Una de freda i una de calenta per a Puigdemont: com avança l'aplicació de l'amnistia?

Carles Puigdemont ha rebut una bona i una mala notícia en ben poques hores de diferència. El mateix dia que el Suprem li ha arxivat la causa de Tsunami per terrorisme, que el podia deixar fora de l'amnistia, un altre jutge ha decidit no amnistiar-lo per la suposada trama russa del procés.

El responsable de la decisió és Joaquín Aguirre, el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, que ha signat una argumentació duríssima plantejada en termes, textualment, de guerra híbrida.

Quan parla de les protestes postsentència del procés, el magistrat arriba a dir que són "episodis comparables a la Setmana Tràgica de Barcelona del segle XIX o als dies previs a la Guerra Civil", i per això argumenta que no es pot amnistiar l'expresident ni els altres 12 investigats.

A més, demana al Suprem que es quedi la causa --perquè hi ha dos aforats, l'expresident i el diputat Francesc de Dalmases-- i els investigui per traïció a l'Estat, malversació i un nou delicte que hi ha afegit ara: organització criminal.

Per tant, a Puigdemont se li obre un nou front al Suprem, on la sala d'admissions haurà de decidir si tiren endavant amb el cas i designar un instructor.

Una de freda i una de calenta: en dos dies ha quedat arxivada la causa de Tsunami, que es va eternitzar als tribunals, però s'ha accelerat el cas per la suposada trama russa.

El magistrat diu que ha quedat acreditat que els investigats formaven part d'una estructura piramidal, que tenia en la cúpula els presidents Mas i Puigdemont i de la qual formaven part, entre d'altres, Víctor Tarradellas, Elsa Artadi, Josep Lluís Alay o Gonzalo Boye.

La trama, segons sosté, hauria tingut contactes amb intermediaris russos per aconseguir suport militar i financer de Moscou per la independència.

Altres casos encallats

Amb aquests arguments, el jutge de la trama Russa ha enviat la causa directament cap a la llista de casos en què, un mes després de la seva aprovació, es constata que l'aplicació de la llei d'amnistia topa i toparà amb les traves d'alguns magistrats.

De fet, Aguirre fa servir l'argument dels jutges de Suprem per afirmar que la malversació és una exclusió a la llei.

Tampoc no s'ha aplicat l'amnistia en la causa de Tsunami per terrorisme, que no s'ha arxivat per l'aplicació de la llei sinó per un error judicial. Inicialment, tant l'Audiència Nacional com el Suprem va negar l'amnistia per a aquest cas i van plantejar elevar el cas a la justícia europea.

I el cas paradigmàtic en què l'amnistia està clarament encallada és el del procés. Per una banda, es mantenen les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa fins als anys 2030 i 2031. I per l'altra, també continuen vigents les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig.

Els dos jutges --Manuel Marchena i l'instructor Pablo Llarena-- consideren que el delicte de malversació queda fora de la llei. I pel que fa al delicte de desobediència, han plantejat fer una consulta al Tribunal Constitucional.

En el cas Judes, l'Audiència Nacional també ha mostrat dubtes que l'amnistia es pugui aplicar als dotze CDR acusats de terrorisme, i ha plantejat portar-ho al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Casos com aquests, tant si finalment acaben en mans del Constitucional com de la justícia europea, quedarien en via morta per un temps incert, fins que s'aclareixi quin és el criteri --fins ara desigual-- que han d'aplicar els jutges.

A l'altre cantó de la balança, l'amnistia ja ha servit per eixugar les condemnes a Mossos i manifestants que van intervenir en les protestes post-sentència, alcaldes de l'1-O, desenes de policies investigats per les càrregues el dia del referèndum o l'exconseller Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà pel cas de l'escorta de Puigdemont.