El cas d'Ángel Alcalde, el pres d'ETA que va ser excarcerat per poder ser diputat

Aquest dimarts, Oriol Junqueras, per ERC; Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, per Junts per Catalunya; sortiran de la presó de Soto del Real per anar una altra vegada al Congrés dels Diputats i assistir com a diputats electes a la sessió constitutiva de les noves corts sorgides de les eleccions del 28 d'abril.

També ho farà Raül Romeva, però en el seu cas per anar com a senador d'ERC a la constitució de la cambra alta.

Segons el pla de seguretat dissenyat per la presidència del Congrés i la Policia Nacional, que és qui té les competències en la matèria a l'edifici, els presos del procés estaran sota custòdia mentre estiguin al Congrés, tret de l'estona que passin a l'hemicicle, on la policia no pot accedir.

Allà tindran la mateixa mobilitat que la resta de diputats electes, ja que s'hauran d'aixecar diverses vegades del seu escó per participar en la votació per elegir els membres de la mesa.

Un cas de fa 30 anys

Aquesta no serà, però, la primera vegada que un reclús queda en llibertat fent ús de la seva condició de diputat electe per poder assistir al Congrés dels Diputats.

Ara farà tres dècades, l'1 de desembre del 1989, el polític basc d'Herri Batasuna Ángel Alcalde va sortir de la presó per participar el dia 4 d'aquell mateix mes en la sessió d'investidura de Felipe González com a president del govern espanyol.

Ángel Alcalde, sortint de la presó d'Herrera de la Mancha

Alcalde, que estava en presó preventiva des de feia més d'un any sota l'acusació de col·laborar amb ETA, anava de número 4 a les llistes d'Herri Batasuna per Biscaia, on la ja desapareguda formació abertzale va aconseguir dos escons.

Però la renúncia d'un dels diputats electes, i la vacant deixada per l'assassinat del seu company de partit Josu Muguruza el 20 de novembre a Madrid, van fer escalar Alcalde dos llocs en la llista, convertint-lo així en diputat electe.

Aquesta situació li va permetre obtenir la condició d'aforat i que hagués de ser excarcerat de la presó d'Herrera de la Mancha per poder recollir les seves credencials com a diputat.

Ángel Alcalde atén la premsa a la seva sortida de la presó

La presència d'Alcalde a la sessió d'investidura i el recent atemptat ultra contra Josu Muguruza van comportar un important desplegament de les forces de seguretat al Congrés, tant a l'entrada com a la sortida dels diputats d'Herri Batasuna de l'edifici de la Carrera de San Jerónimo.

Per imperatiu legal

En aquell ple d'investidura, Ángel Alcalde va ser un dels protagonistes de la sessió. Tant ell com els altres diputats electes d'Herri Batasuna, entre ells l'històric Jon Idigoras, van prometre acatament a la Constitució sota la fórmula de "per imperatiu legal".

Això no va agradar gens ni mica a l'aleshores president del Congrés, el mallorquí Fèlix Pons, que va suspendre momentàniament la sessió i els va expulsar de l'hemicicle, sense que adquirissin la condició plena de diputats.

Quan abandonaven el ple, Alcalde va aprofitar que passava per davant dels escons del govern per encarar-se amb el president Felipe González i, segons les cròniques de l'època, li va etzibar algun insult.

Alcalde, amb jersei verd, encarant-se amb Felipe González

Suplicatori i fugida

Després d'aquella sessió, Alcalde ja no va tornar al Congrés. La setmana següent la cambra va votar a favor de concedir el suplicatori perquè pogués ser jutjat pel presumpte delicte de col·laboració amb ETA al Tribunal Suprem, l'organisme encarregat de jutjar els aforats.

El Suprem va ordenar el seu reingrés a la presó, però quan les forces de seguretat el van anar a detenir a casa seva a Portugalete, Alcalde ja s'havia fugat. Des del 12 de desembre del 1989, se'l va declarar en parador desconegut i pròfug de la justícia.

Trenta anys enrere, la politització de la justícia o la judicialització de la política ja estaven a l'ordre del dia, i la fugida d'Alcalde en va ser una bona mostra. José María Aznar, que en aquella legislatura s'estrenava com a líder de l'oposició, va culpar el govern del PSOE de la fugida d'Alcalde:

I des del govern socialista, el vicepresident, Alfonso Guerra, s'espolsava la responsabilitat i la traslladava cap als jutges que l'havien deixat en llibertat:

Clandestinitat i detenció

Durant més d'una dècada, Ángel Alcalde va viure com un pròfug de la justícia en la clandestinitat. Va reaparèixer en ocasions puntuals a l'estranger, però també per sorpresa en actes electorals d'Herri Batasuna al País Basc sense que fos detingut.

Abans del seu efímer i accidentat pas pel Congrés dels Diputats, la carrera política d'Ángel Alcalde havia estat de perfil baix. Durant els anys de clandestinitat va guanyar notorietat, i es va alinear amb els sectors de l'esquerra abertzale que demanaven una treva a ETA durant les converses d'Alger.

L'any 1999 va prescriure el delicte de col·laboració amb banda armada i el Tribunal Suprem va dictar el sobreseïment de la causa. L'any 2003 va tornar a Portugalete, on se li va fer un homenatge. Com que no tenia causes pendents a Espanya, no va ser detingut i va poder deixar la clandestinitat.

L'any 2005 va ser novament detingut i condemnat a un any i mig de presó per haver ajudat un membre d'ETA a fugir a França, i l'any 2006 va quedar en llibertat.

Pensionista amb problemes

Actualment Ángel Alcalde està jubilat i viu apartat de la vida política. L'any passat va aparèixer en un reportatge de la televisió basca on se'l presentava com un pensionista de Portugalete que amb la seva minsa paga no podia engegar la calefacció des de feia anys.

Empresonat, diputat fugaç i fugat, clandestí, detingut, alliberat, i, finalment, jubilat. Ara, amb 76 anys acabats de fer, Ángel Alcalde, el pres d'ETA que fa 30 anys va ser excarcerat per ser diputat, viu semireclòs, en penombra i passant fred, amb 697 euros de pensió al mes, tal com va explicar a Euskal Telebista.