Un submarinista ucraïnès que viu a Polònia, sospitós del sabotatge del gasoducte Nord Stream

La Fiscalia Federal d'Alemanya ha ordenat detenir un bussejador ucraïnès resident a Polònia pel seu suposat vincle amb el sabotatge del gasoducte Nord Stream ara fa dos anys, coincidint amb la invasió russa d'Ucraïna.

L'home formaria part d'un grup més ampli --amb dos submarinistes més-- que hauria fet explotar part d'aquesta infraestructura que fa arribar gas rus a Alemanya a través del Bàltic. Fins ara, l'origen del sabotatge era un misteri. 

Occident i Rússia s'havien acusat mútuament de l'atac. Ara, una investigació de la televisió pública ARD i dos diaris alemanys --el Süddeutsche Zeitung i el setmanari Die Zeit-- ha identificat un ciutadà ucraïnès que viu a Polònia com a principal sospitós de l'acció. 

Es diu Vladímir S. i és monitor de busseig. Segons Die Zeit, ell ha negat qualsevol participació en l'atac.

Investigació de màxima prioritat

Alemanya va emetre al juny una ordre de detenció contra Vladímir, però Polònia no la va executar. Les autoritats poloneses tenen 60 dies per respondre la sol·licitud de Berlín i localitzar el sospitós. Tots els indicis apunten que hauria fugit d'Alemanya cap a Ucraïna a primers de juliol. 

Segons la investigació, els tres sospitosos van agafar primer un vehicle, retratat per un radar de control de velocitat a l'illa alemanya de Rügen, al Bàltic, des d'on haurien arribat amb un veler a l'alçada del gasoducte, uns dies més tard. 

De fet, la fiscalia alemanya ja va obrir una investigació l'any passat per la implicació d'un iot en el sabotatge. 

El portaveu del govern alemany assegura que la investigació sobre el cas és de màxima prioritat, però no es pronuncia per ara si s'ha fet algun requeriment a Ucraïna per trobar el presumpte sabotejador. En tot cas, es reitera que les relacions amb Kíiv es mantenen intactes.
 

Emergència energètica en plena invasió

A finals de setembre del 2022, cinc mesos després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, Suècia i Dinamarca van alertar de diverses fuites simultànies als gasoductes 1 i 2 del Nord Stream, que van portar els governs a activar l'emergència energètica. 

Les sospites d'un sabotatge sempre van planejar sobre les explosions, però les investigacions posteriors mai no van concretar la responsabilitat.