Un nou estudi explica com els diamants van arribar fins a la superfície de la Terra

Fa molt temps que els geòlegs estudien els volcans i els processos que els afecten. Ara, un nou estudi científic publicat a la revista Nature explica com les roques que contenen els diamants s'alliberen des de les profunditats del nostre planeta i arriben a la superfície.

Però què passa exactament perquè aquestes pedres precioses que fa milers de milions d'anys que s'amaguen a desenes de quilòmetres sota terra acabin expulsades cap al cel amb una força tan espectacular?

L'estudi, encapçalat pel geòleg i professor de la Universitat de Southampton Tom Gernon, conclou que durant els darrers mil milions d'anys la majoria de les erupcions de kimberlites --un tipus de roca volcànica, potàssica, coneguda perquè a vegades conté diamants-- van ser uns 25 milions d'anys després que les plaques continentals es trenquessin.

Delighted to see our study published today in @Nature
Free to read at here: https://t.co/REvO27G3Fd pic.twitter.com/x8NrjZPr2M

— Dr Tom Gernon (@TMGernon) July 26, 2023

La clau: la ruptura de l'antic supercontinent

Les plaques continentals es trenquen i s'uneixen en grans escales de temps. Fa uns 300 milions d'anys, Amèrica del Nord i del Sud estaven connectades amb Àfrica i Europa com a part d'un únic supercontinent anomenat Pangea, però la gran massa terrestre es va començar a trencar fa uns 175 milions d'anys.

Els processos que impulsen les erupcions riques en diamants comencen quan les plaques continentals s'estiren a mesura que comencen a trencar-se. Aquest trencament fa que la roca es torni més prima i interromp el flux normal de material al mantell terrestre, la capa que hi ha a sota.

Aquestes roques estan sota una pressió tan immensa que, durant centenars de milions d'anys, els dipòsits de carboni poden canviar l'estructura per formar diamants.

A mesura que els trossos de roca s'enfonsen al mantell, provoquen fluxos encara més disruptius que s'estenen cap a l'exterior, eliminant capes de roca de desenes de quilòmetres de gruix des de la part inferior de la placa superior.

L'efecte dòmino reuneix tots els ingredients necessaris per produir magma de kimberlita amb diamant, segons els científics. Quan s'ha format prou fosa, s'eleva ràpidament i travessa l'escorça com una potent erupció.

Es creu que l'erupció de kimberlita més recent va tenir lloc fa 11.000 anys als turons d'Igwisi a Tanzània, però la majoria van passar en el període Cretaci fa entre 146 i 66 milions d'anys.

A diferència de les erupcions volcàniques normals, les erupcions de kimberlita deixen forats verticals en forma de canonades al sòl que formen la base de moltes mines de diamants.

Segons Tom Gernon, aquest treball científic, d'àmbit internacional, també ha servit per saber on és més probable que es trobin dipòsits rics en diamants: "Sabem els esdeveniments necessaris que han desencadenat aquest efecte dòmino, i unint els punts, podem orientar-nos a aquelles àrees que tenen més possibilitat que hi hagi diamants".