Un paper dins una ampolla identifica una víctima del franquisme 83 anys després

Un paper amb el seu nom, escrit a mà i a màquina, caragolat dins d'una petita ampolleta de vidre. 83 anys després, és el que ha permès identificar Germán Pérez Sánchez, calderer de 50 anys afusellat i enterrat en una fossa comuna a Paterna, al País Valencià, el 1941.

En plena postguerra, aquest home va ser assassinat al conegut com "Paredón de España", la tàpia propera al cementiri d'aquesta localitat de la comarca de l'Horta Nord on van ser assassinades 2.238 persones. La majoria, entre 1939 i 1942, però les execucions van seguir fins al 1956.

Paterna és el segon municipi de l'estat amb més fosses comunes, només precedit per Madrid.
 

Enterrat amb onze persones més a la fossa 146

Pérez va ser sepultat amb onze persones més a la fossa 146 del cementiri local. Han hagut de passar més de vuit dècades perquè els treballs de l'àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València hagin permès la seva exhumació.

La institució provincial ha subvencionat l'obertura i identificació de les restes mortals arran de la sol·licitud de l'associació de familiars de les víctimes del franquisme enterrades en aquesta fossa.

Aquest calderer residia al poble d'Utiel, a la comarca veïna de Plana d'Utiel-Requena, a 80 quilòmetres de Paterna.

Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació i responsable de Memòria Democràtica, ha explicat que posar el nom en una ampolleta --en el cas dels represaliats del franquisme-- és una pràctica que "no és nova, però desgraciadament era poc habitual". 

El bon estat de conservació del paper i l'ampolleta, amb què el mateix Pérez hauria intentat autoidentificar-se preveient la seva mort, han facilitat enormement la identificació de les restes.

Malgrat que no és el primer cop que es troba un objecte així, la Diputació sí que ha subratllat que en aquest cas la preservació tant del paper com del vidre és "significativa".

Queden per confirmar les identificacions de la resta de persones enterrades amb Pérez, que segons els estudis de l'historiador Vicent Gabarda són onze homes, tots procedents de pobles en un radi de fins a 80 quilòmetres de Paterna. Excepte un, de Toledo. Així ho ha expressat Enguix:

"Totes elles mereixen ser identificades, que les seues restes puguen quedar a la disposició de les famílies i que la seua memòria siga reparada enfront de l'oblit dels quals insistixen en contar-nos una història incompleta."

La història del "Paredón de España", al descobert

Gabarda és l'historiador que va desenterrar la història del conegut com a "Paredón de España", començant a mitjan anys 80. Durant anys ha comptabilitzat les més de 2.000 persones que hi van ser afusellades i n'ha intentat recuperar la memòria.

Segons els seus estudis, les restes de Pérez van ser sepultades al costat de les de Juan Canet Bou, un agricultor de 24 anys de Cullera; Francisco Arbos Salas, un cuiner de Vila-real de 36 anys, instaurador del Front Popular local; Miguel Forner Latorre, un barber d'Utiel de 27 anys, així com Alfredo Pérez Pérez, agricultor també d'Utiel de 38 anys i membre de l'Ajuntament.

També hi estarien sepultats Juan Calvo Boluda, jornaler de 45 anys de Manuel; Rafael Gregori Llorens, agricultor de 45 anys del mateix municipi; Bautista Muñoz Mascarell, serrador de 67 anys també de Manuel i membre del Comitè Executiu Popular local; Francisco Cuenca Ferrando, espardenyer de 55 anys de Simat de la Valldigna; Juan Ochea Aparicio, forner de 47 anys de València; Francisco Tormo Herrero, serraller de 26 anys també de València; i Agustín Fontecha Perulero, agricultor de Toledo de 21 anys.