Un xiclet de fa 10.000 anys revela què menjaven a l'edat de pedra
Un nou estudi sobre el xiclet trobat fa 30 anys en un jaciment a Suècia revela que els adolescents menjaven cérvol, truites i avellanes
Fa gairebé cinc anys, el maig del 2019, un equip d'investigadors va revelar dades d'un xiclet de fa 10.000 anys, trobat en un territori que avui en dia forma part de Suècia. Les conclusions van permetre diferenciar les influències genètiques i culturals en la població primitiva de la regió d'Escandinàvia.
Els científics van poder extreure la saliva present en el xiclet per posteriorment analitzar l'ADN. I això els va permetre comprovar també que el xiclet havia estat compartit per tres individus, dues dones i un home, que devien tenir entre 12 i 14 anys.
Ara, el mateix xiclet, que es va trobar al jaciment de Huseby-Klev fa 30 anys, on hi havia una població de caçadors pescadors, ha permès revelar la dieta que tenien els adolescents a l'edat de pedra, així com les malalties bucals de l'època.
Quina era la dieta fa 10.000 anys?
L'estudi, fet per un equip de paleontòlegs de la Universitat d'Estocolm, entre altres centres de Finlàndia, Noruega o Turquia, i publicat a la revista Scientific Reports, mostra que els adolescents de fa gairebé 10.000 anys de la costa oest d'Escandinàvia, al nord del que avui és Göteborg, menjaven cérvols, truites i avellanes.
Els resultats també mostren que una de les tres persones tenia problemes greus a les dents.
Els adolescents mastegaven resina per produir cola i ho feien just després d'ingerir aquests aliments. La infecció en una de les persones a la boca es va produir a causa d'un greu cas de periodontitis, un tipus d'infecció greu de la geniva que pot provocar la pèrdua de dents. I es va produir per menjar carn de cérvol.
Emrah Kırdök, del departament de Biotecnologia de la Universitat de Mersin, destaca el valuós material que han pogut trobar al xiclet: "Hi ha una riquesa de seqüències d'ADN, on trobem tant els bacteris que sabem que estan relacionats amb la periodontitis, com l'ADN de plantes i animals que havien mastegat abans."
Fen Fakültesi Öğretim Elemanımız Dr. Öğr. Üyesi Emrah Kırdök'ün Koordinesindeki Ekip, Taş Devrinden Kalma Sakızdan Elde Edilen DNA'dan Dönemin Hastalıklarına ve Beslenme Şekillerine Işık Tutuyor 👏🏼
Mersin Üniversitesi (@meukurumsal) January 19, 2024
Detaylar 🔗 https://t.co/UHXtPcMNUH#MersinÜniversitesi pic.twitter.com/V0BeFXGq9Q
Sobre la funció que tenien els xiclets fa 10.000 anys, Anders Götherström, coautor de l'estudi, afirma que "s'utilitzaven com a cola, per muntar elements, tot i que també és possible que els masteguessin per plaer o perquè els atribuïen propietats medicinals".
