Una abraçada de reconciliació i cap "punyalada": el PSOE celebra el lideratge de Sánchez

Tan bon punt trepitges el recinte de la Fira de València te n'adones que el Congrés del PSOE té més de cita festiva que no pas d'un profund i enrevessat debat polític. Carpes plenes de cadires i taules altes. Food tracks de menjar ràpid: hamburgueses, pizzes, burritos i, des de mig matí, una cua dels més agosarats que ja es prenen la primera cervesa del dia. A pocs metres, una grua de grans dimensions descarrega dues paelles gegants on es prepara el dinar del dia. "Farem paella per a dues mil persones", explica amb orgull un dels cuiners.

Ningú no diria que és el conclave d'un dels partits clàssics, més aviat sembla el Primavera Sound o el festival Cruïlla. "Ens toca celebrar el moment", explica un dels delegats de Castella-la Manxa. La seva cara de cansament el delata, ha dormit poques hores. A ritme de la música punxada per un DJ, contractat pel partit, ha estat ballant la nit anterior en el mateix recinte del Congrés.

No hi ha faltat de res, fins i tot focs artificials al cel de València per celebrar que el partit és, ara per ara, una bassa d'oli.

Susana Díaz, "una més del Congrés"

Una pau interna que s'escenifica amb l'arribada de Susana Díaz pel passadís central de la Fira. Qui va ser l'arxienemiga de Pedro Sánchez, somriu davant la munió de càmeres i periodistes que l'esperen. "Per mi aquella etapa ja ha passat", respon quan li pregunten per la batalla acarnissada de les primàries socialistes del 2017. "Faré tot el possible per la unitat del partit", conclou l'expresidenta andalusa.

Minuts abans, amb ritme lent i cansat, també ha entrat una altra de les "víctimes" de Sánchez: l'exministre de Foment José Luis Ábalos. Reconeix que no ha parlat amb el president del govern espanyol des de la seva sortida de l'executiu, el juliol passat. Amb un punt de melancolia comenta que és la primera vegada en 27 anys que participa en un congrés socialista sense ser "absolutament res".

Ábalos, Díaz i alguns dels barons autonòmics atenen els mitjans de comunicació conscients que el protagonisme només els durarà una estona. Els delegats s'afanyen a entrar dins de l'edifici. Pocs minuts després comença el plat fort de la jornada.

L'abraçada de la reconciliació

És la imatge preparada per la direcció del PSOE des de feia setmanes. És la imatge del retrobament. Pedro Sánchez amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero.

El plenari, dret, aplaudeix. Dos minuts d'ovació. L'actual secretari general socialista s'abraça amb els dos expresidents, és la posada en escena d'una reconciliació. Especialment significatiu és el gest amb Felipe González, que no s'ha mossegat la llengua en els últims anys a l'hora de criticar algunes de les decisions de Sánchez: no li va agradar l'acord de coalició amb Podem, no li van agradar els pactes d'investidura amb ERC o Bildu, no li van agradar els indults als líders independentistes.

Més enllà del gest, tothom espera el discurs de Felipe González. Les primeres paraules ja indiquen que l'expresident que no ho posarà fàcil: "Baixaré els decibels", comenta després d'escoltar la intervenció de Rodríguez Zapatero, que ha estat una arenga a favor de la gestió de Pedro Sánchez. En canvi, González pretén deixar la seva empremta, no regala absolutament res.

"Crec que el secretari general i el president del govern sap que estic disponible, sap que el que dic ho penso i que penso el que dic i que no interfereixo". És la declaració d'intencions que fa. Abans, però, havia reivindicat el seu dret a opinar lliurement: "Demano expressament al secretari general que estimuli la llibertat d'allò que es pensa", remarca davant un auditori que ja sabia que l'expresident espanyol va per lliure.

L'expresident espanyol, fidel al seu estil, ha volgut ser el protagonista de la jornada evitant fer una defensa tancada de Sánchez. "No sé per què convidem aquest paio", comenta una de les delegades que desitjava més generositat de l'antic líder socialista. Des de la direcció socialista, però, creuen que han salvat la situació. Tenen la imatge que volien, la del tancament de files, tot i admetre que González és "incontrolable". De moment, però, ha aconseguit una treva.

Lideratge inqüestionable

Superat l'impacte de la presència dels expresidents espanyols, el Congrés continua pel seu carril marcat. Ponències i discursos de to pla. Ningú surt del guió, ningú alça la veu contra Pedro Sánchez. El seu lideratge és inqüestionable.

El 40è Congrés del partit s'ha convertit en una exaltació de la unitat i de la figura del president del govern espanyol. Sánchez és a tot arreu, es mou per tots els racons de la Fira de València. Està relaxat, abraçades i salutacions amb ministres, barons autonòmics i delegats. Pretén demostrar que ja no hi ha famílies dins el partit i que el PSOE és una pinya. Enrere, asseguren, han quedat les "punyalades" d'altres cites congressuals.