Un tren de tempestes: com s'explica la devastació que la dana ha provocat al País Valencià

Devastació i desolació pel pas de la dana que ha provocat les pitjors inundacions del segle al País Valencià i ha arrasat tot el que s'ha trobat al davant, amb desenes de víctimes mortals. Els registres, després d'hores de pluja torrencial excepcional a les comarques centrals del País Valencià, han superat en molts llocs els 200 i els 300 l/m², amb pics de 500 l/m² en algun indret.

Com s'explica aquest fenomen, amb unes conseqüències tan catastròfiques? Els aiguats han estat resultat d'una combinació de factors: d'una banda, la dana o embossament d'aire fred a molta altura situada al sud-oest de la península i que ha enviat vents carregats d'humitat a la zona del País Valencià.

La dana xoca amb el vent de gregal

Això ho ha fet amb la dinàmica giratòria que té en sentit contrari a les agulles del rellotge i que ha topat amb un flux de vent de gregal molt intens del nord-est també molt carregat d'humitat evaporada del Mediterrani.

Quan aquest gregal ha topat amb les muntanyes que envolten la plana de València, el vent ha pujat, ha topat amb l'aire fred i s'ha generat el que es coneix com a efecte palanca, en el qual el vapor d'aigua es condensa i forma núvols de pluja.

Tren de tempestes durant 8 hores

Aquesta situació s'ha mantingut estable durant unes quantes hores i ha fet que s'anessin generant tot un seguit de tempestes en una franja relativament estreta, una darrere l'altra, sense donar treva.

Això s'ha convertit durant més de 8 hores en un tren de tempestes molt fortes amb fenòmens meteorològics violents, com tornados, en el que tècnicament es coneix com a sistema convectiu mesoescalar o SCM. Les pluges més importants del dia són:

• 490 l/m² a Xiva
• 394 l/m² a Pedralba
• 391 l/m² a Bunyol
• 327 l/m² a Setaigües
• 316 l/m² a Requena
• 300 l/m² a Tous

Tot això ha passat en una zona formada principalment per les comarques de la Plana d'Utiel, la Foia de Bunyol i la Ribera Alta, i també les de Serrants, Vall de Cofrents i Canal de Navarrés.

Rius desbordats durant moltes hores

L'enorme quantitat d'aigua acumulada durant tantes hores ha baixat per torrents i rius, principalment pels rius Túria i Magre, afluent del Xúquer i per entremig del barranc de Xiva o de Torrent, i ha anat inundant les poblacions que trobava al seu pas, arrossegant vehicles i fins i tot ponts.

El motiu principal de la violència de l'aigua és el fort desnivell que tenen rius i torrents: per exemple, el riu Magre neix al nord d'Utiel a més de 1.100 metres d'altura i en relativament pocs quilòmetres ja és a la plana de València.

El nom que té aquest riu ja dona idea que habitualment porta molt poca aigua, igual que moltes altres lleres d'aquesta zona, a les quals ja ni tan sols se les anomena rius, sinó torrents o barrancs.

Un exemple: l'únic embassament que hi ha al riu Magre, el de Forata, al municipi de Iàtova, aquest dimarts al matí tenia poc més de 5 dels 37 hectòmetres d'aigua que hi caben, i poques hores després ja era ple del tot i vessava.

El punt on hi ha hagut les precipitacions més importants ha estat Xiva, on s'ha arribat gairebé als 500 mm/m², i pel barranc del mateix nom hi han arribat a baixar més de 2.000 metres cúbics per segon, una enorme massa d'aigua que, en pocs segons, s'ha endut un pont sencer a Picanya. 

El barranc de Xiva va arribar a un cabal de 1.938 m3/s a les 19 hores i va deixar de registrar dades, el Xúquer a Malet va assolir un cabal de 1.360 m3/s a les 19 hores i va deixar de funcionar i el Túria a Vilamarxant va arribar a un cabal de 1.773 m3/s a les dues de la matinada de dimecres. Com a comparativa, el riu Ebre a Tortosa durant la tarda de dimarts registrava un cabal de 750 m3/s.

Feia dècades que no hi havia pluges tan intenses

Tot això ha passat en una zona que històricament està força acostumada als aiguats, perquè n'hi ha hagut sempre, però que feia unes quantes dècades on no n'hi havia cap d'aquestes dimensions.

I el problema és que en aquestes dècades l'àrea metropolitana de València s'ha urbanitzat molt més: són 45 municipis en els quals viuen 1.700.000 habitants, 2.478 per km/2, una densitat molt alta.

Segons la catedràtica de física aplicada de la UB Carme Llasat, encara és massa d'hora per relacionar aquests aiguats d'ara --més modestos que els històrics del 1957 i el 1982-- directament amb el canvi climàtic.

Però de tota manera, Llasat considera que ja hi ha prou evidències que l'escalfament planetari està fent que els episodis de grans pluges siguin més intensos del que haurien de ser, perquè s'evapora més aigua i hi ha més energia disponible per fer-los més perillosos.