Una de cada 4 persones en coma podria estar conscient i entendre missatges verbals

Una de cada 4 persones que estan en coma per lesions cerebrals i que no poden moure ni un dit ni respondre preguntes ni fent petits gestos, podria estar conscient i entendre instruccions verbals.

Ho afirma una recerca que ha registrat i analitzat l'activitat cerebral de 353 persones en coma a 4 països, i suggereix que moltes es podrien comunicar amb interfícies cervell-ordinador.

D'aquest 25% de pacients possiblement conscients, la majoria eren més joves que els altres i estaven en coma per accidents. En canvi, entre els que no estaven conscients, la causa principal del coma era un ictus o una esclerosi lateral amiotròfica.

"Això pot ser un canvi total"

La recerca s'ha publicat fa pocs dies a la revista New England Journal of Medicine, i el líder de l'equip que l'ha feta, Nicholas Schiff, de la universitat Cornell de Nova York, està convençut que tindrà repercussió.

Segons Schiff, són pacients que semblen desconnectats del món, però si es confirma que això no és cert i que, malgrat tot, poden arribar a comunicar-se, canviarà la manera de tractar-los:

"Només saber que un pacient té aquesta capacitat de respondre cognitivament pot ser un canvi total pel que fa a les decisions de suport vital i el grau de compromís dels cuidadors i dels membres de la família."

Dissociació cognitiva motora

De les 353 persones en coma estudiades, 112 eren capaces de respondre preguntes amb gestos o moviments de parts del cos, mentre que les 241 restants no reaccionaven de cap manera. 

Això s'anomena dissociació cognitiva motora, i significa que el cervell és incapaç de connectar-se amb cap part del cos per activar-la o fer-la moure.

La recerca es va fer sotmetent totes les 353 persones a ressonància magnètica, que permet veure quines parts del cervell s'activen, i a electroencefalografia, que registra les ones elèctriques cerebrals.

"Imagina't que estàs movent els dits dels peus"

Es va fer alhora que els donaven determinades instruccions verbals, com per exemple "mou els dits dels peus", o "imagina't que estàs movent els dits dels peus", i mirant els canvis que això provocava al cervell.

De les 241 que no havien reaccionat amb el cos a les preguntes o instruccions, en 181 no van registrar cap canvi, però les altres 60 van tenir una activitat cerebral equivalent a l'acció demanada.

Curiosament, en els 112 restants, entre els que sí que havien mogut alguna part del cos en resposta a preguntes, només 43 van mostrar una activitat equivalent, mentre que en els altres 69 no es va registrar.

Tenen activitat cerebral "invisible"

Yelena Bodien, autora principal de la recerca, remarca que 60 persones amb dissociació cognitiva motora profunda van registrar activitat cerebral "invisible".

Segons ha dit, això sembla mostrar que "estan processant el món extern", cosa que segons ella planteja "qüestions ètiques, clíniques i científiques crítiques":

"Com podem aprofitar aquesta capacitat cognitiva invisible per establir un sistema de comunicació i promoure una major recuperació?"

Bodien ho ha dit a la web del Weill Cornell Medicine, el centre en el qual treballa amb l'equip de Nicholas Schiff, que va encara més lluny i considera que els resultats han creat "una obligació ètica":

"Crec que ara tenim l'obligació ètica de relacionar-nos amb aquests pacients, d'intentar ajudar-los a connectar-se amb el món."

Suggereix que això es pot aconseguir amb ordinadors connectats directament al cervell dels pacients que els permetin comunicar-se amb l'exterior, però admet que encara és només una hipòtesi.

Debilitats i limitacions de la recerca

Els autors també admeten que recerques anteriors ja havien apuntat que els pacients en coma poden estar conscients, però destaquen que mai s'havia fet amb tants pacients i amb uns resultats tan clars.

També expliquen que la recerca l'han feta diferents equips de 6 centres de 4 països, i que a alguns pacients els han sotmès només a ressonància magnètica o a electroencefalografia.

En concret, només en el 35% dels casos es van utilitzar les dues tecnologies, mentre que en el 65% restant se'n va aplicar només una de les dues, cosa que debilita la robustesa dels resultats.

L'edat mitjana dels pacients va ser de gairebé 38 anys, portaven en coma una mitjana de gairebé 8 mesos, i la meitat ho estava a causa d'un trauma cerebral, és a dir, un accident.