Una associació de la Guàrdia Civil, primera a reclamar al TSJC el 25% de castellà

L'associació Justicia para la Guardia Civil, Jucil, ha reclamat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, que faci complir la sentència del 25% de castellà als centres escolars.

Aquesta associació demana també una indemnització de 450 euros al trimestre per a cada família membre destinada a Catalunya que ho reclami mentre no es compleixi la sentència.

El motiu és que divendres es va acabar el termini fixat pel TSJC a la Generalitat per fer-la efectiva:

"Han passat de sobres els terminis previstos, i resulta notori i evident que l'administració autònoma no ha complert ni té intenció de complir la sentència, tal com reiteradament anuncien els seus representants en els mitjans de comunicació."

"El gran problema del català"

Nascuda el 2018, Jucil és l'associació més representativa d'aquest cos militaritzat, i considera que la immersió lingüística al català és un impediment perquè els agents vinguin a Catalunya.

Mila Cívico, portaveu de Jucil, argumenta que quan venen amb els fills "es troben amb el gran problema del català", i assegura que això és causa de fracàs escolar:

"Què és el que passa? Que els nens, a mesura que són més grans, els problemes són més grans. Perquè aquí, com que totes les assignatures són en català, excepte el castellà com a assignatura, lògicament, es troben amb aquest problema. I després els pares ens trobem amb fracassos escolars, fracassos escolars que abans no existien a les nostres famílies."

Per la seva banda, l'associació que lidera des del 2014 l'ofensiva contra la immersió lingüística a Catalunya, l'Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya, ha dit que s'esperarà a aquest dimecres per fer pública la seva posició.

Qui pot reclamar-ho?

El professor de dret administratiu de la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre, afirma que encara no està clar qui podrà reclamar al TSJC el compliment de la sentència.

Aguirre, a més, considera que la demanda de Jucil està plantejada en termes poc seriosos:

"El que no pots fer és aparèixer al final d'un procediment contenciós en què ni eres part, ni aquest tema ha estat objecte de debat a la sentència, i a més a més dir 'que em donin 450 euros'. En podrien haver demanat 4.500 posats a fer, demanar és gratis."

Segons Aguirre, tot i que la llei preveu que tothom ho pugui demanar si acredita ser part perjudicada, els experts ho consideren jurídicament poc viable:

"Una interpretació àmplia portaria que qualsevol ciutadà pogués instar a l'execució de la sentència, però no és el que ha previst la llei. I, per tant, seria una interpretació errònia de la llei i podria portar a disfuncions. Crec que hi haurà una interpretació restrictiva d'aquesta possibilitat."

En tot cas, a l'hora de valorar si s'accepta o no un afectat, el tribunal haurà d'escoltar quina és la posició de les dues parts litigants, la Generalitat i el govern espanyol. En aquest sentit, cal recordar que la denúncia es va posar el 2015, quan governava el PP.

Ciutadans denuncia el conseller d'Educació

Per la banda política, Ciutadans també han demanat aquest dilluns l'aplicació de la sentència, però judicialment no ho poden reclamar, i han posat una denúncia al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

El líder d'aquest partit a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha dit que l'han posat perquè consideren que el conseller està prevaricant, i n'ha responsabilitzat directament el president de la Generalitat:

"Sense perjudici que s'hagi denunciat el senyor Cambray per la seva prevaricació conscient per evitar el compliment de la sentència, és evident que hi ha un responsable polític, i aquest és el senyor Aragonès."

Per la seva banda, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha demanat aquest dilluns a Junts que "no es despengi" de l'acord al qual van arribar amb ells, amb ERC i amb el PSC, com va anunciar aquest partit dijous de la setmana passada.

Mena ha defensat que el model lingüístic acordat garanteix la immersió lingüística i el català com a llengua vehicular.