Una col·laboradora nazi de 96 anys fuig de la residència abans del judici i l'enxampen

Amb 96 anys, Irmgard Furchner havia de convertir-se, aquest dijous, en la primera dona jutjada a Alemanya pels crims del nazisme després de dècades.

Havia de ser jutjada en una sala de l'Audiència d'Itzehoe construïda expressament per a l'ocasió en un parc industrial a causa de l'enorme interès mediàtic generat per aquest judici.

L'esperava una cadira identificada amb el seu nom.

Quan passaven vint minuts de l'hora en què Furchner havia de comparèixer, però, el president del tribunal, Dominik Gross, va anunciar que "l'acusada ha fugit" i que "s'ha emès una ordre de detenció".

Furchner està acusada de col·laborar en l'assassinat sistemàtic de més d'11.000 presoners del camp de concentració de Stutthof, a prop de la ciutat polonesa de Gdansk, que aleshores s'anomenava Danzig.

Entre el juny del 1943 i l'abril del 1945 Furchner hi va treballar com a secretària i mecanògrafa del comandant del camp, Paul-Werner Hoppe.

El 1954, quan va ser citada a declarar com a testimoni en un altre judici, Furchner va exlicar que tota la correspondència entre Stutthof i l'oficina central de les SS havia passat per les seves mans, i que Hoppe li dictava cada dia escrits i missatges radiofònics.

Va assegurar, però, que mai havia estat conscient que participava en un dispositiu que causava la mort sistemàtica de persones.

Christoph Rückel, advocat des de fa anys dels supervivents de l'Holocaust, discrepa d'aquest extrem: "Va passar a màquina les ordres d'execució i de deportació i va posar-hi les seves inicials", ha explicat a la televisió pública regional NDR.

El mes de febrer, després d'una llarga investigació, Furchner va ser considerada apta per a ser jutjada, malgrat la seva edat, i estava citada per aquest dijous davant d'un tribunal de menors, perquè en el moment dels fets era una adolescent d'entre 18 i 19 anys.

Ella, en canvi, considera que no hi ha cap motiu per jutjar-la, i havia enviat una carta a l'Audiència d'Itzehoe avançant que no tenia intenció de comparèixer.

"Amb 18 o 19 anys no vaig fer cap cosa per la qual hagi d'assumir la responsabilitat als 96 anys", va escriure. I va afegir un motiu probablement més sincer:

"Vull estalviar-me aquesta vergonya i no convertir-me en objecte de burla per a la humanitat."

Gross va respondre la carta advertint Furchner de les conseqüències de no comparèixer, però no va aconseguir fer-la desistir.

Així, dijous a primera hora va sortir de la residència de gent gran on viu, a Quickborn, a l'estat de Schleswig-Holstein, al nord d'Alemanya, però no per anar cap a l'Audiència d'Itzehoe: va agafar un taxi fins a una estació de metro dels afores d'Hamburg.

Va ser detinguda al cap d'unes hores, a les 13.50, quan caminava per una avinguda d'aquesta ciutat, i va ser traslladada a una comissaria per prendre-li declaració.

Per ordre de l'Audiència d'Itzehoe, Furchner ha quedat detinguda provisionalment i el judici ha quedat ajornat fins al 19 d'octubre.

A Twitter, Efraim Zuroff, caçador de nazis i president del Centre Simon Wiesenthal, ha dit que la fugida de Furchner "és un insult al tribunal i potser una admissió de culpa".

The secretary of the commandant of Stutthof conc. camp was supposed to face charges today for assisting in the murder of 11,000 inmates. Instead she fled. Healthy enough to flee, healthy enough to go to jail!!

— Efraim Zuroff (@EZuroff) September 30, 2021

I ha defensat:

"Si té prou salut per fugir, té prou salut per anar a la presó".

65.000 presoners morts

Al camp de concentració de Stutthof es calcula que hi van morir uns 65.000 presoners. La majoria, per malaltia i a causa del seu debilitament progressiu. Eren, sobretot, jueus, però també partisans polonesos i presoners de guerra soviètics.

Es té constància, però, que almenys 200 van ser assassinats amb gas Zyklon B en una cambra de gas i en un vagó de tren. També que una trentena de presoners van morir d'un tret al clatell.

El juliol de l'any passat, Bruno B., un home de 93 anys que va ser guàrdia de Stutthof quan en tenia 17, va ser jutjat i condemnat a una pena simbòlica de dos anys de llibertat vigilada en ser considerat còmplice de l'assassinat de més de 5.200 persones.

Segons els historiadors, unes 4.000 dones van treballar de guardianes als camps de concentració nazis.