Un xiclet permet fer el retrat robot d'una noia que va viure fa 6.000 anys

Mai un xiclet havia donat tanta informació i tan antiga. Per primer cop, els científics han extret el genoma sencer d'una persona a partir de l'escorça de bedoll que va mastegar fa 5.700 anys. L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, també ha proporcionat informació sobre la flora bucal de la persona i la seva dieta.

La pasta de bedoll mastegada es va trobar a les excavacions de Syltholm, a l'illa danesa de Lolland, situada al mar Bàltic. Es tracta del principal lloc d'excavacions danès de l'edat de pedra. L'anàlisi l'ha fet un equip encapçalat per Hannes Schroeder, de la Universitat de Copenhagen.

Aquesta mena de xiclet s'obté escalfant escorça de bedoll i es feia servir per a mànecs d'eines i com a pega per enganxar. Les restes que es troben d'aquest material solen tenir marques de dents i això permet suposar que es mastegaven.

A més, també es creu que es feia servir amb finalitats mèdiques, perquè un dels seus principals components, la betulina, té propietats antisèptiques.

Es tracta de la primera vegada que s'extreu un genoma complet a partir de restes que no són ossos humans. L'anàlisi ha permès fer un retrat força complet de la persona que va mastegar el tros de bedoll. Era una dona, probablement de cabells i pell foscos i ulls blaus. L'ADN indica que estava més relacionada genèticament amb els caçadors-recol·lectors de l'Europa occidental que no pas amb els d'Escandinàvia central. En referència a l'illa de Lolland. l'han anomenat Lola.

Els autors també han analitzat ADN no humà present en el xiclet. Hi han trobat ADN d'avellana i d'ànec, cosa que indicaria una part d'un àpat recent.

Bacteris i virus patògens

També hi han detectat bacteris característics del microbioma bucal -el genoma de microorganismes que es troben a la boca. Alguns són patògens. És el cas del Porphyromonas gingivalis, que produeix malalties a les genives. Un altre estaria associat al virus d'Epstein-Barr, que causa infeccions com mononucleosi. Això pot tenir utilitat per aprofundir en el coneixement mèdic, segons Hannes Schroeder:

"Pot ajudar a comprendre com els patògens han evolucionat i s'han escampat al llarg del temps i què els fa especialment virulents en un entorn concret. Al mateix temps, pot ajudar a predir com esdevindrà un patogen en el futur i com pot ser frenat o erradicat."

Segons expliquen els autors a l'article, quan la persona mastegava el bedoll, el seu ADN hi quedava atrapat i es preservava gràcies a les condicions hidrofòbiques i asèptiques de la pasta. Per això l'ADN s'ha conservat i proporciona moltes dades:

"La informació genètica preservada en les peces d'aquesta pasta ofereix un panorama de la vida de la gent i proveeix informació sobre ancestres genètics, fenotip -els caràcters genètics que s'expressen-, estat de salut, i fins i tot subsistència."

A això s'hi afegeix la informació sobre patògens, i els autors assenyalen que d'aquesta forma aquests xiclets es converteixen en una valuosa font d'ADN antic, especialment per a períodes dels quals no s'han trobat restes humanes.