Un nou algoritme per diagnosticar el tipus d'encefalitis i tractar-la: el cas del Gaizka

L'encefalitis autoimmune és una malaltia inflamatòria del cervell que afecta totes les edats, també els infants. Precisar el diagnòstic és clau per encertar el tractament adequat per a cada pacient, que varia segons si la malaltia és causada per un virus o per un procés autoimmune. L'encefalitis provoca canvis en l'estat mental, pèrdua de memòria, convulsions o dèficits neurològics i, en els casos més greus, deixar de caminar i de parlar. 

Un equip de l'Hospital Clínic i de Sant Joan de Déu han trobat la manera de fer un bon diagnòstic. Un cas d'èxit és el del Gaizka. Quan tenia dos anys i mig, de cop va deixar de caminar, de patinar --que ja en sabia-- i de parlar. Li van detectar encefalitis autoimmune, és a dir, no la causava un virus sinó un error de les defenses del seu cos. El seu sistema immunitari generava anticossos que atacaven proteïnes del seu mateix organisme importants per a la connexió entre les neurones.

"Em sentia com si fos un nen que no podia fer res, que havia d'estar al llit i que no em podia moure."

A Sant Joan de Déu van poder fer un diagnòstic fiable i ràpid i ara, amb 8 anys, està completament recuperat. Els metges van poder aturar la malaltia i el Gaizka va començar a caminar i a parlar de nou. Ara ja fa cinquè de primària i practica moltes activitats extraescolars, entre les quals l'hoquei patins.

L'equip de recerca continua investigant per què alguns casos són molt més greus que d'altres i per quins motius de vegades queden seqüeles.
 

Adaptar el tractament és clau

Les darreres investigacions del Clínic-IDIBAPS permeten distingir entre els tipus d'encefalitis, i això és bàsic per donar el tractament adient.

Si, per exemple, es tracta d'una encefalitis vírica, es necessita tenir les defenses fortes per lluitar contra aquest virus. En canvi, si és una encefalitis autoimmune, com el cas del Gaizka, el que cal és baixar la intensitat d'aquestes defenses i que freni la resposta inflamatòria exagerada. 

En moltes ocasions, el diagnòstic pot arribar a trigar setmanes i es perd un temps clau que en molts casos impedeix frenar la malaltia a temps. S'ha de fer una prova complexa que es basa en la detecció d'anticossos a l'organisme.

Per tal d'identificar i tractar de forma precoç pacients que poden tenir encefalitis autoimmune i no haver d'esperar l'anàlisi dels anticossos, l'estudi ha desenvolupat dos algoritmes diagnòstics: un de general per a totes les edats, i un d'específic per a infants. 

Els resultats mostren que ambdós algoritmes diagnòstics, tant el general com el pediàtric, funcionen correctament en la detecció dels casos d'encefalitis autoimmunes en què es detecten anticossos. Això permet agilitzar tot el procés i aplicar un tractament adequat més ràpidament.

El treball s'ha publicat a la revista The Lancet Neurology amb Gemma Olivé-Cirera, investigadora predoctoral d'IDIBAPS com a primera autora, i liderat per Thaís Armangué, neuropediatra investigadora del Clínic-IDIBAPS i cap de la Unitat de Neuroimmunologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, i Josep Dalmau, cap del grup de Patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes de l'IDIBAPS-CaixaResearch Institute.