El projecte sobre fosses comunes d'un institut descobreix la història del rebesavi d'una alumna

Molts joves tenen un gran desconeixement de la Guerra Civil i del franquisme. Els professors de Socials dels instituts es queixen que, amb els nous currículums, més competencials, per explicar aquest període acaba sent rellevant el paper del docent i l'autonomia de cada centre. 

Als estudis d'ESO, no és fins a tercer o quart que es comença a estudiar aquesta part de la història. Els professors només tenen dues hores setmanals a quart d'ESO per explicar tota la història del món contemporani i tota la història contemporània d'Espanya i de Catalunya. 
 

Un projecte de memòria a Sant Gregori

A l'Institut Vall de Llémena, a Sant Gregori, al Gironès, es fa un projecte a primer d'ESO sobre l'exili i la Guerra Civil. I a quart d'ESO, en el projecte de preguntes investigables de l'assignatura de Ciències Socials, s'ha fet una recerca per potenciar la investigació i la recerca científica de l'alumnat sobre una fossa comuna del cementiri de Sant Gregori amb 36 cossos que l'any 1959 havien estat traslladats al Valle de los Caídos. 

I en aquesta investigació als arxius van descobrir que hi constava el nom del rebesavi d'una alumna, i també els informes de la Guàrdia Civil en què consta que era republicà. 

El van assassinar els del seu bàndol per motius que no queden clars. I és considerada una víctima franquista, tot i que no ho és. 

Segons el professor, Pol Carreras, el fet de trobar-lo "fa tocar els nois i noies de peus a terra i veure que no és un tema enterrat i oblidat; que encara és d'actualitat, perquè la seva família no en tenia ni idea que aquesta persona constava en aquests informes". 

Visita al cementiri, consulta dels arxius i conferència d'un expert

Els alumnes van treballar amb fonts històriques de primera mà sobre el municipi de la Vall de Llémena, van consultar l'Arxiu Provincial de Girona, van visitar el cementiri i van assistir a la conferència de René Pacheco, un arqueòleg forense. 

Pacheco els va donar dades impactants, com que hi ha 114.226 persones desaparegudes a l'estat espanyol, que fan que sigui el segon país amb més persones desaparegudes després de Cambodja. 

També els va comentar que la recerca d'una persona desapareguda comença sempre amb la petició dels familiars. I a partir d'aquí comença la investigació. 

Però el pas del temps hi juga en contra, perquè s'estan morint els familiars vius que estan reclamant i els testimonis que recorden on han estat les fosses. 

Algunes administracions tampoc no ho posen fàcil. Quan la gent que busca troben el cos del seu familiar, Pacheco assegura que diuen: "Ja em puc morir tranquil". "És la sensació de tancar aquesta ferida".

"Quin país democràtic pot pensar que les famílies no tenen el dret d'enterrar els seus morts de manera digna?". 

"Desgraciadament, no crec que siguem capaços de trobar el dia d'avui ni tan sols el 50% de les fosses que van existir alguna vegada a l'estat espanyol o a Catalunya. Moltes fosses han estat destruïdes per l'ampliació de carreteres o la reforma de cementiris", afegeix. 

33.800 persones a Cuelgamuros, abans Valle de los Caídos

L'arqueòleg forense també denuncia que el règim franquista es va endur cossos del bàndol republicà al Valle de los Caídos, avui dia Valle de Cuelgamuros, sense demanar permís als seus familiars.

Assegura que és la fossa comuna més gran d'Espanya. A les seves criptes hi ha més de 33.800 persones, moltes també del bàndol republicà, i que els seus familiars tenen "el dret i la necessitat de recuperar-los per portar-los als seus cementiris per donar-los un enterrament digne".

Per Pacheco, és important apropar-se als centres educatius i explicar la tasca de recerca de les persones desaparegudes de la Guerra Civil i de la dictadura. I és important respondre les preguntes d'aquests alumnes perquè, de vegades, no entenen per què això continua passant avui. 

No han conegut persones que hagin viscut directament la guerra

"No m'ho esperava", admet l'Aina, l'alumna que va descobrir el nom del seu rebesavi a l'arxiu, que assegura que aquest projecte "incita a seguir investigant per poder ajudar les famílies a trobar els seus desapareguts". 

Des d'algunes aules, com la de l'institut Vall de Llémena, es lluita contra l'oblit.