Un segon policia nacional s'hauria infiltrat durant 2 anys als moviments socials de Barcelona

Un altre agent de la Policia Nacional s'hauria infiltrat en moviments socials d'esquerres a Barcelona durant més de 2 anys, suposadament per recollir informació sobre aquests moviments.

Ho afirma aquest dilluns un reportatge publicat pel setmanari La Directa, que el juny ja va revelar un primer cas molt similar, i que ara dona molts detalls de l'activitat d'aquest segon agent durant la infiltració.

Després de conèixer-se el contingut del reportatge, ERC, Junts, PDeCAT, la CUP, EH Bildu i BNG han reclamat que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, comparegui el Congrés per donar explicacions.

Infiltrat amb "una camaleònica adaptació estètica"

L'agent s'hauria infiltrat el juny del 2020 a través de La Cinètika, centre social ocupat del passeig de Fabra i Puig de Barcelona, i s'hi hauria adaptat ràpidament gràcies a una "camaleònica adaptació estètica".

El jove, que tenia 31 anys i es feia dir Daniel Hernàndez Pons, es va definir com a anarquista, i es va convertir en habitual en mobilitzacions com trobades per impedir desnonaments o en els talls de la Meridiana.

També en les manifestacions en protesta per l'empresonament de Pablo Hásel el febrer del 2021, però també en festes, trobades nocturnes i concerts.

Relacions afectives amb 8 dones, 2 d'elles com a parella

A diferència del primer agent, durant aquest temps, segons la investigació periodística, va mantenir relacions amb fins a vuit dones del mateix entorn polític i social. Unes relacions, segons les dones, construïdes a partir del relat fictici.

Amb dues hi va arribar a establir relacions de parella estable, i una d'elles ha explicat a La Directa que l'ha utilitzada "com a dona i com a activista" i que sent "molt de fàstic i impotència":

L'advocada i professora de Dret Penal a la UB Norma Pedemonte, consultada per TV3, ha qüestionat que en un cas com aquest el consentiment per part de les dones sigui jurídicament vàlid:

"Una persona, quan consenteix un vincle del tipus que sigui amb una altra persona, parteix d'una realitat, si tot és fals, ja no només la identitat, si tota la resta d'elements són falsos, jo entenc que el consentiment no és del tot correcte, i que hi ha hagut un engany."

Els errors que han permès la investigació periodística

Un dels autors del reportatge, Jesús Rodríguez, ha explicat a TV3 que alguns errors comesos per l'agent els han permès verificar la seva identitat real:

"Diversos errors que va cometre aquest agent de policia que ens ha facilitat l'accés a dades que estaven en obert i estaven accessible a les xarxes, del seu pas per l'escola de policia d'Ávila."

Rodríguez també ha explicat que un peritatge que han encarregat per comparar les fotografies disponibles a internet de l'agent amb les de la seva etapa d'infiltrat ha conclòs que són la mateixa persona.

Segons La Directa, el segon agent infiltrat es va graduar el juny del 2019 a l'escola de policia d'Àvila, igual que el primer agent, i tots dos van fer servir els mateixos cognoms falsos, com si fossin germans.

Peticions de compareixença a Marlaska i també a Elena

La reacció de tot l'espectre de partits sobiranistes del Congrés dels Diputats ha estat unànime: tants els catalans, la CUP, ERC, Junts, PDeCAT, com el basc EH Bildu i el gallec BNG han reclamat la compareixença de Marlaska.

La CUP també ha fet el mateix a Catalunya, reclamant que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, comparegui al Parlament per preguntar-li si els Mossos coneixien aquest espionatge i si hi han col·laborat.

Interior va justificar el primer cas: "legítim, idoni i oportú"

La Directa va destapar el primer cas el juny passat, i, dos mesos després, Òmnium va presentar a l'Audiència Nacional una querella contra el Ministeri de l'Interior.

A principis de setembre, aquest ministeri va admetre i justificar l'espionatge denunciat, dient que és "legítim, idoni i oportú" com a prevenció contra "individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals".

A finals d'aquell mateix mes, l'Audiència Nacional va fer públic que no ho investigaria, al·legant que "no té competències" per fer-ho i que hi havia procediments penals oberts en altres jutjats.