Un poeta i dues estàtues: la batalla dels símbols en la guerra a Ucraïna
Què tenen en comú la vandalització d'un monument a Taràs Xevtxenko a l'arrasada Borodianka i l'enderrocament a Kíiv de l'estàtua a l'amistat entre Ucraïna i Rússia?
Òscar Armengol
Periodista de la secció d'Economia de TV3
El que queda dels blocs de pisos bombardejats pels avions russos és la imatge que més impacta quan entres a Borodianka, una de les ciutats del nord de Kíiv més castigades per l'ofensiva d'ara fa dos mesos. Però, a no gaires metres, al bell mig de la plaça, sorprèn també l'estat d'un monument, que resisteix dret però amb senyals de destrucció evidents.
I, més que els danys al pedestal, el que crida l'atenció és el bust que hi ha al damunt, amb un sinistre tret al cap. Casualitat? Una bala perduda? Els veïns de Borodianka creuen que no: estan convençuts que els soldats russos sabien a qui disparaven.
Perquè el bust és de Taràs Xevtxenko, el poeta nacional d'Ucraïna. Nascut el 1814 en una família de serfs, no va poder comprar la llibertat fins que tenia 24 anys. No és estrany, doncs, que molts dels seus poemes siguin un cant a la llibertat i una denúncia dels abusos del poder rus a Ucraïna. Va morir el 1861 i, tot i que també va escriure alguna obra en rus, està considerat el pare de la literatura ucraïnesa moderna.
El monument a Xevtxenko continua dret, però no es pot dir el mateix del que simbolitzava l'amistat entre Rússia i Ucraïna. Erigit a Kíiv durant l'era soviètica, consistia en dues estàtues de bronze d'uns 8 metres d'altura que representaven un treballador rus i un d'ucraïnès.
Però l'amistat entre els dos pobles va quedar feta miques el 24 de febrer amb la invasió ordenada per Vladímir Putin. I només era qüestió de temps que passés el mateix amb el monument.
Dimarts passat, l'Ajuntament de la capital el va desmantellar, mentre un centenar de persones concentrades cridaven "Slava Ukrayíni" (glòria a Ucraïna). Per si l'escena no tingués prou simbolisme, quan la grua el desmuntava, el cap d'una de les estàtues va caure a terra.
L'alcalde va justificar la decisió per la destrucció i els morts provocats per aquesta suposada amistat russa i va avançar que retirarà 60 monuments més i canviarà de nom 460 carrers. No va dir si uns serà el carrer Stanislavski, on l'equip de TV3 ja va comprovar com la propietària d'un cafè que també duia el nom d'aquest actor i director de teatre rus optava per rebatejar-lo arran de la guerra.
El monument enderrrocat era en un turó amb unes espectaculars vistes sobre Kíiv, sota un enorme arc dedicat a l'amistat de totes les nacions que formaven part de l'antiga Unió Soviètica. Ara, només en queda el pedestal, amb tres sabates de bronze solitàries, les dels dos treballadors soviètics (la quarta va ser arrencada amb la resta de l'estàtua).
L'endemà del desmantellament, un assolellat dia de primavera, molts ciutadans de Kíiv passegen pel parc que hi ha a l'entorn del monument. I molts aprofiten per fer-se fotos amb el despullat pedestal, ara convertit en una mena d'atracció turística.
Em fixo en un grup de tres joves, dos nois i una noia, que es fan fotografies al monument. Enfilada damunt del pedestal, i amb les cames dins d'una de les sabates buides de bronze, la noia duu un llibre a les mans i el mostra, orgullosa, a la càmera. El títol i l'autor estan escrits en alfabet ciríl·lic, indesxifrable per a mi, però, i si fos... I decideixo pregunta. M'explica que es diu Anna i que no és de Kíiv, malgrat que fa uns anys que hi viu: ella i un dels nois són desplaçats de guerra dins de la mateixa Ucraïna. Són de Lugansk i en van haver de marxar arran de l'esclat del conflicte del Donbass, el 2014. "Per tant, la d'ara és la segona guerra que vivim" em diu l'Anna amb un somriure trist.
I sí, com sospitava, el llibre amb el qual es fa fotos és de Taràs Xevtxenko! El poeta del tret al cap al monument de Borodianka reapareix damunt les restes de les estàtues de l'esmicolada amistat russo-ucraïnesa...
M'explica que l'ha descobert no fa gaire i que està entusiasmada amb els seus poemes. No és un cas aïllat, per a molts joves ucraïnesos Xevtxenko ha esdevingut un referent, a més absolutament vigent: veuen la lluita del poeta per la llibertat al segle XIX com un exemple per a la resistència actual davant la invasió russa.
M'acomiado de l'Anna mentre continua aferrada al llibre, que és, per cert, un dels més populars de Xevtxenko, "Kobzar" (bard), fins al punt que va esdevenir el seu sobrenom. Potser si en compra un altre serà "Testament", del 1845, en què el poeta del bust de Borodianka amb el tret al cap diu:
"Quan em mori, enterreu-me
en una tomba alta
enmig de l'estepa
de la meva estimada Ucraïna.
(...) A mi, enterreu-me, però de peu vosaltres,
les cadenes que us lliguen trenqueu,
i amb la impura sang vessada,
la Llibertat sagrada taqueu!"
