Un pastís de formatge imprès en 3D i cuit amb làser: la cuina que ens espera?

Després dels petits electrodomèstics que han millorat els processos en l'elaboració d'aliments com torradores, batedores o picadores, i d'incorporar aparells com els microones i els robots de cuina, s'acosta un nou pas en la tecnologia que incorporarem a les nostres cuines: una impressora 3D amb cocció làser.  

Un equip d'enginyers mecànics de la Universitat de Colúmbia defensa que aquesta nova tecnologia alimentària --aplicada ja en alguns processos industrials i mèdics-- proporciona la possibilitat de fer una cuina amb receptes precises i personalitzades segons les necessitats individuals, més saludables i segures, amb una despesa d'energia més eficient i sostenible i sense malbaratament d'aliments.

L'estudi publicat a Nature defensa que la cuina amb impressora 3D i cocció làser pot convertir-se en un element bàsic per a la cuina domèstica i industrial.

Les impressores 3D, a punt d'entrar a la cuina

Les opcions de cuinar al foc dels fogons o al forn s'han diversificat en menys d'un segle a la cuina. A casa s'han anat adoptant les noves formes de cocció, no sempre sense polèmica, com va ser el cas dels microones. Però la tecnologia 3D podrà substituir aviat els aparells de cuina convencionals, com ara forns, fogons i microones? Quins obstacles caldrà superar per comercialitzar aquesta tecnologia?

Per respondre a aquestes preguntes i demostrar el potencial de la impressió d'aliments en 3D i cocció làser, l'equip de Jonathan Blutinger, autor principal de l'estudi, --postdoctorand del laboratori del professor Hod Lipson de Màquines Creatives, un dels pioners en la impressió 3D--, van fer un pastís de formatge totalment comestible amb una impressora.

L'equip va provar diversos dissenys de pastís de formatge, que constaven de set ingredients clau: galeta, mantega de cacauet, Nutella, puré de plàtan, melmelada de maduixa, xarop de cirera i sucre llustre.

Mentre experimenten sobre la millor manera de "construir" i coure el pastís per obtenir un resultat comparable al fet de forma tradicional, els científics analitzen amb la professora de Nutrició i Dietètica Christen Cooper, de la Universitat Pace, els motius pels quals acabarem utilitzant aquesta tecnologia a la cuina.

Blutinger admet que encara s'està a les beceroles.

"La impressió d'aliments en 3D encara és una tecnologia naixent, necessita un ecosistema d'indústries de suport com els fabricants de cartutxos d'aliments, fitxers de receptes descarregables i un entorn on crear i compartir aquestes receptes."

La impressió d'aliments funciona amb un sistema robotitzat que fa servir aliments, en pols o líquids, disposats de manera precisa segons un plànol o programari que dona les instruccions de com i quan s'han d'anar incorporant.

"L'estudi també destaca que els plats d'aliments impresos probablement requeriran noves composicions i estructures d'ingredients, a causa de la manera diferent en què es munta el menjar", va dir Lipson. "Encara es necessita molta feina per recollir dades, modelar i optimitzar aquests processos."

Cuina saludable i sostenible

La cuina làser i la impressió d'aliments en 3D no només podrien permetre als cuiners jugar amb gustos i textures per crear noves experiències alimentàries. Persones amb problemes alimentaris i restriccions dietètiques, esportistes, àpats en residències de gent gran o hospitals... La tecnologia permet cuinat amb un càlcul de nutrients i micronutrients mil·limètric.

Això també redueix el malbaratament d'aliments i, com que el sistema de cocció làser fa servir llum orientada d'alta energia graduable, pot cuinar de manera més eficient i més sostenible.

Un altre dels avantatges és el de la seguretat alimentària, diu Blutinger: "Els aliments preparats amb menys manipulació humana podrien reduir el risc de transmissió de malalties a través dels aliments."

Aliments processats

Un dels inconvenients, segons els científics, és que els aliments en 3D no deixen de ser aliments processats. Els aliments que s'utilitzen són pols, pastes i líquids, que poden tenir una degradació dels nutrients, però consideren que és similar al que passa amb les fruites i verdures després de dies de ser collides i transportades, un procés que crema combustibles fòssils.

"Tenim un problema enorme amb el baix valor nutricional dels aliments processats", diu la professora Cooper. "La impressió d'aliments en 3D encara produirà aliments processats, però potser l'avantatge serà, per a algunes persones, tenir un millor control i adaptació de la nutrició: una nutrició personalitzada."

Per als que pensen que la incorporació d'aquesta tecnologia a la cuina pot allunyar les persones dels aliments frescos i de proximitat, l'estudi defensa que no és incompatible.

També reflexionen sobre el gaudi que representa l'acte de cuinar, ja que altres estudis demostren que cuinar a casa més sovint condueix a una millor salut. Sobre el temor que la tecnologia elimini gran part del treball mental i físic de la cuina, consideren que "la impressió també té la característica única d'unir la ciència, la cuina, l'oci i l'art".

Tecnologia creixent

La indústria de la tecnologia d'impressió 3D preveu que tindrà un volum estimat de 400.000 milions d'euros cap al 2025, i la impressió 3D dels aliments està creixent.

Des dels seus inicis, en la dècada dels vuitanta del segle passat, amb materials com el plàstic, el metall o la goma, la tecnologia 3D s'ha estès en estudis i aplicacions en medicina amb la impressió d'òrgans humans i medicaments.

La producció experimental i industrial es va accelerar a partir del 2007. El 2012 es va comercialitzar la primera rajola de xocolata impresa en 3D i la NASA ha explorat la impressió d'aliments per als viatges espacials.

Actualment, ja hi ha un bon grapat d'empreses que treballen en la impressió d'aliments, en el seu desenvolupament i noves aplicacions: robots per fer pa, màquines per muntar amanides, robots per fer pizza, impressores 3D de carn d'origen vegetal, màquines de muntatge d'aliments amb diversos ingredients, impressores de pasta, decoradors de pastissos automatitzats, gominoles de vitamines personalitzades i altres aparells de cocció programables.

Ho veiem en processos industrials. Per què no tenir una impressora 3D i cocció làser a la cuina de casa? Potser més aviat del que ens pensem.