"Un raïm únic al món": Calonge vol que l'ONU reconegui el seu patrimoni vitivinícola

Noves descobertes vitivinícoles al municipi de Calonge i Sant Antoni, al Baix Empordà. S'amplien fins a quinze les varietats de raïm desconegudes que s'han trobat en aquesta zona. Així ho assenyala un nou estudi fet per la Universitat Rovira i Virgili, que assenyala que aquesta situació s'hauria produït per la combinació sense restriccions de ceps de diferents tipus.

Arran d'aquests nous resultats, l'Ajuntament --que ha finançat la recerca-- vol que es protegeixin aquestes vinyes per posar en valor que, en un municipi petit com aquest, hi hagi tantes varietats de raïm úniques al món.

Diversitat i singularitat

Fa dos anys, la Universitat de La Rioja ja va sorprendre tothom explicant que, a Calonge, hi havia onze varietats úniques de raïm, una xifra que ara s'eleva fins a la quinzena.

Ara, la URV ha repassat les varietats ja descobertes i, d'aquestes, n'ha descartat quatre que ja li constava que existien en altres zones. Per contra, n'ha trobat vuit més de noves. Això són un total de quinze, que es troben barrejades en vinyes en una zona d'unes 20 hectàrees.

Ara, la intenció de l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, és demanar el reconeixement de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) perquè aquest seria un cas sense comparació a nivell global.

"El que volem intentar és que perduri en el temps i serveixi de referent per a la nostra gent del futur i la que ens visiti i vulgui gaudir d'una zona molt especial. Aquí, a Catalunya, no en conec cap més."

La intenció és poder plantar vinyes senceres dedicades a les noves varietats per comprovar quin vi en surt, com explica la directora de l'estudi de la Universitat Rovira i Virgili, Francesca Fort.

"La pregunta és: poden ser especials els vins que surtin d'aquestes varietats? I tant que sí."

Un raïm mestís

Aquesta situació tan singular de concentrar moltes varietats úniques en un sol municipi es dona per la manera com han treballat els pagesos durant segles. Amb la llibertat de no formar part de cap denominació d'origen, han pogut anar empeltant ceps de diferents varietats.

Algunes de les descobertes són d'abans de la plaga de la fil·loxera del segle XIX. Aleshores, alguns pagesos van agafar ceps encara vius i els van empeltar amb la variant americana, que sobrevivia a aquest insecte. Aquesta tradició de combinar varietats diferents durant anys sense cap restricció l'ha viscut, en primera persona, Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI.

"Tenia les vinyes de l'avi, que s'havien plantat el 1880, ja eren molt velles. Vaig agafar tots els ceps de l'avi i els vaig passar, sense saber el que feia, a les meves vinyes, a les noves."

Asseguren que el reconeixement internacional que ara reclamen serviria per conservar aquestes varietats tan especials.