Un radar de la ronda de Dalt, el que més multa i recapta de Barcelona: consulta'ls al mapa

El radar de la ronda de Dalt situat en sentit Llobregat al punt quilomètric 14,3, és el que més multa i recapta de tot Barcelona. Així ho indiquen les dades del 2023 del consistori a les quals ha tingut accés el 324.cat a partir d'una petició de transparència.

Aquest control va imposar 19.447 sancions l'any passat, fet que representa gairebé un 8% del total. El segueixen el radar del carrer Indústria, amb prop de 16.000 denúncies per excés de velocitat, i tanca el podi amb poc més de 15.000 el localitzat a Via Augusta.

Amb menys de 10 multes de diferència respecte a aquest últim, hi ha el radar de Numància, quart en nombre total de sancions, però segon en recaptació, amb 705.726 euros, al darrere del de la ronda de Dalt, amb 741.175 euros.

Tanca el llistat dels cinc radars que més expedienten a la ciutat comtal el que està situat al carrer Muntaner. Només aquests cinc aparells representen una tercera part del total de multes i recaptació: el 32% en el cas de les sancions i gairebé el 35% en import.

L'any 2022, en canvi, el control de velocitat de la Meridiana va ser el que més va sancionar. Ho fa fer 46.384 vegades i va aplegar 2,4 milions d'euros; unes dades molt superiors a les del radar de la ronda de Dalt, en primera posició aquest 2023.

De fet, el top cinc de l'any passat va representar el 58% de totes les sancions i gairebé el 60% del total recaptat.

Aquesta davallada de les dades en la comparativa dels dos rànquings s'explicaria, en part, pel fet que els aparells del 2023 no van estar operatius tots els mesos de l'any.

Més radars, però menys multes

El mapa de radars a Barcelona ha variat considerablement d'un any a l'altre. Fa dos anys hi havia al voltant d'una vintena de radars operatius.

El setembre del 2022 van entrar en funcionament quatre radars de tram nous --el del túnel de la Rovira, túnel de Badal, de les Glòries i el de la ronda Litoral--, però aquests en van substituir alguns de fixos que es trobaven en punts similars.

La recaptació total va ser de 13,4 milions a conseqüència de les 276.042 multes que es van interposar.

A principis del 2023 es van introduir 17 radars nous a la ciutat comtal: 12 en entorns escolars i 5 més en punts considerats amb risc de sinistralitat. Va passar a haver-hi 37 radars sancionadors, que són els que hi ha actualment i que situem en el mapa següent.

No s'han tingut en compte els 28 pedagògics que es van instal·lar a finals de l'any passat i que són només informatius.

Amb tot, l'augment d'aparells no s'ha traduït en més multes o més recaptació. Al contrari. Amb dades del mes de maig d'aquest any, el 2023 es van imposar unes 29.000 sancions menys que l'any anterior i s'han cobrat 3,6 milions menys.

En termes absoluts, durant l'any passat es van registrar un total de 246.775 multes, el que es podria traduir en una sanció cada 2 minuts i 8 segons de mitjana. I es van recaptar 9,7 milions d'euros.

Cal tenir en compte, però, que l'import econòmic encara pot variar, ja que el reglament general de recaptació estableix un termini de quatre anys pel cobrament de les multes no pagades en període voluntari.

En qualsevol cas, segons l'Ajuntament de Barcelona, amb dades del mes d'abril d'aquest any s'han pagat al voltant del 65% de les sancions emeses el 2023, mentre que el 2022 aquesta xifra és de prop del 70%.

Pel que fa als radars mòbils, el 2023 a Barcelona es van interposar 7.438 multes, amb un import cobrat de 347.933 euros. Fa dos anys, les sancions amb aquesta tipologia de control van ser de més del doble: 15.239 expedients i 1.071.092 d'euros recaptats.

Els radars no hi són sempre

Els primers radars fixos de la ciutat es van instal·lar l'any 2003 a les rondes, i durant anys només n'hi va haver allà i a les vies d'entrada: la Diagonal i la Meridiana.

Ara, l'Ajuntament n'ha col·locat a molts més punts, i també n'hi ha de mòbils que la Guàrdia Urbana belluga i situa on considera oportú. 

Però no tots els armaris de radars fixos tenen l'equipament a dins. Adrià Gomila, que és director de Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, explica que l'Ajuntament va movent els aparells, i ho fa sense avisar.

La voluntat final, recorda Gomila, és que el conductor prengui consciència que no es tracta de frenar en un punt, sinó que cal respectar els límits sempre i a tot arreu.

En aquest sentit, el responsable de mobilitat apunta que quan s'aconsegueix que "la majoria de vehicles circulin a una velocitat semblant, la seguretat augmenta". També, és clar, perquè la velocitat que es fixa en cada punt és l'adequada per conduir amb seguretat a la via en qüestió.

Gomila assegura que el percentatge de conductors que compleixen els límits de velocitat a la cituat "augmenta any rere any".