNAC, la cerimònia dels XVI Premis Gaudí es farà al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona. I, per primera vegada, tindrà dues presentadores, el duo humorístic Oye Polo, amb Ana Polo i Maria Rovira.

"Diversitat, representació, desigualtat de poder i estat del català... Volem parlar d'aquests temes i també volem fer riure. No són coses incompatibles", expliquen les presentadores i guionistes de la cerimònia. Humor combatiu i punyent per acompanyar una altra nit de cine.

La gala comptarà amb les quatre actuacions musicals de Julieta, Guillem Gisbert --que interpretarà en primícia un dels nous temes en solitari--, Sharonne i els protagonistes de la sèrie "Jo mai mai" de 3Cat.

Una celebració que començarà a partir de les set del vespre amb la desfilada per la catifa vermella dels finalistes, lliuradors, artistes i autoritats. La gala començarà a les 22.00, i es podrà seguir en directe a TV3 amb els comentaris d'Ismael Martín i Carolina Rosich, i a Catràdio, on s'emetrà un programa especial amb l'equip de "La finestra indiscreta", d'Àlex Gorina i Alfons Gorina.

L'estatueta dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català (ACN/Jordi Borràs)

Consulteu aquí totes les nominacions als XVI Premis Gaudí 2024:

Millor pel·lícula

"Creatura", dirigida per Elena Martín
"Saben aquell", dirigida per David Trueba
"Els encantats", dirigida per Elena Trapé
"La imatge permanent", dirigida per Laura Ferrés Moreno

Millor direcció

Elena Martín ("Creatura")
David Trueba ("Saben aquell")
Isabel Coixet ("Un amor")
Agustí Villaronga ("Loli Tormenta")

Millor direcció novella

Alejandro Marín ("Te estoy amando locamente")
Estibaliz Urresola Solaguren ("20.000 espècies d'abelles")
Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas ("Upon entry" (L'arribada))
Laura Ferrés Moreno ("La imatge permanent")

Millor protagonista femenina

Bruna Cusí ("Upon entry" (L'arribada))
Carolina Yuste ("Saben aquell")
Laia Costa ("Un amor")
Patricia López Arnaiz ("20.000 espècies d'abelles")

Millor protagonista masculí

Alberto Ammann ("Upon entry" (L'arribada))
David Verdaguer ("Saben aquell")
Enric Auquer ("El mestre que va prometre el mar")
Oriol Pla ("Creatura")

Millor actriu secundària

Aina Clotet ("Els encantats")
Ane Gabarain ("20.000 espècies d'abelles")
Ana Torrent ("Sobre todo de noche")
Clara Segura ("Creatura")

Millor actor secundari

Àlex Brendemühl ("Creatura")
Daniel Brühl ("La contadora de películas")
Hugo Silva ("Un amor")
Pedro Casablanc ("Saben aquell")

Millor interpretació revelació

Ainara Elejalde ("Els encantats")
Alicia Falcó ("Las buenas compañías")
Clàudia Malagelada ("Creatura")
La Dani (Dani F. Pozo) ("Te estoy amando locamente")

Millor guió original

Elena Martín i Clara Roquet ("Creatura")
Estibaliz Urresola Solaguren ("20.000 espècies d'abelles")
Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas ("Upon entry" (L'arribada))
Isa Campo, Andrea Queralt i Víctor Iriarte ("Sobre todo de noche")

Millor guió adaptat

Albert Val ("El mestre que va prometre el mar")
David Trueba i Albert Espinosa ("Saben aquell")
Isabel Coixet i Laura Ferrero ("Un amor")
Pablo Berger ("Robot dreams")

Millor pel·lícula europea

"La societat de la neu", dirigida per J. A. Bayona
"El triangle de la tristesa", dirigida per Ruben Östlund
"Aftersun", dirigida per Charlotte Wells
"Les vuit muntanyes", dirigida per Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch
"Close", dirigida per Lukas Dhont

Millor pel·lícula per a televisió

"Miró", dirigida per Oriol Ferrer
"Quico Sabaté, sense destí", dirigida per Sílvia Quer

Millor pel·lícula d'animació

"Robot dreams", dirigida per Pablo Berger
"Dispararon al pianista", dirigida per Fernando Trueba i Javier Mariscal
"Hanna i els monstres", dirigida per Lorena Ares
"Heavies tendres", dirigida per Joan Tomàs Monfort

Millor pel·lícula documental

"Mentre siguis tu. L'aquí i l'ara de Carme Elias", dirigida per Claudia Pinto Emperador
"Alteritats", dirigida per Alba Cros Pellisé i Nora Haddad Casadevall
"Hermano caballo", dirigida per Marcel Barrena
"Muyeres", dirigida per Marta Lallana

Millor pel·lícula en llengua no catalana

"20.000 espècies d'abelles", dirigida per Estibaliz Urresola Saliguren
"El mestre que va prometre el mar", dirigida per Patricia Font
"Un amor", dirigida per Isabel Coixet
"Upon entry" (L'arribada), dirigida per Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas