El pinguï emperador quan va arribar a la platja d'Oceanic Beach a més de 3500 km de casa seva (DBCA/Miles Brotherson)

Un pingüí emperador de l'Antàrtida recorre més de 3.500 km fins a la costa oest d'Austràlia

És la primera vegada que es veu un pingüí emperador tant al nord, i els experts creuen que hauria seguit corrents oceànics que han canviat el seu curs pel canvi climàtic

Judith Casaprima SaguésActualitzat

Un pingüí emperador, va arribar exhaust i desnodrit a una platja de la costa oest d'Austràlia, després de nedar més de 3.500 quilòmetres des de l'Antàrtida, el seu hàbitat natural.

Aaron Fowler estava a la platja d'Ocean Beach a la localitat de Denmark, a 430 quilòmetres de Perth, per fer surf amb un amic i els seus fills, quan van veure sortir de l'aigua un pingüí enorme.

"Què és aquella cosa que surt de l'aigua?", relata Fowler, "era enorme, molt més gran que un ocell marí i tenia una mena de cua que sobresortia com un ànec".

"Es va aixecar entre les onades i va caminar cap a nosaltres, potser feia un metre d'alçada i no era gens tímid. Va provar de fer com un tobogan a la seva panxa, pensant que era neu, suposo i només tocar la sorra es va aixecar i es va espolsar tota la sorra". 

El pingüí clarament no estava en el seu hàbitat.

El pingüí va arribar esgotat i desnodrit i es recupera al centre de rehabilitació (DBCA/Miles Brotherson)

"Els nens estaven força emocionats, però no crec que entenguessin el que estava passant", diu Fowler que de seguida va avisar les autoritats.

"Sempre hi ha una mica de vida salvatge a l'aigua, però mai un pingüí", diu el surfista.

Els científics investiguen les causes que han portat el pingüí tan lluny de casa, si es va perdre o s'ha vist empès pels canvis climàtics.

Mentrestant, es recupera en un centre de conservació.


Un viatge èpic de 3.500 quilòmetres

Carol Biddulph, experta local en rehabilitació d'ocells marins, és qui va acudir a la platja d'Ocean Beach, el passat divendres, 1 de novembre, després de l'avís del surfista. Es va trobar amb un pingüí emperador, un animal que es trobava a milers de quilòmetres fora del seu territori i en un clima diferent.

Havia nedat milers de quilòmetres des de l'Antàrtida fins a aquella platja a més de 3.500 quilòmetres al nord de l'Antàrtida, cosa que suggereix que el pingüí probablement va nedar molt més per arribar a Austràlia.

Gus es recupera al centre de rehabilitació d'aus oceàniques (DBCA/Miles Brotherson)

El primer que va observar és que estava desnodrit. "Vaig poder veure la seva columna vertebral sobresortint", explica. Donat el seu estat i per evitar que gossos, gats, guineus o vehicles el ferissin a la platja va decidir que l'havia de traslladar al centre de rehabilitació. 

Però, tot i la seva expertesa, no va ser fàcil tractar un pingüí tan gran, ha explicat Biddulph.

"Carregar-lo al cotxe va ser tot un repte. El vam posar en un transport de lona gran per a mascotes, agradable i suau. Per descomptat, abans, mai havia hagut de tractar amb un pingüí tan gran com aquest. Sempre he tractat els nostres petits pingüins locals."

Un cop al centre de rehabilitació el pingüí va ser pesat i mesurat --poc més d'un metre d'alçada i 23 quilos de pes-- per poder-li subministrar líquids i medicaments adequats, explica la cuidadora. 

Han de ruixar el pingüí perquè pugui aguantar la temperatura d'Austràlia (DBCA/Miles Brotherson)

El pingüí, que ha rebut el nom de Gus, diminutiu d'August per la seva travessia èpica, s'està adaptant a la seva nova llar temporal on han adaptat un sistema d'aspersió que el ruixa per suportar el clima i les temperatures més altes.

"Mai hagués pensat que hauria de cuidar un pingüí emperador. Simplement, és increïble. És tot un privilegi formar part del viatge d'aquest ocell", diu Carol Biddulph.

"S'espera que el procés de rehabilitació duri unes quantes setmanes", ha dit un portaveu de la DCBA que assessora Biddulph juntament amb Belinda Cannell, investigadora de la Universitat d'Austràlia Occidental, i anomenada "lady Penguin" per la seva especialització en aquests animals.

Com ha arribat tan lluny de casa

Belinda Cannell, ha dit a la cadena pública australiana ABC News que aquesta és la primera vegada que es veu un pingüí emperador tant al nord. L'explicació que dona la investigadora és que el pingüí podria haver seguit un corrent al nord de l'Antàrtida.

"El que solen fer és seguir certs corrents on trobaran molts tipus d'aliments diferents. Així que potser aquests corrents només han tendit a estar una mica més al nord cap a Austràlia del que ho farien normalment." 

El canvi en aquest corrents es produeix per l'escalfament del planeta, segons els experts, el que amenaça la supervivència dels pingüins emperador.

El pingüí Gus pesa 23 quilos i fa poc més d'un metre d'alçada (DBCA/Miles Brotherson)

Els pingüins més grans en perill

Els pingüins emperador només es troben en estat salvatge a l'Antàrtida, però cada cop estan més amenaçats per la crisi climàtica. Són l'espècie de pingüins més gran de les 18 espècies que hi ha al planeta. Poden pesar fins a 40 quilos i fer fins a 1,4 metres d'alçada.

Una femella d'emperador pon un sol ou per temporada de cria, després el passa a la seva parella mascle perquè covi mentre ella busca menjar durant uns dos mesos.

Els pingüins emperador depenen del gel marí per formar les seves colònies de reproducció, evitar els depredadors a l'oceà i buscar menjar. Però a mesura que la temperatura de la Terra augmenta a conseqüència de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i diòxid de carboni, el gel marí corre el risc de desaparèixer.

A quatre de cada cinc colònies de pingüins emperador analitzades al mar de Bellingshausen, a l'oest de la península antàrtica, no van veure que cap pollet sobrevisqués l'any 2022, ja que la zona va experimentar una enorme pèrdua de gel marí, segons un estudi publicat l'agost de 2023, a Nature.

Segons l'informe, aquesta "catastròfica falta de reproducció" generalitzada és el primer cop que es registra, però avala les pitjors previsions, que més del 90% de les colònies de pingüins emperadors estaran "gairebé extingides" el 2100 a mesura que el món s'escalfi.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàticaBiodiversitatAustràliaAntàrtida
Anar al contingut