Afloren 20.000 casos de Covid en un recompte del ministeri que el mateix Simón posa en dubte

El Ministeri de Sanitat ha tornat a publicar les dades històriques d'evolució de l'epidèmia i amb els nous mètodes de recompte aplicats al web del Centre Nacional d'Epidemiologia han aflorat gairebé 20.000 nous casos de coronavirus i alguns datats de l'1 de gener.

Amb aquestes dades, 260.799 diagnosticats, Espanya seguiria mantenint-se com el segon país amb més casos absoluts a tot Europa, si bé retallaria distàncies amb el primer, el Regne Unit.

No obstant això, a la roda de premsa diària del Palau de la Moncloa, el director del Centre de Coordinació d'Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, ha tret importància a aquestes dades.

Simón admet que encara estan revisant les sèries de dades publicades, ha reconegut l'existència d'aquesta base de dades vinculada al mateix Ministeri de Sanitat, si bé ha explicat que inclou dades que potser "no estan depurades", amb persones diagnosticades per proves PCR, d'altres de serològiques o d'altres a qui ni tant sols consta la prova practicada.

Un augment de casos que arriba abans del que s'havia registrat

En el següent gràfic s'observa una diferència entre les dades que diàriament oferia el ministeri a través de rodes i notes de premsa i les xifres que ara ofereix la sèrie històrica del seu web.

En general, podem veure que l'epidèmia "s'avança" sobre allò que havíem vist fins ara i que l'increment de casos es dona de forma notable entre una i dues setmanes abans del que s'havia registrat.

Sobre l'evolució de l'epidèmia també hi ha un altre element destacat: la sèrie històrica atorga contagis en dates molt més avançades del que sabíem fins ara.

Casos des del mes de gener

El primer cas confirmat a Espanya es va conèixer el dia 31 de gener. El més sorprenent, però, és que segons el ministeri hi ha casos a Espanya ja des d'un mes abans, a principi de gener.

En concret, en trobem dos a Madrid i dos més a Catalunya l'1 de gener i, l'endemà, un més a Catalunya i un altre també a Andalusia. Això pot tenir a veure amb el fet que el ministeri no només incorpora casos diagnosticats amb PCR, sinó també d'altres de detectats amb tests d'anticossos i que es poden vincular a la data d'aparició dels primers símptomes.

Segons Fernando Simón, aquestes dades però també es podrien deure a errors: "Si s'arriba a verificar que el virus circulava previ a quan es va detectar per primer cop a Espanya és possible que aquests casos estiguessin relacionats però també podria ser que es tractés de dates errònies i que caldria corregir-les."

Si es confirmés, aquest fet coincidiria amb el que havien detectat altres països europeus, com França, que van identificar casos de coronavirus molt abans dels primers que van arribar a transcendir, fins i tot a finals del 2019.

Un dibuix semblant de l'epidèmia també es dona a Catalunya, si bé crida l'atenció que les dades del ministeri situen la detecció dels primers contagis, com vèiem, molt abans que no pas les que dona el portal de la transparència.

També sobta la diferència en el recompte global, que des de mitjans d'abril ofereixen una gran discrepància i la Generalitat computa més casos dels que recull el ministeri.

En el cas de Catalunya, el primer cas el vam conèixer el 25 de febrer. La sèrie històrica facilitada pel Portal de la Transparència de la Generalitat situa el primer cas un dia abans, mentre que el Ministeri de Sanitat ara publica dades segons les quals els primers casos a Catalunya es van donar l'1 de gener, a comarques de Lleida i Tarragona i l'endemà es va registrar el primer en comarques de Barcelona.

Fonts del departament de Salut han dit a TV3 que el ministeri ha publicat aquestes dades sense haver-les revisat i que, pel que fa a Catalunya, hi ha alguns errors. La Generalitat indica que el Centre Nacional d'Epidemiologia, depenent del ministeri, està analitzant-les.

Tot plegat dibuixa una epidèmia més avançada en el temps sobre el que havíem registrat. També ho veiem en els pics.

Segons les dades fetes públiques en roda de premsa, el dia 30 de març hi va haver l'anomenat pic de la corba a partir de la qual la trajectòria va començar a baixar. Aquell dia es van notificar 9.222 contagis.

Per contra, ara la sèrie històrica situa ara el pic de l'epidèmia 10 dies abans: el 20 de març es van diagnosticar 10.269 casos a tot Espanya.

Si ens fixem en Catalunya, en plena evolució de l'epidèmia, la Generalitat va calcular que havíem passat el pic pels volts del 8 d'abril.

D'acord amb les dades disponibles al Portal de la Transparència, el dia en què més contagis es van diagnosticar va ser el 30 de març, amb 2.616.

Ara, les dades del ministeri dibuixen el pic de la corba a Catalunya el dia 20 de març amb 1.842 casos.

Sigui com sigui, la xifra de contagis confirmats també té a veure amb la quantitat de proves diagnòstiques que s'estiguin fent i, per tant, l'exactitud de la data pot ser relativa.

De fet, les dades són també relatives. Les xifres de contagis registrades els últims dies al Portal de la Transparència són més altes que no pas aquelles recollides pel ministeri. El Centre Nacional d'Epidemiologia ja alerta al seu web que les dades són provisionals amb la informació de què disposa a cada moment i, per tant, la fotografia més recent pot acabar moguda.

Canvi en el mètode de recompte

El Ministeri de Sanitat va deixar d'actualitzar la sèrie històrica de dades el 21 de maig passat. A preguntes de TV3, responsables del ministeri argumentaven que no tornarien a publicar-les fins que "les dades no estiguessin depurades".

Remetien, fins i tot, a paraules del doctor Fernando Simón en roda de premsa:

"Per evitar pujades i baixades incongruents, s'ha decidit congelar aquestes dades fins que s'hagin depurat."

A partir d'aquell dia, el ministeri va començar a oferir informació relativa als casos confirmats vinculats a la data de diagnòstic i no pas a la de notificació. Així, un cas pot haver-se notificat per una autonomia un dia concret, però la prova va ser feta dies abans.

Amb això, la xifra apareix vinculada al dia de la prova i no al dia de la notificació, que generalment incorpora un retard. Amb això, no és tan rellevant la xifra de contagiats que coneixem dia a dia, sinó la tendència acumulada de diverses jornades.

La Comunitat de Madrid va ser de les primeres a fer un canvi en aquest sistema de recompte. Més tard s'hi va sumar Catalunya i al final ha estat el Ministeri qui s'ha decidit per aquest format, a partir de les dades recollides per cada autonomia.

Sigui com sigui, les dades tornen a estar disponibles i amb la nova metodologia aplicada que ofereix major precisió, han aflorat gairebé 20.000 nous casos de coronavirus.

En el nou recompte s'han inclòs no només tests PCR de detecció de la malaltia, sinó també aquells tests d'anticossos que poden apuntar a persones que han tingut la Covid-19 però que potser ja no tenen símptomes.

En tots els casos, la data a què s'atribueix el contagi, segons el ministeri, és la de presentació de símptomes o, en el seu defecte, la data de diagnòstic de menys sis dies.