Un nou #Metoo impacta en l'estrena de Canes: 9 dones acusen el productor francès Alain Sarde

Aquest vespre s'estrena la 77a edició del Festival de Cinema de Canes i ho fa precedit, un any més, per la polèmica. Nou dones han denunciat el productor francès Alain Sarde per violació i agressió sexual, la majoria quan eren menors d'edat o tot just començaven les seves carreres com a actrius.

La denúncia l'han fet pública en un reportatge publicat aquest dimarts a la revista Elle, en molts casos, de forma anònima. Les violacions, agressions sexuals i també propostes de prostitució s'haurien produït entre els anys 1980 i 1990 i cap de les víctimes es va atrevir a interposar una denúncia davant la policia. Les que ho van explicar als seus agents o a algú de l'entorn laboral van rebre el silenci o el buit com a resposta. És a dir, no només no les van ajudar, sinó que algunes van estar un temps sense rebre cap oferta de feina.

Segons el relat de les víctimes, Alain Sarde, que ara té 72 anys, va seguir un modus operandi similar amb totes elles. Les convidava a casa seva amb l'excusa d'una reunió professional i allà intentava seduir-les, els proposava fer d'escort o prostituir-se o, directament, les va violar o agredir sexualment.

Alain Sarde ha estat un dels reis del Festival de Canes durant més de 30 anys. El productor francès, que ha treballat amb els millors directors del país --com Jean-Luc Godard, Roman Polanski, Claude Sautet, André Téchiné, Bertrand Tavernier o Jacques Doillon--, va arribar a ser definit per la direcció del certamen com "un mite". Té més de 200 pel·lícules en la seva filmografia, 50 de les quals han estat seleccionades algun cop per competir oficialment a Canes. I algunes, com "El pianista", de Roman Polanski, es va endur la Palma d'Or el 2002.

L'Elsa tenia 15 anys quan Sarde l'hauria violat

Entre els testimonis que recull la revista Elle hi ha el d'una actriu de sèries de televisió que explica el seu cas sota el sobrenom d'Elsa. L'any 1985, quan ella tenia 15 anys, Sarde la va citar al seu apartament per proposar-li un paper però, un cop allà, denuncia, la va violar. La resta de víctimes també han denunciat haver estat violades o haver patit intents de violació, agressions sexuals i propostes de proxenetisme en trobades al pis de productor, on se les citava per a suposades reunions professionals.

Jacqueline Laffont, l'advocada del productor, assegura que les acusacions són falses i que Alain Sarde manté que mai ha fet servir la violència en les seves relacions amb les dones i que "tenir el seu consentiment sempre ha estat primordial per a ell".

Alain Sarde ja va ser acusat de violació per dues dones l'any 1997 en un cas de proxenetisme en el qual hi havia implicades personalitats polítiques, artístiques i esportives franceses i internacionals, però el cas va acabar arxivat.
 

Curts sobre el "Moi Aussi"

Entre els curts que s'emetran en el certamen hi ha l'obra "Moi Aussi" --"Jo també"-- de l'actriu francesa Judith Godrèche, que al febrer va denunciar que els directors Benoît Jacquot i Jacques Doillon la van violar quan era adolescent. El documental, de 17 minuts i que es presentarà dimecres, recull el testimoni d'un miler de víctimes de violència sexual.

Godrèche, que l'any passat en aquest mateix festival va denunciar "la impunitat" amb què actuaven els agressors sexuals en el món del cinema, ha aconseguit que l'Assemblea francesa creï una comissió per investigar les denúncies de violació i agressions sexuals al sector audiovisual francès.

Crida per a una llei integral contra les violències sexuals

La denúncia pública contra Sarde coincideix amb una petició pública oberta per la "Fondation des Femmes" perquè es creï una llei integral contra les violències sexuals a França. La petició l'encapçalen un centenar de personalitats del món cultural francès, entre les quals les actrius Isabelle Adjani, Charlotte Arnould, Emmanuelle Béart, Juliette Binoche, Emma de Caunes, la mateixa Judith Godrèche, Isild Le Besco, Muriel Robin, escriptores i guionistes com Leïla Slimani, Christine Angot, Vanessa Springora o el comediant Philippe Torreton:

"Som 100, però en realitat som centenars de milers. Les nostres crides #Metoo han revelat una realitat que s'ha volgut silenciar: les violències sexistes i sexuals són sistèmiques, no excepcionals.  Un cas en porta a un altre, però qui ens escolta realment?"

Les signants parlen "per nosaltres mateixes i per totes les dones, homes i nens que no ho poden fer", expliquen. "No som xifres, som dones i homes de tots els sectors professionals que ens hem unit per demanar una llei integral contra les violències sexuals i sexistes ambiciosa i dotada de mitjans. Perquè, malgrat el coratge de les víctimes, aquesta impunitat no para de créixer".

El 94% de les denúncies es desestimen

El manifest denuncia que "la desestimació de les denúncies per violència sexual arriba a la delirant xifra del 94% el 2022". I que l'augment de denúncies als últims anys ha anat acompanyada d'un augment de l'arxivament dels casos denunciats.

Per això reclamen una llei que clarifiqui, entre d'altres, la definició de violació i de consentiment, reguli el delicte d'incest, jutgi els violadors en sèrie per cadascuna de les agressions sexuals que cometi, ampliï les ordres de protecció a les víctimes de violació, faciliti la recollida de proves, creï jutjats o cossos especialitzats per atendre les víctimes i prohibeixi investigacions o interrogatoris sobre el passat sexual de les víctimes que han presentat denúncia, perquè no siguin criminalitzades.

La llei també hauria de permetre "un accés immediat i gratuït a l'atenció psicològica i mèdica a les víctimes, i dotar les administracions i les associacions que treballen en aquests casos de prou mitjans econòmics per poder-les atendre".

Els treballadors que fan possible el festival amenacen amb una vaga

L'inici del festival també està amenaçat per la convocatòria de vaga que ha fet el col·lectiu Sous les Écrans la Dèche, que acull uns 300 professionals que fan possible aquest i d'altres esdeveniments del cinema francès i que reclamen millors condicions laborals i salarials.

El sindicat agrupa des d'hostesses i personal d'atenció al públic fins a responsables de les projeccions o de comunicació, grafistes o regidors, que denuncien que cada cop tenen contractes més precaris --per setmanes en comptes d'intermitents-- i amb sous i indemnitzacions cada cop més baixos.

Fa una setmana, l'organització del festival va fer públic un comunicat en què assegurava que estava oberta al diàleg amb aquests professionals, una reunió que, segons el col·lectiu, encara no ha arribat a cap acord. El sindicat demana una "reunió d'urgència" en què participin, també, els ministeris de Treball i Cultura.

La vaga d'aquest col·lectiu no posa en perill la celebració del festival, segons els organitzadors, que reconeixen que sí que podria "pertorbar" el seu funcionament.