Un supervivent de Charlie Hebdo: "Com més a prop de la mort, més cal sentit de l'humor"

Philippe Lançon va sobreviure l'atemptat contra el setmanari satíric francès Charlie Hebdo. Va resultat greument ferit a la mandíbula, que li han reconstruït després de 18 operacions i 200 dies hospitalitzat.

Ara n'ha escrit un llibre: "L'esqueix de carn".

"És un conte sobre l'efecte d'un atemptat en un home i en els que entren i surten de l'habitació de l'hospital, on els cirurgians intenten reconstruir-li la mandíbula destrossada."

En paral·lel a la reconstrucció física que duen a terme els metges, la víctima intenta reconstruir la seva vida i la seva identitat, perquè ja res serà igual després de l'atemptat.

"Les escenes del passat pugen de sobte a la meva ment, però la sensació és que aquest passat l'ha viscut una altra persona. Fa quatre anys de l'atemptat i encara tinc problemes per establir un vincle amb la meva pròpia memòria."

Les principals ferides físiques que el periodista va patir en l'atemptat al gener del 2015, en què van morir 12 dels seus companys, van ser a la boca, "la part del cos amb la qual menges, parles, rius i et comuniques".

Segona infantesa

Durant molt de temps no va poder parlar, una cosa que el va col·locar en un lloc nou:

"Un lloc semblant al que ocupa un nen envoltat d'adults, amb els quals no es pot comunicar però als quals observa atentament".

Aquesta posició vital va ser "com una segona infantesa", en la qual va aprendre una altra vegada a viure i de la qual va sortir convertit en una altra persona.

"El llibre no ha estat una teràpia per a mi, perquè no he estat capaç d'escriure'l fins que he començat a sortir del túnel i el laberint on estava."

De tota manera, reconeix que l'ha ajudat en certs aspectes.

"Escriure t'allunya de tu mateix i deixes de ser el personatge per ser l'autor."

Controlar la por

Un dels temes que aborda "L'esqueix de carn" - "El colgajo", en castellà - és la por que inexorablement queda adherida a la pell després d'una experiència tan traumàtica.

"Cal controlar-la perquè si la primera vegada que entres en el metro surts fugint quan veus un home àrab amb una bossa, no podràs tornar a entrar. Jo ara ja puc anar en metro sense por."

L'odi és una altra qüestió molt lligada al terrorisme que "sembla que és moda, també en la creació, on és el motor d'alguns autors".

No obstant, Philippe Lançon assegura que no sent odi ni creu que sigui una bona gasolina creativa.

"Probablement perquè el meu caràcter no és gaire donat a l'odi, que a més crec que no ajuda en res, i perquè he estat molt concentrat a acceptar el tractament del cirurgià."

El títol, que fa referència al terme mèdic que s'utilitza per reparar amb pell una lesió gran o profunda, és una decisió de l'autor, en el seu intent de fugir del "patetisme o el sentimentalisme".

"És molt fàcil caure en la vanitat o l'orgull perquè ets una víctima, i a més una víctima ferida en un acte que va colpejar tota la nació. En aquest aspecte m'ha estat molt útil llegir Kafka, que té una gran capacitat per tornar la humilitat a l'home que pateix."

La mort i el sentit de l'humor

El llibre està ple de referències literàries, que col·laboren en la reconstrucció de la víctima, al costat dels amics, familiars, parelles, companys i metges que passen per l'habitació de l'hospital.

Entre ells destaca el personatge de la cirurgiana, una dona que l'escriptor veu "com una princesa", de la qual destaca el sentit de l'humor.

"Com més a prop de la mort estàs, més necessari és el sentit de l'humor."

Per això creu que la revista satírica Charlie Hebdo ha de seguir rient-se de tot i de tothom.

"Si deixem de riure'ns de l'islam, després serà una altra cosa i després una altra. Si això no es pot dir i allò no es pot pensar, al final no pensarem."