Un reconegut jurista català registra la petició d'indult dels presos del procés

Alguns dels presos independentistes condemnats pel Suprem s'han mostrat clarament contraris a demanar l'indult. Consideren que comportaria reconèixer –almenys en part– una culpa que asseguren que no tenen. Però, tot i això, aquest dimarts s'ha conegut la primera petició d'indult, que ja ha arribat al Ministeri de Justícia.

L'ha fet Francesc Jufresa, un reconegut jurista que coincideix amb els presos en les mateixes irregularitats que denuncien en el judici del procés.

Jufresa planteja l'indult total o parcial de tots els condemnats. En demana l'indult perquè considera que la sentència és desproporcionada i que ni el Suprem ni la instrucció no van ser imparcials.

"El cúmul de despropòsits és enorme. Quan, finalment, es dicta una sentència en què s'imposa una pena desproporcionada és una oportunitat per al govern per fer una cosa que crec que és un sentir majoritari dels ciutadans d'aquest país: acabar amb aquestes presons."

Jufresa, penalista de reconeguda trajectòria, aposta per l'indult per una qüestió de consciència personal i professional, i es desmarca de cap altre interès o persona.

"Ho he fet perquè crec que ho he de fer. Estic molt satisfet d'haver-ho pogut fer, que encara tingui la claredat de judici crític per poder-ho fer."

I a partir d'ara, què?

Ara, la decisió correspondrà a l'administració de l'Estat. L'indult l'atorga el rei a proposta del ministre de Justícia, després de passar per un Consell de Ministres.

Se'n pot beneficiar qualsevol pres condemnat, i el pot demanar qualsevol ciutadà omplint un qüestionari i fent un tràmit.

En cas de ser atorgat, l'indult no es pot rebutjar, i no és obligatori, però sí habitual, que s'acompanyi d'un penediment per part de l'indultat.

Si el tràmit prospera, l'indult s'ha de resoldre en un màxim d'un any. I, en última instància, el Suprem el podria tombar si el procés no s'ajusta a una llei redactada a finals del segle XIX, el 1870.