Un país ric amb una societat empobrida: Irlanda vota entre continuïtat o un gir a l'esquerra
Aquest divendres 29 de novembre els irlandesos estan cridats a les urnes després que l'actual primer ministre, Simon Harris, convoqués eleccions anticipades
Irlanda té molts reptes al davant i alguns dels que són comuns amb la resta de països europeus estan agreujats pel passat polític. L'illa continua dividida, sense frontera física, però fragmentada en dues parts: una irlandesa i una altra britànica. Aquesta frontera imaginària, pactada a l'Acord de Pau de Divendres Sant i després durant el Brexit, s'ha ideat per mantenir la pau i l'equilibri, però ara la immigració la posa en qüestió.
Irlanda té fronteres obertes i el país es queixa que li arriben massa migrants, alguns s'hi refugien des del Regne Unit, temorosos que la llei Ruanda els expulsi d'Europa. A Irlanda alguns ja demanen el que semblava impossible: instal·lar una frontera física entre les dues Irlandes. Però el país avança lentament cap a la reunificació.
De fet, ja fa tres anys que el govern inverteix diners en el projecte anomenat Iniciativa Illa Compartida. Ha destinat milers d'euros a un pla que patrocina projectes transfronterers, mirant de recosir relacions més enllà de qualsevol frontera política.
Desenes d'organitzacions, o petites infraestructures, n'han format part. I també hi ha hagut inversions des de l'altra banda, des d'Irlanda del Nord, on per primera vegada a la història governen els republicans del Sinn Féin.
Quins són els principals partits d'Irlanda?
Els últims anys, Fine Gael i Fianna Fáil, dos partits de centredreta, s'han alternat en el poder fent coalició amb els Verds.
El Fine Gael --que traduït significa "clan dels celtes"-- sortia com a guanyador de les eleccions a totes les enquestes, però han anat perdent percentatge de vots, fins al punt que ara els tres grans partits estan pràcticament empatats. El líder del Fine Gael és l'actual primer ministre, Simon Harris, que va convocar els comicis aprofitant el mal moment del Sinn Féin, al qual li passen factura els problemes interns i la seva posició sobre la migració.
El Sinn Féin, hereu de l'IRA, va guanyar en vots les eleccions del 2020, però no va poder formar govern. Ara han passat de ser tercers a les enquestes a empatar en primera posició, amb una líder, Mary Lou McDonald, que per primera vegada és qüestionada al seu partit.
Per al Sinn Féin el referèndum de reunificació de l'illa continua sent un dels punts destacats del "manifest" electoral, i ells són l'únic gran partit d'esquerres en un país fins ara conservador.
Durant aproximadament mig segle, el Fine Gael i el Fianna Fáil s'han alternat en el poder. Antics rivals, l'ascens del Sinn Féin i la fragmentació política els ha obligat a formar coalicions.
Com funciona el sistema electoral d'Irlanda?
A Irlanda el sistema de vot és gairebé únic, només Malta utilitza el mateix. Se'n diu sistema de representació proporcional o vot únic transferible. El votant enumera els candidats per ordre de preferència a cada circumscripció, i en pot enumerar tants com vulgui.
El recompte d'aquest sistema complex és molt lent i pot durar dies perquè els vots excedents d'un candidat que ha estat escollit es transfereixen als altres. És, per tant, un sistema lent i que a la vegada dificulta fer previsions sobre els resultats. Els tres grans partits es disputen la victòria en un panorama polític molt fragmentat.
Quins són els principals temes en joc a Irlanda en aquestes eleccions?
La crisi de l'habitatge, el cost de la vida i la immigració han centrat bona part de la campanya electoral d'aquests comicis, però també el referèndum de reunificació.
Irlanda és un país ric amb una societat molt empobrida. Econòmicament, la República depèn de les grans farmacèutiques i tecnològiques nord-americanes, les empreses que ara Donald Trump vol repatriar. El fet de ser la seu europea d'empreses com Apple, Google o Facebook, l'ha convertit en un país ric, però també en un país on les desigualtats --com en l'habitatge-- s'han agreujat.
Juntament amb l'habitatge, un altre tema que ha marcat les tres setmanes d'aquesta campanya tan curta ha estat la immigració. A Dublín els sol·licitants d'asil s'han convertit en nòmades que esquiven els controls policials. Fem un recorregut per la ciutat amb un d'ells:
- ARXIVAT A:
- Irlanda