Una de les 18 preses al Salvador per haver avortat, en llibertat després de 10 anys

Després de deu anys tancada en una presó salvadorenya, Sara Rogel ha tornat a casa. Va ser condemnada a 30 anys de presó pel delicte d'homicidi agreujat, per un avortament involuntari. Tenia vint anys quan a causa d'una relliscada va tenir una forta hemorràgia i se la va acusar d'haver posat fi al seu embaràs.

La Fiscalia que instrueix el seu cas ha decidit no recórrer aquest dilluns l'ordre de llibertat condicional que va emetre el jutjat de vigilància penitenciària perquè "no representa cap perill per a la societat" i "té tots els requisits pel benefici penitenciari".

El Salvador prohibeix totes les maneres d'avortar, fins i tot les dones que pateixen avortaments espontanis són habitualment sospitoses d'haver interromput voluntàriament l'embaràs. 17 dones continuen empresonades al país per aquest motiu, acusades d'homicidi.

L'avortament, "homicidi agreujat"

Sara Rogel  va néixer a Santa Cruz Analquito, un petit municipi del departament de Cuscatlán –al centre del país --que no supera els 3.000 habitants. A l'octubre del 2012, quan només tenia vint anys, va relliscar mentre feia la bugada i l'accident va fer que perdés el nadó que estava gestant.

"Era un embaràs en etapa avançada, un embaràs esperat. Per culpa de l'accident va tenir una forta hemorràgia, per la qual cosa la van portar a l'hospital. Allà la van acusar d'avortament i després van canviar el tipus de delicte i la van condemnar per homicidi agreujat a 30 anys de presó ", explica Morena Herrera, presidenta de l'Agrupació Ciutadana per la Despenalització de l'Avortament.

L'autòpsia feta va revelar que el fetus va patir un trauma cranioencefàlic, de manera que un jutge la va acusar de donar-li un cop intencionat mentre la defensa de Rogel ho atribuïa a la caiguda. Familiars de la jove han celebrat la llibertat condicional de Rogel, que no podrà sortir del país mentre compleixi la totalitat de la pena.

Al Salvador, l'avortament està tipificiat com a homicidi agreujat, amb penes de presó de 30 anys. Fins i tot per les dones que tenen complicacions i acabin amb avortaments espontanis o "mortinats", sospitoses d'haver practicat una interrupció voluntària.

A les presons salvadorenyes hi ha almenys 17 dones més acusades d'avortar, en un país amb un dels codis penals més durs pel que fa a la interrupció de l'embaràs. El president del Salvador, Nayib Bukele, ha arribat a qualificar els avortaments com a "gran genocidi". El 2019 es van comptabilitzar 181 dones acusades per causes relacionades.

Un grup d'experts de les Nacions Unides va demanar l'any passat al govern de Bukele que posés en llibertat tres dones que van ser empresonades per patir durant l'embaràs emergències obstètriques que van acabar amb avortaments involuntaris.

L'organisme les va qualificar com a "detencions arbitràries" i reclamava a les autoritats salvadorenyes que les indemnitzés pels danys ocasionats i que ordenés una investigació exhaustiva i independent de les detencions per castigar els responsables. Un d'aquests casos és el d'Evelyn Hernández: el 2016 va ser detinguda després de parir a casa seva, sense saber que estava embarassada. El nadó va néixer mort. La van sentenciar a 30 anys de presó per homicidi agreujat, però va ser absolta l'any passat després de diversos anys de pressions internacionals.

 

Rebutgen canviar el codi penal

Recentment, l'Assemblea Legislativa del Salvador va descartar reformar el Codi Penal a instància de col·lectius feministes, que proposaven la despenalització de l'avortament en els supòsits que perillés la vida de la dona, per violació o per la viabilitat de l'embaràs.

Tot i aquest retrocés, les feministes salvadorenyes continuen pressionant perquè es reformi el draconià codi penal, que posa en risc la salut i la vida de moltes dones. "Tenim esperances", afirma Morena Herrera. "Divendres vam presentar cartes a diputats perquè estableixin una taula de diàleg per reprendre les iniciatives de llei. A més, tenim dos processos oberts a la Cort Interamericana de Drets Humans", explica la presidenta de l'Agrupació Ciutadana per la Despenalització de l'Avortament.

Un d'aquests és el de la Manuela – nom fictici - . Va morir el 30 d'abril del 2010, als 35 anys, per un càncer de limfoma de Hodgkin que no va ser diagnosticat a temps. La Manuela va morir emmanillada al llit d'un hospital, sense l'atenció mèdica adequada, ja que estava condemnada a 30 anys de presó per homicidi agreujat.

 

L'avortament a l'Amèrica Llatina

Països on és legal, sense condicions, en els terminis legals establerts:

Argentina  

Uruguai

Cuba

Guaiana

Guaiana Francesa

Puerto Rico

Països on està prohibit sense excepcions:

El Salvador

Hondures

Nicaragua

República Dominicana

Haití

 

 

Països on està permès segons supòsits

A la resta de l'Amèrica Llatina, tots els estats incorporen supòsits menors o majors en la interrupció de l'embaràs.

El Paraguai, Veneçuela, Guatemala, el Perú i Costa Rica tenen algunes de les legislacions més restrictives i només despenalitzen l'avortament en cas que a la vida o la salut de l'embarassada corri perill.

La resta, afegeixen causals que van més enllà del perill de mort o amenaça a la salut de la mare, tot i que també hi ha matisos.

Alguns països, com Xile, Colòmbia i el Brasil inclouen també en els seus codis penals les variables de violació, inviabilitat del fetus. A més de les anteriors, a Bolívia s'inclou el supòsit d'incest i, en el cas de Belize, els factors socioeconòmics.

A l'Equador, l'avortament té tres causes: amenaça la vida o la salut de la dona, inviabilitat del fetus i violació a dona amb discapacitat mental.

Pel que fa a Mèxic, cada estat disposa de la seva pròpia legislació sobre l'avortament. Les restriccions varien segons el territori. Només a Ciutat de Mèxic i Oaxaca està permès l'avortament lliure i sense condicions, durant les 12 primeres setmanes de gestació.