Un país de boscos que només en gestiona el 30%, una amenaça per a la prevenció d'incendis
A Catalunya, gairebé el 65% del territori és forestal i això, ara que pugen les temperatures, s'ha de tenir molt en compte a l'hora de preveure quin serà el perill d'incendi. Són poc més de dos milions d'hectàrees de bosc i pastures, que superen àmpliament el milió d'hectàrees agrícoles que hi ha al país, segons fonts de l'Observatori Forestal Català.
Gestió forestal del tot insuficient
La millor manera de fer prevenció per evitar incendis és la gestió forestal i, en aquest àmbit, Catalunya va endarrerida. Tant els particulars o empreses que són propietaris de terrenys forestals com les administracions que en són titulars encara fan poc per aplicar mesures que garanteixin el manteniment dels boscos i la seguretat.
Segons els càlculs fets pel Departament d'Acció Climàtica, a través de l'Observatori Forestal, només un 30% d'aquests dos milions d'hectàrees forestals estan gestionats. Per anar una mica bé, se n'hauria de gestionar, com a mínim, el 60%. I això passa tant en les propietats forestals privades, que són la immensa majoria, com en les públiques, on les administracions tampoc no compleixen els mínims.
D'un milió i mig de superfície forestal privada, només es gestiona unes 500.000 hectàrees (29,9%), però encara és més greu que de les 500.000 hectàrees de propietat forestal pública només se'n gestionen 170.000 (33,2%). La gestió forestal, en definitiva, és treballar en l'aprofitament dels boscos, equilibrant el guany econòmic amb la conservació del medi natural i social i, sobretot, també serveix per fer prevenció d'incendis.
L'Alt Urgell i el Pallars Sobirà, les dues comarques més forestals
El Pallars Sobirà té una superfície forestal de 134.388 hectàrees, i l'Alt Urgell, 133.600. Són les dues comarques més forestals del país i on la propietat pública és més important i està més gestionada.
També cal dir que justament en aquestes dues comarques és on hi ha el parc natural de l'Alt Pirineu, que amb gairebé 80.000 hectàrees és el parc més extens de Catalunya.
Pel que fa a la gestió forestal privada, destaquen el Berguedà, el Bages, el Moianès i el Solsonès. A les quatre comarques, la gestió privada dels boscos supera el 50%, però destaca especialment el Berguedà, on els propietaris privats de boscos i pastures gestionen fins al 70% dels seus terrenys.
La sorpresa de l'estudi: un 40% de dones propietàries forestals
De l'estudi fet pel Departament d'Acció Climàtica, en destaca que quatre de cada deu propietaris forestals de Catalunya són dones. Davant d'aquesta dada, la Direcció General de Boscos ha iniciat la confecció d'un pla de gènere, no només per a les propietàries, sinó també per a les dones que, d'una manera o altra, treballen al bosc.
Davant la sorpresa que han suposat aquestes dades, la directora general, Anna Sanitjas, ha engegat una tasca de detecció d'aquestes dones, de qui ha explicat: "No són als òrgans de poder de les associacions forestals, no les trobem quan anem a les finques a supervisar treballs de gestió, ni tampoc demanant ajudes públiques."
A Catalunya, un alt percentatge de propietat forestal (60%) prové d'herències i la tradició de l'hereu ha fet que moltíssima d'aquesta propietat estigui en mans d'homes.
Tot i això, hi ha moltes dones que també són titulars d'aquestes propietats i, malgrat que algunes han delegat en el seu home o fills, n'hi ha moltes que porten la gestió de les seves finques. És per això que, des de l'administració, s'ha fet un plantejament:
"Estem treballant amb la idea de fer una associació de propietàries forestals perquè aquestes dones puguin mostrar tot el que saben, siguin referents per a altres dones i fem transferència de coneixement amb l'objectiu de millorar els boscos del país."
Una finca gestionada per tres generacions de dones
La Clara Santamaria és propietària de 325 hectàrees al Berguedà. I ho és per herència. El seu pare va morir quan ella només tenia 11 anys i ella i la seva mare van fer una mica de gestió de les 225 hectàrees de la finca fins que els preus de la fusta es van capgirar respecte als sous i van abandonar-ne la gestió.
Anys més tard, la Clara la va reprendre i va comprar 100 hectàrees de la finca veïna. Ara, ella gestiona la totalitat de les 325 hectàrees.
"El bosc és com un hort que s'ha de treballar, no pots deixar-lo, perquè el bosc s'ofega, els pins s'atropellen els uns als altres i es moren."
Ara, està fent una tallada intensa "perquè no hi ha pastures per al bestiar". "Tinc vaques de carn que m'ajuden en aquesta gestió del bosc, però necessito tenir pastures", explica.
La gestió forestal no és fàcil. D'entrada, cal una inversió per fer un pla de gestió --la Clara ha buscat una enginyera forestal que l'ajuda--, obrir camins per treure la fusta i mecanitzar la feina. Tot això, en un món d'homes on, sovint, s'ha trobat amb reticències, però passat un temps acaben tenint en compte la seva opinió.
La filla de la Clara, la Clara Gonfaus, també s'hi vol dedicar. Acompanya sa mare sempre que els estudis l'hi permeten. Vol saber què fa, com ho fa i per què ho fa:
"Sempre que vinc vull estar al cas del que passa, del que es fa. Vull saber totes les raons d'una tallada, de quina fusta, de tot."
I és que fer aflorar totes aquestes dones que tenen coneixement del bosc i de la gestió forestal és fonamental per equilibrar el sector, segons apunta Anna Sanitjas, perquè s'està en un moment "de canvi climàtic, però també de canvi de concepte. S'ha de fer prevenció d'incendis, gestionar, millorar la biodiversitat... i per fer això calen totes les mans i totes les mirades, també la femenina".