Un pas més de l'ofensiva de Vox i PP contra el català a les Balears i el País Valencià

Els drets lingüístics són aquest dimarts al centre de la política a les illes Balears i al País Valencià. Els canvis de govern d'aquest any, liderats ara pel PP i amb Vox en l'equació --cogovernant en el cas valencià i donant suport parlamentari en el cas de les Illes--, el català s'ha posat en el punt de mira.

D'una banda, el Parlament balear aprovarà, amb els vots de populars i de l'extrema dreta, la carpeta d'educació dels pressupostos de la comunitat per a l'any que ve, els primers de Marga Prohens com a presidenta. Inclou una de les cessions del PP als seus socis d'investidura: una partida de 20 milions d'euros per permetre que les famílies puguin triar, en algunes matèries, la llengua d'escolarització dels fills: català o castellà.

Una exigència de l'extrema dreta --que també ha imposat l'eliminació de les subvencions a sindicats i patronals i una exempció de l'impost de patrimoni fins als tres milions d'euros-- que perjudica la protecció del català i que, a la pràctica, farà que els centres hagin de separar els alumnes en funció de la llengua que triïn en algunes assignatures.

El PP, en minoria amb 25 dels 59 diputats de la cambra, ha hagut de cedir per tirar endavant els comptes, la llei més important de l'executiu i que rebrà la llum verda en la totalitat aquest dijous, també amb els vots dels set diputats de Vox.
 

El govern valencià elimina l'Oficina de Drets Lingüístics

Tot això el mateix dia que a les Corts Valencianes han engegat el ple que aprovarà els primers pressupostos del govern de coalició del PP i Vox encapçalat per Carlos Mazón. I també inclouen mesures amb relació a la llengua.

D'una banda, s'elimina l'obligació que l'alumnat de les zones castellanes cursi un 25% dels continguts en català.

Es tracta de les comarques de l'Alt Palància, la Plana d'Utiel, el Racó d'Ademús, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans, la Canal de Navarrés i el Baix Segura. Aquí, la llei d'ús i ensenyament, aprovada el 1983, estableix l'exempció de cursar-hi l'assignatura de valencià.

En paral·lel, la llei del plurilingüisme preveu que un 25% de les classes es facin en castellà, un 25% en valencià i d'un 15% a un 25% en anglès arreu del País Valencià. Els consells escolars decideixen en quin idioma s'imparteix la resta del temps.

Amb el canvi, el català deixarà de ser llengua vehicular en l'ensenyament a les vuit comarques considerades castellanoparlants.

A més, la llei d'acompanyament dels pressupostos valencians inclou l'eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) i del Consell Social de les Llengües.

L'ODL la va crear el govern d'esquerres el 2017 per vetllar pel compliment i l'aplicació de la normativa legal sobre l'ús de les llengües oficials al País Valencià i canalitzar les queixes, els suggeriments i les consultes de la ciutadania per discriminació lingüística. Tenia potestat per declarar la vulneració de drets lingüístics.