Un segle d'oblit: l'accident més tràgic de la història del metro de Barcelona

El pitjor accident de la història del metro a Catalunya va passar el 12 d'abril del 1924 i ha quedat pràcticament esborrat de la memòria col·lectiva de Barcelona. Hi van morir 11 treballadors.

Manuel Marina és guia turístic a la ciutat. Durant molts anys va fer visites comentades al metro per explicar-ne la història. Al treball de final de carrera dedica una menció a l'accident de les obres del metro a l'anomenada "línia transversal", a la Gran Via, entre Villarroel i Casanova.

Les obres havien començat el 1922 i la línia es va inaugurar al cap de 4 anys. S'excavava amb pic i pala: "Fer aquests túnels comportava molts esforços", explica Manuel Marina, "gent que hi va deixar la vida, i la salut, perquè treballaven en condicions molt precàries".

La majoria dels treballadors de les obres del metro eren homes que havien hagut d'emigrar d'Andalusia o Múrcia: "Van pujar del sud d'Espanya; d'Almeria, Andalusia, Múrcia... Havien vingut a treballar a les obres del metro i a les de l'Exposició Universal."

"Quan van arribar, no tenien ni un lloc per viure, s'havien fet unes barraques a la Torrassa."

L'accident

Al metro es treballava a preu fet, explica Marina, i no es parava mai: "Feien torns de dia i de nit."

Aquell dia el torn de nit havia entrat a les 10 i havia de sortir a les 6 del matí. A les 4 i 10 hi va haver una gran esllavissada de terres. "Quatre treballadors eren al carrer, s'estaven escalfant amb una foguera petita, i un altre era al costat, assegut a una formigonera. I cinc o sis de la brigada que eren al túnel", recorda Marina.

"El túnel va cedir, es va ensorrar, i van morir ofegats."

La premsa de l'època va recollir la notícia, segons el rastreig que n'ha fet Marina: "Hi ha una fotografia de La Vanguardia en què es veu l'esvoranc i un plataner que va quedar enfonsat en l'enorme forat que va quedar."

L'hemeroteca demostra que diaris com El Diluvio o La Veu de Catalunya en van fer un gran seguiment, tot i que aleshores el tema no va ocupar la primera plana.

Les possibles causes

Què va provocar l'esfondrament? El guia apunta dues opcions: "Pel que sembla, el túnel no estava ben reforçat o simplement els arquitectes no van detectar que en aquella part hi passava una riera. Hi ha molta aigua subterrània a Barcelona", explica Marina, "i potser aquell curs d'aigua els va passar per alt".

Sigui com sigui, la tragèdia va ser silenciada ràpidament pels responsables de les obres, que van obligar els companys dels treballadors morts a continuar la feina l'endemà mateix:

"Els treballadors volien fer una aturada en senyal de dol l'endemà de l'accident i els van enviar la policia perquè els interessava que les obres s'acabessin al més aviat possible. Estaven rivalitzant amb el Gran Metro."

L'empresa constructora, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, tenia pressa a tapar els fets perquè competia amb Gran Metro, la constructora rival, que s'encarregava d'altres línies.

Marina recorda com el va impactar que tothom s'espolsés la responsabilitat de l'accident o, fins i tot, l'atribuís a la mala traça dels treballadors: "Em va colpir molt veure que en l'informe tècnic no van trobar cap culpable. Fins i tot hi havia un informe que deia que va ser culpa dels obrers, un defecte de construcció. Ningú va acceptar cap responsabilitat".

De fet, el gerent de Ferrocarril Metropolità de Barcelona va enviar un comunicat a la premsa assegurant que havia estat un accident fortuït i inevitable, tot i que s'havien pres tota mena de precaucions. I així es va tancar en fals la tragèdia de la línia transversal.

I el silenci

El silenci al voltant de l'accident ha durat 100 anys i, encara avui, Manuel Marina lamenta que TMB no hagi fet cap mena de menció o homenatge als treballadors morts el 1924: "Jo soc molt crític i com que sabia que Metro de Barcelona no faria absolutament res, vaig pensar que el dia del centenari posaria un record al lloc dels fets perquè la gent sàpiga què va passar."

Aquesta setmana ha penjat en un arbre de la Gran Via, just al lloc de l'esfondrament, unes flors i una dedicatòria amb els noms de les 11 víctimes.

Vist ahir a la Gran Vía pel @manuelmarinabcn , homenatge als treballadors de les obres de la L1 del metro que van morir demà farà 100 anys #100anysMetroBCN pic.twitter.com/bPDO8vncV6

— transport.cat (@transportcat) April 11, 2024

Marina explica que mentre penjava el cartell, un home se li va acostar i li va dir que recordava que la seva àvia explicava que just allà hi havia hagut un accident al metro, però no havia pogut saber mai què havia passat exactament, fins ara.

Potser algun dia, aquests fets quedaran recollits en el futur Museu del Transport Públic de la ciutat.