Una cursa popular per travessar la frontera, el camí de 36 migrants al País Basc

Van ser sis hores i mitja detinguts a la comissaria d'Hendaia per la policia francesa. Cada un d'ells, en una cel·la individual. "Ens diuen que el que fem és delicte, però la policia ens ho diu per fer-nos por". Ho explica Aintzane Lasarte, membre de la xarxa ciutadana Bidasoa Etorkinekin. Ella va ser una de les detingudes aquest dimecres 2 d'octubre juntament amb sis veïns més.

Se'ls acusa d'ajudar persones en situació irregular a entrar a França. I concretament, aprofitant un gran esdeveniment al País Basc: la Korrika, una cursa popular de 2.700 quilòmetres que discorre a banda i banda de la frontera.

Va ser el 14 de març passat a Irun, l'última població costanera encara a la banda espanyola. Centenars de persones van recórrer el tram fins a Hendaia, ja al costat francès de la frontera.

S'hi van sumar 36 persones migrants, barrejats entre la multitud. Uns joves que ja portaven mesos i anys de recorregut a l'esquena, provinents de diferents països africans.

"Va ser superemocionant, i els migrants van estar tan contents...", relata Lasarte. "Vam parlar-los de nosaltres, de la nostra llengua, de la nostra cultura, i ho van apreciar... Va ser una acció de germanor."

De fet, la cursa ja fa 44 anys que se celebra i, durant 11 dies i 10 nits, els participants es van passant un testimoni de mà en mà a través dels diferents territoris d'Euskal Herria per promoure l'ús de l'euskera.

Travessar la frontera per seguir França enllà

Com molts dels joves que arriben a la frontera basca, les 36 persones migrants que van participar en la cursa no volien quedar-se a Espanya, sinó continuar el seu trajecte cap a França o més enllà.

El més habitual és que intentin travessar la frontera a peu, per carretera. Però als ponts del riu Bidasoa s'hi troben la policia francesa i, si no tenen papers, els barren el pas.

De vegades pugen a autobusos de línia regular per travessar. I, en baixar-ne, la Policia ja els espera i els retorna a Espanya.

Els últims anys hi ha hagut nou morts de persones que intentaven passar caminant per les vies del tren o nedant al riu. Aquesta vegada, participar a la cursa ha estat una nova alternativa per aconseguir passar.

"Per què algunes persones tenen més drets que d'altres?", es pregunta Lasarte. "Uns països que han estat colonitzats i completament expoliats per nosaltres? I ara els diem que no es poden bellugar?"

Defensen que ajudar els migrants no és delicte

Els membres de la xarxa ciutadana Bidasoa Etorkinekin argumenten que ajudar els migrants que troben ja en territori francès no ha de ser motiu de condemna.

I de fet, expliquen, tot i les diferents detencions que han tingut en altres moments, cap dels processos judicials engegats ha acabat amb sancions o responsabilitats penals. "No és un acte il·legal: és un acte de solidaritat", sentència Lasarte.

L'activista recorda que la llei francesa recull que mentre no hi hagi una contrapartida directa o indirecta, "aconsellar sobre qüestions jurídiques, lingüístiques o socials, o qualsevol altre ajuda exclusivament humanitària, no pot donar lloc a persecucions penals".

Això és el que sostenen que fan habitualment els voluntaris: aconsellar i acompanyar les persones que troben caminant per camins o carreteres. I amb els seus cotxes, els duen 40 quilòmetres al nord, fins al primer centre d'acollida.

D'aquesta manera, a Baiona, poden ser acollits per l'entitat que gestiona el recurs per a persones migrants. O en tot cas, els joves poden decidir seguir el seu rumb cap al nord, des de l'estació de tren de la localitat francesa.

És el que van fer les 36 persones que el passat 14 de març van participar en la Korrika. Pel que fa als set veïns detinguts, alliberats el mateix dimecres, ja tenen data de judici: el 28 de gener.

"Continuarem fent-ho, perquè és una qüestió de drets humans", diu Lasarte. "Hem de continuar i continuarem."