Cas Pegasus: Xoc entre independentistes i PSOE i PP en la reunió amb europarlamentaris

Els membres de la comissió del Parlament Europeu que investiga l'espionatge amb Pegasus són a Madrid, on aquesta tarda s'han reunit amb representants d'organitzacions com Amnistia Internacional i amb membres de la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya.

En acabar la trobada, els tres diputats independentistes han comparegut conjuntament i han celebrat que s'hagi pogut fer la reunió. ERC, Junts i la CUP han coincidit a dir que la reunió haurà servit per posar de manifest la voluntat de l'estat espanyol, diuen, d'entorpir la investigació.

Durant la reunió hi ha hagut enfrontaments dialèctics entre diputats catalans i eurodiputats que s'asseien a la taula. Vox, de fet, ha decidit marxar de la reunió, mentre que socialistes i populars han criticat les paraules dels independentistes i han defensat que Espanya és una democràcia plena.

Davant dels eurodiputats, Marta Vilalta, d'ERC, els ha demanat que prenguin nota de "l'obstruccionisme de l'estat espanyol", mentre que Òscar Aparicio, del PSC, ha lamentat que la comissió catalana hagi "predeterminat que l'espionatge ha existit" i que "l'ha fet el regne d'Espanya".

Per Junts, Josep Rius ha remarcat que el Catalangate és un afer europeu i que "totes les idees, si són democràtiques, haurien de poder ser defensades lliurement, sense que els drets civils i democràtics siguin violats per raons ideològiques".

Des de la CUP, Montserrat Vinyets ha assenyalat que cal acabar amb l'"equiparació de l'independentisme amb el crim organitzat i el terrorisme", mentre que Lucas Ferro, d'En Comú Podem, ha assegurat que "és evident que es necessiten avanços en la regulació comunitària per abordar la defensa dels drets polítics i de les institucions democràtiques davant l'ús d'eines de ciberespionatge".

Pel cantó europeu, el president del comitè de l'Eurocambra, Jeroen Lenaers, ha remarcat la falta d'unanimitat en les posicions entre els membres de la comissió.

Al seu torn, la ponent, Sophie In't Veld, ha criticat que Aparicio hagi qüestionat la investigació de Citizen Lab en el que ha considerat un "intent de desacreditar" els investigadors. "Per què haurien de posar en risc la seva reputació", s'ha preguntat.

L'eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido ha remarcat que "Espanya és una democràcia plena" i ha instat les víctimes de l'espionatge a portar els telèfons a les instàncies judicials. "Afirmar sense proves és molt preocupant", ha dit.

Per la seva banda, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha criticat que el diputat del PSC qüestioni l'espionatge i ha demanat no estendre fake news. "Veiem que el mateix partit, depenent del país, té un argument o un altre", ha assegurat.

Finalment, l'eurodiputat del PSOE Ibán García del Blanco ha dit no ser "conscient que hi hagi un boicot" a la missió.

Dos dies de visita

Els europarlamentaris tenen previst ser dos dies a la capital d'Espanya, dilluns i dimarts, per investigar quin ús ha fet el govern espanyol del programari espia. 

La seva agenda, però, no inclou cap reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni amb cap ministre, perquè La Moncloa ho considera una visita tècnica.

La missió de l'Eurocambra a Espanya no estava prevista, d'entrada, però l'esclat del Catalangate hi ha donat impuls. Tot i això, diversos grups hi han introduït esmenes que podrien rebaixar la transcendència del cas.

La comissió Pegasus del Parlament Europeu es va crear, sobretot, per investigar l'espionatge a Polònia i Hongria, però el dia abans de la primera sessió Citizen Lab va destapar el Catalangate i el cas ha anat agafant protagonisme.

Al gener es va decidir que s'enviaria una missió a Espanya, cosa que va molestar el PSOE i el PP.

Delegació de nou europarlamentaris

La delegació la componen nou europarlamentaris, que tenen com a missió investigar si el govern espanyol és darrere l'espionatge a 65 independentistes. Normalment en aquestes missions hi participa un diputat de cada grup.

