Un peix aranya va picar el noi de 16 anys mort a Platja d'Aro quan feia "snorkel"

La família assegura que l'atac a la tràquea li va provocar un xoc anafilàctic com a reacció a una toxina

RedaccióActualitzat

El menor de 16 anys que va morir dissabte passat a la platja Gran de Platja d'Aro, al Baix Empordà, va rebre la picada d'un peix aranya mentre feia immersió lleugera, segons els primers resultats de l'autòpsia donats a conèixer pels seus pares.

Els pares del jove, veí de Montagut i Oix, a la Garrotxa, han assegurat que, segons aquestes dades, l'adolescent va tenir un "xoc" anafilàctic després de la picada.

En un comunicat fet públic aquest dimecres, els pares atribueixen el que ha passat a la picada d'un peix aranya, "Trachinus araneus", tot i que aquest extrem encara no ha pogut ser confirmat pels agents de la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil que porten el cas, perquè la família encara no els ha lliurat la càmera amb la qual el menor filmava el fons marí en el moment de la seva mort.

Els fets van passar cap a les 15.30, quan els pares es van adonar que feia estona que no veien el seu fill, que estava fent "snorkel", i van alertar els socorristes, que van activar els serveis d'emergència, però, finalment, van ser uns banyistes els que el van localitzar cap a les 16.15.

El jove va ser traslladat a la sorra i els socorristes van intentar reanimar-lo, sense èxit.

Trachinus araneus peix aranya
L'aranya fragata, aranya de roca o aranya espasenca ("Trachinus araneus") és un peix de l'ordre dels perciformes (Roberto Pillon / Viquipèdia)


Ferida a la tràquea

Segons fonts pròximes al cas, la petita ferida d'entre 2 i 3 mil·límetres que presentava el menor a la tràquea, a prop de la nou, i unes marques a la cara feien sospitar, tant als investigadors com a la família, que no es tractava d'un ofegament habitual.

L'autòpsia ha estat a càrrec de l'Institut de Medicina Legal (IMLC) de Girona i s'està a l'espera dels resultats de les proves toxicològiques enviades a l'Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona, tot i que, per ara, tot apunta a una mort per xoc anafilàctic per la reacció a una toxina.

La família detalla en el comunicat que el menor feia immersió lleugera "quan va trobar una medusa a 100 metres de la platja que el va portar fins a un peix estrany i molt colorit i amb cara d'inofensiu. Només ho va poder filmar 30 segons a distància. En l'últim segon va desaparèixer i li va fer un pessic mortal instantani a la mandíbula".

L'helicòpter del SEM a la platja Gran de Platja d'Aro aquest 15 d'agost i dos efectius de la policia amb una lona durant les tasques per intentar reanimar l'adolescent (ACN)

Els pares relaten el que recullen les imatges de la càmera, tot i que reconeixen no haver-les vist personalment "per prescripció mèdica".


Peix habitual a les costes catalanes

El peix aranya, que pot arribar a fer mig metre, viu semienterrat en fons sorrencs i només deixa al descobert els ulls i la primera de les dues aletes dorsals que posseeix, formada per sis o set radis durs de color negre connectats a una glàndula de verí.

El peix aranya només deixa al descobert els ulls i la primera de les dues aletes dorsals que posseeix, formada per radis connectats a una glàndula de verí (CCMA)

La toxina del peix aranya normalment causa sensació de cremor i un intens dolor que es calma amb aigua calenta, encara que també pot ocasionar marejos, nàusees, pèrdua de consciència i, fins i tot, la mort per xoc anafilàctic.

La responsable científica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Dacha Atienza, explica com el verí afecta al sistema nerviós:

"La primera cosa que et passarà és que tindràs molt de dolor. Un dolor que s'estén des del lloc de la picada fins a la resta del cos".

Habitual a les costes catalanes, els experts asseguren que el peix aranya no és un peix agressiu, però quan se'l trepitja fortuïtament, pica com a reacció defensiva.

"No és el mateix a la planta del peu que al coll, el pit o la cara, que són zones sensibles. Això fa que l'efecte de la picada sigui diferent, pot actuar molt mes ràpid al sistema. I en aquest cas ha estat una barreja de fets poc afortunats", diu Dacha Atienza.

Per la seva banda, la presidenta dels centres de busseig de la Costa Brava, Míriam Prat, aconsella conèixer les espècies i no acostar-s'hi:

"El que podem fer per evitar aquestes situacions és conèixer les espècies i sobretot no apropar-s'hi com faríem a terra amb qualsevol animal salvatge".

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut