Una "càpsula del temps" a l'Himàlaia mostra com van aparèixer plantes i animals a la Terra

Una gran glaciació fa 600 milions d'anys va portar a un augment d'oxigen a l'atmosfera i això va permetre que la vida a la Terra fes un gran salt evolutiu i apareguessin els éssers pluricel·lulars, és a dir, les plantes i els animals.

Ara han descobert que l'augment de l'oxigen el va provocar l'escassedat de calci al mar, degut al fet que els rius que l'aportaven es van glaçar i l'aigua no hi arribava.

Ho han descobert investigadors de l'Institut de Ciències de l'Índia i de la Universitat Niigata del Japó gràcies a dipòsits minerals a l'Himàlaia que fa uns 600 milions d'anys van "capturar" aigua de mar d'aquella època, quan el massís era sota un oceà:

"Els científics han descobert gotes d'aigua atrapades en dipòsits minerals d'un oceà de fa 600 milions d'anys a l'Himàlaia. Els dipòsits proporcionen pistes sobre un esdeveniment important d'oxigenació a la Terra."

Scientists at IISc & Niigata University have discovered water droplets trapped in mineral deposits from a 600-million-year-old ocean in the Himalayas. The deposits provide clues about a major oxygenation event in Earth's history.https://t.co/893CiS01Bo#IIScresearch pic.twitter.com/Y5IdrpOXc3

— IISc Bangalore (@iiscbangalore) July 29, 2023

Aigua capturada en cristalls de magnesita molt pura

La troballa, que ha publicat la revista científica "Precambrian Research", que els mateixos investigadors han qualificat de "càpsula del temps", és excepcional perquè fins ara no s'havien trobat registres de la composició del mar de fa tants milions d'anys.

Segons els investigadors, en els estrats d'aquella època hi han descobert magnesita molt pura, químicament possible per un desequilibri en la relació entre el magnesi i el calci de l'aigua:

"Aquesta precipitació de magnesita químicament prístina només seria possible si l'entrada de calci i altres impureses terrígenes (per exemple, argila i quars) a la conca de Deoban s'interrompessin durant un llarg període, probablement a causa de la congelació dels rius."

La manca de calci va fomentar la proliferació exponencial al mar de cianobacteris, bacteris de creixement lent que fan la fotosíntesi, i que van començar a produir grans quantitats d'oxigen que va passar a l'atmosfera:

"Hem demostrat que els esdeveniments glacials de llarga vida produeixen canvis significatius en la biota i la composició química dels oceans i l'atmosfera, donant lloc a l'alliberament de grans quantitats d'oxigen."

Precisament és als cristalls de magnesita on va quedar atrapada l'aigua de l'oceà de llavors, uns cristalls que han trobat a diversos llocs de la regió de Kumaon, una zona de glaceres a l'Himàlaia de l'Índia.

Durant la glaciació coneguda com a Terra Bola de Neu

La gran glaciació que va haver-hi fa uns 600 milions d'anys a la Terra és coneguda com a Terra Bola de Neu, perquè es creu que pràcticament tot el planeta va quedar cobert de neu.

Aquella glaciació va durar desenes de milions d'anys, gairebé tot el CO2 de l'atmosfera va quedar capturat a l'oceà primigeni, es va perdre l'efecte hivernacle i els pols van créixer fins a ocupar bona part de la Terra.

Segons l'estudi ara fet públic, l'escassedat de calci va fer proliferar els cianobacteris, que van fer pujar el percentatge d'oxigen a l'atmosfera, i això va fomentar la gran evolució biològica coneguda com a "explosió càmbrica".

Va ser fa uns 530 milions d'anys i va suposar passar d'una biosfera composta només de microorganismes, que havien aparegut a la Terra uns 3.200 milions d'anys abans, a l'aparició dels éssers pluricel·lulars.

Això va passar en un temps geològic relativament curt, i a partir de llavors plantes i animals van evolucionar molt ràpidament, donant pas a la biodiversitat que ha arribat fins ara.