Una d'elles és Diana Riba, eurodiputada per ERC. També hi ha l'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido, del PP; Ibán García del Blanco, del PSOE, i Jorge Buxadé, de Vox, aquests dos com a membres substituts.

Una altra de les integrants és l'holandesa Sophie in 't Veld, que és la ponent de l'informe sobre l'espionatge amb Pegasus, i el cap de la delegació és el també holandès Jeroen Lenaers.

Els altres tres membres són l'austríac Hannes Heide, la polonesa Róza Thun i l'eslovac Vladimír Bilcík.

No els rebrà ni Sánchez ni cap ministre

En la visita no es trobaran amb cap ministre del govern espanyol: aquest dilluns a la tarda els rebrà Pascual Navarro, secretari d'estat d'Afers Europeus, abans de reunir-se amb periodistes.

Aquest dilluns a la tarda també s'han reunit amb membres de la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya i amb representants d'organitzacions com Amnistia Internacional.

Dimarts rebran algunes víctimes de l'espionatge, entre les quals destaquen el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la delegada del govern davant la Unió Europea, Meritxell Serret, i l'alcaldable d'ERC per Barcelona, Ernest Maragall.

Tant Junts com la CUP han coincidit en criticar que la trobada no compti amb representants d'altres partits i entitats, més enllà d'Esquerra.

Dimarts la delegació també es reunirà amb Andrés Jiménez Rodríguez, membre de l'equip d'Ángel Gabilondo com a defensor del poble, i amb el comitè de Defensa del Congrés, abans de marxar a primera hora de la tarda.

La setmana passada, en una carta conjunta, ERC, Junts, la CUP, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) van denunciar "obstacles" del govern espanyol a la missió per analitzar el ciberespionatge a l'independentisme català.

Entre els aspectes que, a parer seu, demostrarien aquesta obstaculització està que, "sis dies abans de la missió, les autoritats espanyoles van programar una moció de censura per dimarts 21"; com també que, segons la carta, aquestes autoritats van comunicar al Parlament Europeu amb només una setmana d'antelació que dilluns 20 és festiu a la Comunitat de Madrid, cosa que "va obligar a reprogramar" la visita.

L'informe del Parlament Europeu dona per fet l'espionatge

L'informe del Parlament Europeu sobre l'espionatge amb Pegasus conegut al novembre dedica 12 pàgines a Espanya i dona per fet que el govern espanyol va espiar il·legalment líders independentistes catalans.

La ponent, In 't Veld, va afirmar que hi havia "indicis clars" que s'havia fet aquest espionatge i va reclamar que es defineixi bé a escala de tota la UE què és la "seguretat nacional", la justificació habitual d'aquest tipus d'espionatge.

Segons el socialista Ibán García del Blanco, "no és un informe equilibrat i té serioses deficiències" i critica també que es posi en el mateix sac els governs de Polònia o Hongria i el d'Espanya. 

Desenes d'esmenes per rebaixar l'informe

Els socialistes europeus hi han presentat 100 esmenes i algunes volen suprimir-ne paràgrafs sencers, mentre que les de Ciutadans, defensades per l'eurodiputat Jordi Cañas, busquen posar en dubte el rigor de la investigació feta per Citizen Lab:

"Volem delimitar el que és veraç i demostrable i el que és una suposició o una deducció interessada", assegura l'eurodiputat Jordi Cañas.

El PP ha defensat sempre l'ús de programari espia per motius de seguretat nacional i els populars europeus recorden que els estats membres tenen la competència en aquest àmbit.

La "seguretat nacional" i els abusos dels governs

És una idea que qüestionen els partits independentistes, apel·lant a la falta de control de l'ús del programari espia. Ho fa Carles Puigdemont, que és membre de la comissió del Parlament Europeu:

"La seguretat nacional no pot ser cap excusa ni pot facilitar els abusos sistemàtics i sense cap control."

In 't Veld, com a ponent, s'està esforçant perquè el debat se centri, precisament, a evitar que s'abusi d'aquest tipus d'espionatge:

"Estem parlant de l'abús de programari espia. Està havent-hi abús i és molt fàcil per als governs abusar-ne perquè tothom s'amaga darrere l'argument de la seguretat nacional."