Una altra cara oculta de la intel·ligència artificial: "Maquillen el consum d'energia"
Els centres de dades que la fan funcionar no només exigeixen molta electricitat, també molta més aigua potable de la prevista per refredar els ordinadors
En plena eclosió de la intel·ligència artificial, la IA, amb nous models cada vegada més intel·ligents i capaços, algunes veus alerten dels perjudicis ambientals que comporta, per l'electricitat i l'aigua que exigeix.
El motiu és que, per poder funcionar, aquests models necessiten ordinadors molt potents que gasten molta energia, s'escalfen molt i cal molta aigua potable per refrigerar-los, quatre vegades més del que s'havia dit que caldria.
Tot això s'ha necessitat per entrenar models com les diferents versions del ChatGPT, però també per utilitzar-los un cop ja estan en marxa: per exemple, demanar-li que escrigui un correu electrònic de 100 paraules gasta l'equivalent a una ampolla plena.
Els centres de dades, la cara oculta
És la cara oculta de la IA, la que ja tenia i continua tenint el núvol d'internet, també allotjat en enormes centres de dades plens d'ordinadors sempre en marxa, i que ara amenaça d'empitjorar encara més el problema.
Per exemple, segons un estudi fet per la Universitat de Califòrnia, entre el 2021 i el 2022 els centres de dades de Google van augmentar un 20% l'ús d'aigua, i els de Microsoft, un 34%.
L'estudi atribueix aquest augment al consum dels nous models d'IA, i en el cas de Google va suposar aquell any l'ús de 45.000 milions de litres d'aigua, la majoria potable, i més de la meitat es va evaporar.
"Gasten entre set i vuit vegades més del que ens han dit"
Ramon López de Mántaras, pioner de la IA a Catalunya, alerta que aquest augment encara serà més gran en el futur, i acusa les grans empreses d'internet i de la IA d'haver amagat i falsejat aquestes dades:
"Han fet el que se'n diu maquillatge comptable, comprant certificats d'energia neta, i això ho poden restar del que realment requereixen d'energia no neta i el resultat és que consumeixen entre set i vuit vegades més del que ens han dit."
López de Mántaras afirma que les empreses han amagat "moltíssima informació" per atreure inversions i aconseguir que les accions pugin, perquè en el fons el principal objectiu és "guanyar diners".
Aquest investigador emèrit apunta que la solució és no continuar desenvolupant els actuals models d'IA i treballar per desenvolupar-ne d'altres que funcionin amb molta menys energia i que requereixin menys refrigeració.
La solució: xips més eficients i "algorismes verds"
Joan Mas Albaigès, responsable de l'àrea digital del centre tecnològic Eurecat, diu que el sector hi està treballant en dues direccions: processadors més eficients i algoritmes més simples.
En el primer cas es tracta de dissenyar nous xips electrònics que facin la mateixa feina, però gastant menys energia i menys aigua, mentre que la segona ja s'ha batejat com a "algorismes verds":
"L'altra via és el que es coneix com els algoritmes verds, és a dir, aconseguir uns algoritmes que puguin fer la mateixa feina fent menys operacions matemàtiques, menys operacions de càlcul."
Mas Albaigès admet que ara mateix es produeix la situació paradoxal que, gràcies a l'optimització dels sistemes, l'ús de la IA ja permet reduir el consum energètic a la indústria i a les llars, però per fer-ho necessita gastar molta energia i aigua.
Posar els servidors en òrbita: possible solució?
A banda de les solucions esmentades per aquest expert, n'hi ha d'altres de més imaginatives i agosarades, tot i que difícilment aplicables, com enviar els servidors a l'espai i posar-los en òrbita.
És el que proposa l'empresa NTT Data, que argumenta que resoldria els dos problemes d'una tacada: segons Rika Nakazawa, directora d'innovació comercial, hi ha energia solar i no cal refrigerar:
"L'espai és un refrigerador natural, és fred i dissipa la calor. I gràcies al sol, a més, tens moltíssima energia disponible, energia solar. I depenent d'on col·loquis aquests centres de dades pots tenir accés a l'energia verda 24 hores al dia 7 dies a la setmana."
La mateixa Nakazawa admet que és una idea encara a les beceroles, una proposta que, a més, caldria veure si sortiria a compte, perquè caldria moltíssima energia per posar els servidors en òrbita.
Google i la sequera a l'Uruguai
Els punts foscos de la IA i la seva discutible sostenibilitat són cada vegada més coneguts, i ja hi ha hagut protestes a alguns països per la instal·lació de nous macrocentres de dades de multinacionals.
És el que va passar fa un any a l'Uruguai: en un context de sequera extrema al país, activistes climàtics van denunciar els plans de Google de construir un gran centre de dades al sud del país.
Segons dades de la mateixa empresa, es preveu que gastarà més de set milions de litres d'aigua al dia, l'equivalent a una ciutat de més de 50.000 persones, i els activistes ho van qualificar de "saqueig".
"No anem bé per aquí"
És un exemple de com, malgrat les bones paraules, les empreses tiren pel dret i no esperen que les alternatives estiguin madures per implantar-les, tal com reclama López de Mántaras:
"No anem bé per aquí, ens hem d'oblidar una mica d'això del big data i anar cap a requeriments de menys computació i menys dades. Hem de fer servir la nostra ciència científica per desenvolupar sistemes que consumeixin realment molt menys del que tenim ara."
Aquest expert admet que a curt termini això és molt difícil que es materialitzi, però té l'esperança que a mitjà i llarg termini, la IA i internet en general puguin funcionar amb molta menys energia i aigua.
