Una amistat gràcies a l'òpera: els viatges al Liceu d'un taxista i una dona de 94 anys

El Jordi és taxista i qui pugi al seu cotxe no sentirà ni notícies, ni futbol, ni radiofórmules. Si el client no diu el contrari, al taxi del Jordi s'hi sent música clàssica: principalment òpera i, segurament, Richard Wagner, el seu autor preferit. És un enamorat de l'òpera:

"Si sabés cantar, en comptes d'escoltar-les a la ràdio les podria cantar, perquè moltes me les sé de memòria"

I si li interessa una òpera, és capaç d'anar fins a l'últim racó d'Europa per sentir-la. Treballa de nit i no sempre pot gaudir de la música durant els trajectes: "De nit, hi ha clients que em diuen: 'Jefe, posi música'; i quan poso òpera em diuen: 'Però això no, que és molt avorrit'", explica.

Una institució al Liceu

Gràcies a la seva afició, té molts clients d'aquest món: cantants o músics que estan de pas per Barcelona per actuar al Liceu o al Palau de la Música o a L'Auditori. O també clients fixos que són membres del cor o l'orquestra de qualsevol institució.

Entre els clients fixos hi ha la Carme, que no toca cap instrument ni canta, però és una altra enamorada de la música. Té 97 anys ("a punt de fer-ne 98", apunta) i l'afició li ve de lluny: "Ja quan estava a la panxa de la mare escoltava música", diu.

Va veure debutar Victòria dels Àngels, l'any 1940. Recorda que va cantar 'La Bohème', "però no al Liceu, sinó al Teatre Victòria, on abans feien òperes i sarsueles". Justament "La Bohème", l'òpera que més l'emociona. Dels que ha vist, ningú com Mirella Freni i Plácido Domingo: "quan feia de tenor, no de baríton", matisa.

Ella a platea, ell al prosceni

I què uneix el Jordi i la Carme?

Doncs la rutina dels dies que hi ha funció al Liceu: el Jordi va amb el seu taxi a buscar la Carme i, plegats, van cap a l'òpera.

Quan arriben, és fàcil adonar-se que Carme Verdiell és tota una institució. No fa dues passes sense que algú l'aturi. Coneix tothom i tothom la coneix. Ha voltat el món escoltant òperes. Pot estar en un restaurant i que una estrella, com Anna Netrebko o Lisette Oropesa, vagi a saludar-la.

Quan aconsegueixen entrar al teatre, la Carme va a primera fila, cadira 17. Ja l'esperen per acomodar-la amb el seu coixí. El Jordi té l'abonament al prosceni de l'amfiteatre.

Avui es representa "La dama de piques", de Piotr Ilitx Txaikovski. No es conformen veient-la una vegada. Poden anar a més d'una i més de dues funcions. I això que no és una obra fàcil ni comercial, d'aquelles que tot el públic se sap les àries.

L'una a Pedralbes, l'altre a Sant Antoni

Quatre hores després es retroben. Fins a la porta del Liceu, la crítica de l'obra: "És una mica lenta i costa, però és molt bonica", diu en Jordi. "A mi em va agradar més el torn de dimarts", afegeix la Carme.

I xerrant, xerrant, cap al taxi. Ella anirà a Pedralbes; ell viu a Sant Antoni.

L'endemà, la Carme s'aixecarà, com sempre, amb Catalunya Música a la ràdio:

"Sense la música no sabria viure. M'ha ajudat molt aquests dos últims anys, amb la pandèmia; han estat molt durs"

Per al Jordi, el dia encara no s'ha acabat. Fa torn de nit, però el primer que fa quan puja al taxi és sintonitzar l'Spotify Premium al seu cotxe amb deu altaveus "que fan sonar realment bé la música", diu cofoi.

D'aquí a pocs dies es retrobaran. Serà per "Pelléas et Mélisande", de Claude Debussy.