Una anàlisi de sang evita 1 de cada 4 parts induïts en embarassos de risc quan el fetus és petit
Un estudi de l'Hospital Vall d'Hebron distingeix amb l'anàlisi de dos biomarcadors de placenta a la sang els fetus petits amb més risc de complicacions per retard del creixement
Una analítica de sang permet evitar induccions al part innecessàries en cas d'embaràs de risc quan el fetus és petit, i estalvia complicacions al nadó i la mare.
L'estudi, liderat per l'investigador de la Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR) Manel Mendoza i publicat a Nature Medicine, permet distingir les gestacions de més risc mitjançant l'anàlisi de biomarcadors de la placenta a la sang.
Aquesta analítica dona informació més precisa que les ecografies Doppler que es fan servir actualment i pot evitar una de cada quatre induccions al part.
"Un fetus pot ser petit perquè aquesta és la seva mida i això no és un fet que ens hagi de preocupar, però un fetus també pot ser petit perquè la placenta no el pugui alimentar de forma adequada i en aquesta situació el que hem de fer és provocar el part per treure aquesta criatura abans de temps."
Aquests últims, els fetus amb retard de creixement, són especialment rellevants, perquè solen presentar complicacions més greus, tant durant l'embaràs com en el part i després del naixement.
Més d'un 60% dels parts en embarassos de baix pes s'acaben provocant, però en el 25% dels casos no caldria, perquè es tracta de fetus petits que poden continuar fins a termini, explica Mendoza, que també és responsable de la Unitat d'Insuficiència Placentària de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
"Diferenciar aquestes dues condicions, que tenen un risc de complicacions tan diferent, és molt important per prendre decisions, ja que les guies clíniques recomanen avançar el part a la setmana 37 en fetus amb retard de creixement, mentre que en els fetus petits podem esperar fins i tot a la setmana 40."
Induir el part abans de les 39 setmanes comporta un major risc d'afectacions cardiovasculars, neurològiques, metabòliques o respiratòries en el nounat, indica Mendoza, així com hemorràgies postpart en la mare.
L'anàlisi de biomarcadors de la placenta a la sang és una "tècnica alternativa senzilla" que segons Mendoza representa un pas més cap a "una medicina més personalitzada i un seguiment de l'embaràs més fisiològic i menys invasiu" i que "redueix les molèsties i l'ansietat associades a intervencions mèdiques innecessàries i, alhora, millora els resultats de la gestant i del nadó" afegeix el doctor.
Un nou enfocament que confien que s'acabi incorporant a la sanitat pública a més de ser una tècnica útil --i més precisa--, en centres on no es disposa de tecnologia Doppler.
Biomarcadors analitzats en més de 1.000 gestants
L'estudi demostra que l'anàlisi de dos biomarcadors de la placenta a la sang tenen la mateixa eficàcia que les ecografies per detectar els casos de baix pes del fetus, però també serveix per identificar millor els fetus amb risc més baix.
En aquest treball, els investigadors han estudiat els nivells en sang de dos biomarcadors de la placenta (ràtio sFlt-1/PlGF), que ja s'utilitzen per predir altres complicacions de l'embaràs.
Es va fer el seguiment a partir de la setmana 36 de gestació a 1.088 gestants amb fetus amb pes per sota del percentil 10 de més de 20 hospitals de tot l'Estat: a la meitat, seguint el protocol estàndard amb ecografies Doppler, i en l'altra meitat es van analitzar els biomarcadors de placenta en sang.
Els valors superiors a 38 indiquen un risc elevat de complicacions --relacionades amb retard de creixement--, mentre que els valors per sota de 38 són propis de fetus petits amb menys risc.
Per una banda, es va estudiar l'aparició de dues complicacions comunes en casos amb retard de creixement, com són falta d'oxigen en néixer o acidosi neonatal, i alteracions del ritme cardíac fetal que obliguen a fer una cesària. Es va detectar una mateixa incidència d'aquestes complicacions, aproximadament d'un 10% en cada grup.
Addicionalment, es va confirmar una reducció en les complicacions de les gestants, com ara preeclàmpsia, ja que estudis previs han mostrat que l'anàlisi de biomarcadors també pot ajudar a identificar l'alt risc d'aquesta alteració.
"Aquests resultats demostren que, amb els biomarcadors, podem classificar millor les gestacions segons el risc real de complicacions" conclou Manel Mendoza.
Sanitat Pública i centres sense Doppler
Aquestes analítiques no entren dins del protocol de la sanitat pública, però alguns hospitals les fan. També hi ha centres que no disposen d'aquesta tecnologia o de personal qualificat per usar-lo i, a més, no hi ha protocols estandarditzats.
Els investigadors d'aquest estudi esperen que, amb aquests resultats, el Departament de Salut aviat les inclogui dins la cartera de serveis, perquè estan convençuts que són efectives i de baix cost.
Manel Mendoza afegeix que aquesta tècnica també pot ajudar molts països que no disposen d'ecògrafs i millorar l'accés a una atenció de qualitat:
"Creiem que tindran un gran impacte a bona part del món perquè la nostra situació a Catalunya és excepcional. Disposar d'una ecografia i un ecografista qualificat no és tan fàcil. I no tenir-ne és la situació més habitual a la majoria d'entorns sanitaris del món, com als Estats Units mateix".
