Un professor de Ripoll promou cadires de rodes de baix cost per als països pobres
El projecte d'Adrià Sallés, de la UPC, ha començat en un poble d'Uganda, on s'han fabricat una vintena de cadires
Només un 10% de les prop de 75 milions de persones que necessiten una cadira de rodes al món se la poden permetre, segons càlculs de l'Organització Mundial de la Salut. Un percentatge irrisori, que va inspirar Adrià Sallés.
Aquest professor associat de la UPC es va posar a treballar el 2016, quan encara era estudiant, amb la idea de fer cadires de rodes de baix cost.
Ara ha ajudat a construir-ne una vintena en un poble d'Uganda, Tororo, i el projecte es vol estendre a més zones rurals de països en desenvolupament.
Feta amb material de ferreteria
El secret? Un disseny fet amb material de ferreteria. El preu de fabricació ronda els 70 euros, la meitat del cost que tenen les cadires de rodes més senzilles del mercat.
L'estructura de la cadira es crea a partir d'encaixar tubs de PVC, als quals s'afegeixen quatre rodes de bicicleta o de carretó per fer-la mòbil. També calen dos plafons de fusta i tela per recobrir-los.
Adrià Sallés va impulsar juntament amb el seu company de curs Bernat Villa el projecte DIY Wheelchair, tal com el van anomenar per al seu projecte de fi del grau en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. Els plànols del primer prototip es van penjar a internet per a la seva distribució gratuïta, però el projecte no va acabar d'arrencar.
Posteriorment, una alumna de Sallés, Carlota Regales, els va donar un cop de mà per contactar amb Uganda. "Ens vam unir per adaptar els dissenys del prototip a les necessitats de Tororo i permetre que els infants amb problemes de mobilitat del poble en poguessin tenir", diu Regales, que detalla que "les cadires milloren molt la salut física i mental d'aquestes persones (...) i la dels cuidadors, perquè és més fàcil transportar els malalts".
Com es fan les cadires
"Els enviem les instruccions perquè sàpiguen a quina mida han de tallar els tubs, cosa que es fa amb serres manuals", detalla el professor de la UPC.
Sobre el terreny només cal encaixar les peces i encolar-les. Per acabar, es col·loquen els plafons de fusta que conformen el respatller i el cul de la cadira i es collen les rodes amb les vares metàl·liques.
A banda de les cadires de mida estàndard, també han creat unes plantilles que els permeten adaptar-les a cada persona. "Els demanem les mides de qui necessita la cadira i, quan ens ho envien, els contestem amb les mides a les quals han de tallar els tubs", explica Sallés.
Un cop implantat a Uganda, el projecte vol ara expandir-se a més zones rurals. "Estem treballant en una guia i un web perquè qualsevol persona del món pugui fer-se la cadira de rodes", destaca Regales.
Fa poc també han ajudat des de la distància a fer cadires de rodes al Nepal. I també tenen previst fer arribar cadires de rodes desmuntades, i diverses guies de com construir-les, al Marroc a través de l'UniRaid, el Dakar universitari que se celebra entre el 8 i el 15 de febrer.
