Un nou risc per a la posidònia: el soroll de l'activitat humana la perjudica

La contaminació acústica al mar no només perjudica els cetacis, sinó també les praderies de posidònia. Per primer cop, un estudi demostra que el soroll artificial contribueix a reduir aquestes praderies marines amb importants funcions ecològiques.

La recerca l'ha liderat Marta Solé, investigadora sènior del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova i la Geltrú. Es publica a la revista Nature Communications Biology.

El LAB, dirigit per Michel André, ha publicat molts estudis sobre l'impacte de la contaminació acústica en les balenes, que utilitzen el so per orientar-se, però també en moltes altres espècies de mamífers marins i de peixos.

Però fins ara cap estudi havia investigat l'impacte en els organismes marins sèssils, els que viuen units a un substrat, sigui el fons marí o roques. Un exemple d'això són les praderies marines de posidònia.

Aquestes espècies sèssils tenen òrgans sensorials especialitzats. La posidònia, concretament, presenta grans de midó en les seves arrels,  que funcionen com a òrgans sensorials per detectar la gravetat i processar la vibració del so. Així mantenen l'equilibri i poden trobar el seu substrat natural.

Alteracions en l'equilibri i la nutrició

En aquest estudi, els autors descriuen canvis morfològics i ultraestructurals en les praderies marines després d'haver estat exposades a sons en un ambient controlat.

El que han observat per primera vegada és que els sons de baixa freqüència produeixen alteracions en els òrgans de l'equilibri que hi ha a l'arrel i en el rizoma. Aquests últims són tiges horitzontals que actuen com a òrgans d'emmagatzematge per garantir l'abastament energètic.

Per tant, el soroll també perjudica els processos nutricionals de la planta. Al mateix temps, s'ha observat una degradació en fongs específics de les arrels de posidònia oceànica que hi mantenen una relació simbiòtica. Els fongs milloren l'estat nutricional de la planta a canvi d'obtenir de la posidònia el carboni necessari per al seu creixement i reproducció.

Aquest descobriment afegeix un nou risc per a les poblacions de praderies marines, que es consideren un equivalent dels boscos primaris terrestres pel que fa a les seves funcions ecològiques.

Desenvolupen ecosistemes vitals, xarxes complexes d'organismes, i per tant tenen un efecte bàsic en la biodiversitat i en les funcions dels ecosistemes. Entre altres coses, minimitzen les forces hidrodinàmiques, influeixen en les espècies hostes d'invertebrats i peixos i promouen el creixement de microbiomes i bacteris.

Per als autors, el que es deriva del seu estudi és molt important per prendre noves mesures de protecció:

"Considerem que aquest resultats arriben en un moment crucial en què s'ha de proveir els reguladors amb dades per tenir una imatge completa de com respon la vida dels oceans a la pressió acústica artificial. Aquests resultats encoratgen a fer més investigacions sobre organismes sèssils abans d'establir els llindars de tolerància per assolir un bon estatus ambiental dels mars".

L'article se centra en l'estudi de la posidònia, tot i que els autors aprofiten per recordar que estudis recents assenyalen que els cefalòpodes, anemones i meduses també es veuen afectats pels sons artificials.