Un terç de les dones assassinades a Catalunya el 2022 havia demanat protecció

Les últimes setmanes del 2022 han acabat amb una escalada d'assassinats de dones que ha fet del desembre el pitjor mes pel que fa a la violència masclista des que es va començar a fer un registre oficial de víctimes l'any 2003. De mitjana, una dona ha estat assassinada cada tres dies a l'Estat.

A Catalunya, l'any es tanca amb 12 feminicidis. Un terç de les dones mortes havien denunciat el seu assassí, però cap tenia mesures de protecció vigents.

Una escalada en el nombre d'homicidis que ha fet parlar el ministre de l'Interior de "terrorisme masclista". Fernando Grande-Marlaska ha ordenat als cossos de seguretat extremar la vigilància contra la violència masclista, recordant-los "el necessari i estricte compliment de les mesures de seguiment i protecció".

L'any 2021, 5.112 dones van demanar ordres de protecció a Catalunya, i a més de la meitat els hi van denegar.

A Catalunya només s'atorguen la meitat de les ordres de protecció, mentre que la mitjana estatal és que se n'aprovin 7 de cada 10, i a comunitats com Aragó, Andalusia o el País Valencià se n'atorguen més d'un 80%.

Juristes i psicòlogues especialitzades en violència masclista coincideixen que cal denunciar malgrat les mancances del sistema policial i judicial.

Reclamen millorar l'avaluació del risc que corren aquestes dones i que es valorin també les situacions de violència psicològica, a més de les situacions de risc de violència física. També demanen que es faci un seguiment particular de cada cas per valorar el nivell de risc perquè "que no t'hagi pegat mai no vol dir que no et pugui matar".

Creixen la sensibilització i la presa de consciència, i cada cop més dones s'atreveixen a trencar el silenci sobre la violència que pateixen diàriament.

Sònia Ricondo, advocada especialitzada en violència masclista, considera que la societat cada cop assenyala més aquest tipus de violència "i això fa que, a poc a poc, les dones se sentin més empoderades i confiïn més en el sistema perquè les ajudi". Però cal que s'escurcin els processos judicials, diu, "perquè és impossible protegir una dona" quan es triga fins a quatre anys a jutjar l'agressor.

Augmenten les trucades al 900 900 120, el telèfon d'atenció i informació sobre violències masclistes, i també als Serveis d'Intervenció Especialitzada i als SIAD, els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones. També pugen les denúncies a la policia. I cada cop n'hi ha més que venen de familiars, veïns o amics.

Denunciar, però, no sempre és fàcil. El procés policial i judicial és llarg, feixuc i sovint poc empàtic. Per això, cal escurçar la durada dels processos judicials.

Encarna Bodelón, directora del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, reclama acabar amb les anomenades violències institucionals, que desincentiven que les víctimes de violència masclista denunciïn perquè els fan sentir que "no servirà per a res o que no se les creurà".

El 2022 acaba també amb una nova llei contra la violència sexual, la del "només sí és sí". Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència masclista, considera que aquesta llei ha permès posar nom a coses que fins ara s'havien minimitzat, banalitzat i naturalitzat:

"Que és una persona pesada, bavosa. No, és un assetjador. I un tocament és una agressió. I ara estem davant d'aquest trencar un silenci col·lectiu."