La vacuna xinesa és poc eficaç? Un alt càrrec sanitari del país ho afirma i se'n desdiu

L'eficàcia de les vacunes contra la Covid desenvolupades a la Xina és baixa, segons declaracions de Gao Fu, cap dels Centres Xinesos de Control de Malalties. Un dia més tard, Gao Fu ha dit que les seves paraules s'havien mal interpretat.

Les declaracions s'havien fet en una conferència de premsa aquest dissabte. Gao va dir, concretament, que les vacunes "no tenen índex molt alts de protecció". Va afegir que estudiaven canviar el nombre de dosis, el temps entre elles i fins i tot barrejar-les per obtenir més eficàcia.

Però diumenge el mitjà xinès Global Times anunciava una entrevista "exclusiva" en què Gao es desdeia o almenys puntualitzava les seves paraules.

Segons les noves declaracions, l'executiu afirmava que només havia ofert una visió científica sobre com es pot millorar l'eficàcia de les vacunes i que en suggeria algunes possibilitats:

"Els índex de protecció de totes les vacunes en el món de vegades són alts i de vegades són baixos. Com millorar la seva eficàcia és una qüestió que necessita ser considerada per científics d'arreu del món".

Eficàcia poc clara

La Xina ha desenvolupat vacunes que ja han estat aprovades en aquest país i distribuïdes en alguns altres, tot i que alguns estudis assenyalen que la seva eficàcia tot just arriba al 50%.

Més de cent milions de persones han rebut almenys una dosi de la vacuna a la Xina i al març el govern xinès va dir que obtenir visats per entrar en el país seria més fàcil per als estrangers que haguessin rebut almenys una dosi d'una vacuna xinesa.

Si de la vacuna russa Sputnik V no hi ha moltes dades publicades, de la xinesa CoronaVac encara se'n sap menys. Al febrer van aparèixer a Lancet els resultats d'uns assaigs en fases 1 i 2, amb 144 i 600 participants respectivament.

La conclusió per als autors era que es podia administrar per a ús d'emergència i que es podia seguir amb la fase 3, de la qual, de moment, no hi ha dades.

Assaigs fets al Brasil amb la vacuna CoronaVac, fabricada per Sinovac, mostraven una eficàcia del 50,4%, si bé al principi havien afirmat que era del 78%. Així, superava per poc el mínim exigit per l'OMS, que és el 50%.

Resultats preliminars d'assaigs en curs a Turquia i a Indonèsia suggereixen eficàcies més altes, d'entre el 65 i el 91%.

La Xina ha distribuït la seva vacuna a alguns països asiàtics i els que n'han rebut més han estat Indonèsia, Malàisia, Filipines, Tailàndia i el Pakistan. També n'ha enviat a Amèrica, on ha arribat al Brasil, Mèxic, Xile, Colòmbia i l'Equador. A Europa l'han fet servir Turquia i Ucraïna i a l'Àfrica l'han administrat Zimbabwe, Somàlia, Djibouti, Benín i Tunísia.

Vacunes d'adenovirus atenuat

Les vacunes xineses no són d'ARNm, com les de Pfizer/BioNTech i Moderna, sinó que es basen en adenovirus atenuats i modificats, com les d'Oxford/AstraZeneca, Janssen i l'Sputnik V.

Com les altres basades en adenovirus, un dels avantatges és que es poden conservar a una temperatura d'entre 2 i 8 graus i això en facilita la distribució.

A part de la CoronaVac, també n'hi dues de creades per l'empresa estatal Sinopharm. Es basen també en adenovirus inactivats.

El 30 de desembre, Sinopharm va anunciar un 79% d'eficàcia segons assaigs en fase 3. La xifra era superada per l'eficàcia que li atribuïen als Emirats Àrabs, que l'havia aprovat al gener i afirmaven que tenia una eficàcia del 86%. Eren resultats preliminars d'un altre assaig en fase 3.

Al desembre, Perú va suspendre assaigs d'una vacuna de Sinopharm degut a efectes secundaris greus en alguns participants.

A la Xina s'estan desenvolupant altres vacunes contra la Covid. Una és de Cansino Biologics i una altra d'Anhui Zhifei Longcom.