Un poble basc demana a Netflix que no faci una pel·lícula sobre la mort de 50 nens el 1980

El poble d'Ortuella, a Biscaia, s'ha alçat contra Netflix, que vol fer una pel·lícula sobre la tragèdia que va viure aquest municipi del País Basc el 1980 quan una explosió de gas en una escola va provocar la mort de 50 nens i tres adults.

Ara, Netflix vol adaptar el llibre que ha publicat aquest mateix any Fernando Aramburu, "El nen", sota la direcció de Mariano Barroso.

Una declaració institucional signada per tots els partits d'Ortuella (PNB, PSE-EE, EH Bildu i Podem) demana al gegant audiovisual que "s'abstingui de realitzar qualsevol producció basada en els fets" que van afectar el poble.

"Instem a considerar la sensibilitat de la nostra situació i la importància del nostre dret a decidir sobre la nostra història i la seva difusió pública."

Netflix va anunciar a principis de mes la intenció d'adaptar la novel·la, i de moment no s'ha pronunciat respecte al comunicat de l'Ajuntament d'aquest municipi d'uns 9.000 habitants.

"Sol·licitem, de manera respectuosa i emfàtica, que no es faci cap pel·lícula o producció audiovisual sobre el drama que el nostre poble va viure en el passat."

El consistori remarca que es tracta d'una decisió presa de manera "unànime" per la comunitat amb el "desig col·lectiu" de preservar la seva història i privacitat.
 

Una fuita de propà no detectada

El 23 d'octubre del 1980 una explosió de gas va desencadenar una tragèdia a l'escola Marcelino Ugalde d'Ortuella. L'accident va passar cap a les 12 del migdia, quan el llauner municipal es disposava a arreglar una avaria a la cuina del centre amb un bufador. 

Posteriorment, es va saber que una fuita a les canonades de subministrament havia originat una acumulació de propà al soterrani de l'edifici i que la bossa de gas va esclatar tan bon punt el treballador va encendre un llumí.

L'explosió va ser tan forta que es va sentir a més de 6 quilòmetres de distància. Va enfonsar el terra de dues aules de la primera planta i va deixar més d'un centenar d'alumnes sepultats sota la runa.

En l'accident van morir 50 nens d'entre cinc i sis anys que acabaven de tornar del pati, dos professors i una cuinera de l'escola, on hi havia matriculats 900 nens i nenes de l'aleshores EGB.
 

Quins són els límits de la ficció?

Aquest no és el primer cas d'oposició a una producció de ficció basada en fets reals, però el que fa diferent aquest cas és que fins ara qui se n'havia queixat havien estat, majoritàriament, particulars. 

És el cas de Gabriel Cruz, el nen assassinat fa sis anys a Almeria. El mes de juny la seva mare va aconseguir aturar la producció d'un documental sobre el crim. Denunciava que "el consum de la violència no pot ser morbo i espectacle".

També va perillar l'emissió de la sèrie de Netflix "El cuerpo en llamas", sobre el crim de la Guàrdia Urbana, després que una de les seves protagonistes, Rosa Peral, demanés aturar-ne l'emissió per protegir el seu dret a l'honor, la intimitat i la mateixa imatge.

Fa unes setmanes, una sentència de l'Audiència de Pontevedra va ordenar retirar una escena sexual de "Fariña" i indemnitzar el narco Laureano Oubiña per vulnerar el seu dret a la intimitat per una escena de ficció. 

Tot plegat torna a reactivar el debat sobre quins són els límits de les produccions de ficció basades en fets reals i si tot s'hi val per aconseguir audiència.