Un quart de segle d'excavacions arqueològiques al jaciment d'Atapuerca
Aquest any en fa 25 que van començar les excavacions arqueològiques al jaciment d'Atapuerca, a Burgos. En aquests anys, equips d'investigació de Tarragona, Saragossa, Madrid i Burgos han remogut cada dia la terra per buscar qualsevol resta que pugui ajudar a aclarir els misteris de l'evolució de l'home. I no ha estat en va. A Atapuerca s'ha descobert una nova espècie humana que ha obligat a reescriure la història i que ha valgut als directors del projecte el Premi Príncep d'Astúries i el reconeixement mundial.
A finals del segle XIX, les obres d'un ferrocarril a la serra d'Atapuerca van posar al descobert un jaciment paleontològic que al cap d'un segle encara fa parlar molt.
Aquest jaciment no es va reivindicar fins als seixanta i encara avui queden centenars de metres quadrats per excavar. Segons els arqueòlegs, "si Atapuerca fos Barcelona, doncs seria com si només haguéssim excavat un petit banc de la plaça Catalunya. Queda tot per descobrir".
La descoberta que marca una fita històrica és la de 1994. Aquell any es van trobar els fòssils d'uns humans a qui havien devorat uns altres humans. Les restes pertanyen a una espècie nova de 800.000 anys d'antiguitat.
En una altra part del jaciment, a la cova La Sima de los Huesos, els excavadors hi van descobrir el cementiri més antic del món.
Fa anys que els investigadors tenen les esperances posades a la cova del Mirador. Aquí esperen descobrir la troballa que servirà per completar la història de l'evolució a Europa en l'últim milió d'anys.
Farà falta ben bé més d'un miler d'anys arribar a descobrir tot el que amaga el jaciment més important de l'època del pleistocè del món. De moment, els 25 anys d'excavacions han servit per reescriure la història de l'evolució humana i situar Atapuerca a la primera fila de la ciència mundial.
