Una bota a la neu, la troballa a l'Everest que podria canviar la història de l'alpinisme

Sorpresa majúscula entre el món de l'alpinisme pel descobriment que ha fet un equip de documentalistes de National Geographic a la part baixa de la cara nord de l'Everest.

El director Jimmy Chin, acompanyat de dos cineastes i escaladors, va trobar al setembre una bota i un mitjó amagats a la neu i el gel de la glacera central de Rongbuk.

Quan s'hi van acostar, van adonar-se que el que semblaven objectes perduts per qualsevol excursionista --que els últims temps han massificat el cim més alt del món-- era, en realitat, una troballa que pot canviar la història del muntanyisme.

La qüestió és que dins la bota hi havia un peu que correspondria a l'explorador britànic Andrew Comyn Irvine, també conegut com a Sandy. Irvine va desaparèixer durant una expedició fa cent anys: el 8 de juny del 1924.

Un segle desaparegut

Estudiant d'Oxford de 22 anys, Irvine era el membre més jove de l'equip liderat pel famós escalador George Mallory. Junts, van intentar convertir-se en els primers d'arribar al punt més alt del món, a 8.849 metres sobre el nivell del mar.

Mallory ja duia dues expedicions a les espatlles, fetes el 1921 i 1922, per identificar possibles rutes d'ascens. Malgrat la seva experiència, de l'intent de 1924 no en va tornar mai. Per motius encara desconeguts, se'ls va perdre la pista sense que la resta del món arribés a saber si havien fet cim.

El misteri ha durat més d'un segle, i si es resol tindrà conseqüències importants: si efectivament Irvine i Mallory ho van aconseguir, els primers a escalar la muntanya haurien estat ells i no Tenzing Norgay i Edmund Hillary 29 anys més tard, el 1953.

A diferència d'Irvine, el cos de Mallory sí que va ser localitzat durant una missió nord-americana del 1999. Des de llavors, han aflorat moltes teories, com que una allau va endur-se'ls muntanya avall o que van caure i van quedar atrapats per una corda al voltant de la cintura. 

En aquella època, per pujar a l'Everest feia falta, com a mínim, un mes. L'equipament, les cordes i la roba d'abrigar eren molt més modestos que avui dia.

Seguir el rastre de la bota

Ara, el descobriment de l'equip de National Geographic significa un pas endavant per saber què va passar realment. Esperen que siguin una pista per seguir el rastre del cos, que potser encara està enterrat a la neu.

Per això, una de les primeres trucades de Jimmy Chin, el documentalista, va ser a una neta d'Irvine, Julie Summers, autora d'una biografia del seu tiet avi publicada el 2001.

La família de l'explorador està agraïda per la troballa i disposada a fer-se proves d'ADN per confirmar que les restes humanes trobades a la bota i al mitjó --que portava el seu nom brodat-- són, efectivament, d'Irvine.

Els escaladors estan treballant amb el consolat britànic i amb l'Associació de Muntanyisme Xina-Tibet, l'autoritat que supervisa la cara nord de l'Everest, per tirar endavant la investigació.

També volen rastrejar la zona per intentar localitzar la càmera que duia Irvine durant la missió. Un segle després, les fotos que va fer podrien respondre totes les preguntes. Realment van fer el cim 30 anys abans del que s'acredita ara?