Un valuós violí del segle XVIII torna a Barcelona, on va ser construït

Ningú no sap on ha estat, quins músics l'han tocat o en quins concerts es va poder gaudir de la seva música. Del que sí que hi ha certesa és que el violí va ser construït a mitjans del segle XVIII a Barcelona per Nicolas Duclos, deixeble del gran lutier Antonio Stradivari. I també que ha tingut la sort d'haver estat sempre en bones mans.

Ho certifica Marisa Ruiz, cap de Col·leccions i Documentació del Museu de la Música: "Està en un estat magnífic. La persona que ens el va vendre és propietària d'un taller de lutier, gran experta en aquest tipus d'instruments. A més, sabem que John Dilworth, un lutier molt important del Regne Unit, en va fer un certificat d'autenticitat del qual disposem. És un violí que ha passat per moltes mans, però totes han estat molt bones mans."

Una trucada amb una notícia inesperada

Tot va començar fa un any i mig amb una trucada al Museu de la Música oferint-los comprar el violí abans de treure'l a subhasta i caure en mans privades.

El Museu ja té 3 instruments d'aquest constructor i, per això, va considerar important adquirir-lo per completar la col·lecció. El que el diferencia dels altres i el fa més valuós és que aquest es pot tocar i conserva el seu so original, com va poder comprovar el concertino de l'OBC, el primer que ha tingut l'ocasió de fer-ho. Per això, després de llargues negociacions, el violí es va poder comprar per 20.000 euros.

"Ha estat un procés complex, nosaltres no fem compres sovint, perquè són difícils i costoses i ja som una col·lecció molt ben dotada. Per tant, les compres les vigilem molt, però en aquest cas encara va ser més difícil per la càrrega burocràtica que suposa el Brexit", explica Jordi Alomar, el director del Museu de la Música.

Una adquisició que ha estat com un regal de Reis

El violí va arribar just abans de les festes de Nadal. Però encara s'haurà d'esperar un temps per poder-lo veure exposat.

"Primer de tot se li fa un tractament de quarantena o anòxia: es tanca dins d'una bossa inerta, on no entra oxigen, durant un mínim de 30 dies, això garanteix que qualsevol microorganisme viu que hi pugui haver quedi eliminat. Després comença el procés de registre i documentació: se li dona un número de catàleg, se li fan fotografies d'identificació..." explica Marisa Ruiz.

Aviat es podrà veure i escoltar

Quan tot això s'acabi, el violí passarà a formar part de la col·lecció del museu, que té uns 2.500 instruments i és la més gran de l'Estat en nombre d'instruments.

Aleshores, se li buscarà un lloc destacat a les vitrines, com ja tenen els altres instruments de Duclos: un violoncel, que va ser modificat el segle XIX, per fer-lo més gran, una viola d'amor decorada amb una cara de dona a les clavilles i un altre violí.

La voluntat, a més, és que aviat es pugui fer servir als concerts i que el públic pugui gaudir d'un instrument creat fa uns 250 anys, que encara conserva un so extraordinari, ric i ampli, capaç d'omplir l'espai d'una sala de concerts.