Una dona presidirà Mèxic per primer cop: la científica Claudia Sheinbaum guanya les eleccions

Claudia Sheinbaum serà la primera dona presidenta de Mèxic. A l'espera dels resultats definitius, l'hereva de l'actual president, Andrés Manuel López Obrador, obté un ampli avantatge, amb el 58% dels vots. L'altra favorita i rival principal, l'opositora Xóchitl Gálvez, suma un 29% de suport.

La candidata del Moviment de Regeneració Nacional (Morena) tindrà un camí complicat al davant. Ha promès continuar amb les polítiques socials de López Obrador, però amb segell propi. I haurà d'afrontar reptes com la violència, la sequera o les difícils relacions amb els Estats Units, pels migrants i pel narcotràfic.

Això, després de la campanya electoral més violenta de la història de Mèxic, amb almenys 37 candidats assassinats. I aquest mateix diumenge, dues persones han estat assassinades als col·legis electorals de l'estat de Puebla.

De fet, la violència i la gestió de la frontera amb els Estats Units i la immigració han estat dos dels grans temes de la campanya electoral.

Mèxic ha celebrat aquest diumenge les eleccions més grans de la seva història amb més de 98 milions de persones cridades a renovar més de 20.000 càrrecs. A més de la presidència del país, també els 500 diputats del Congrés --on també sembla que tindrà majoria el partit Morena--, els 128 senadors i 9 governs estatals.

"No hi arribo sola"

En el primer discurs públic per celebrar la victòria, Sheinbaum ha agraït l'honor de ser la primera dona que presidirà Mèxic "després de 200 anys de la república":

"Com ho he dit altres vegades, no hi arribo sola, hi arribem totes amb les nostres heroïnes que ens van donar pàtria, amb les nostres ancestres."

La guanyadora ha dit que es compromet que el seu govern sigui "honest, sense favoritismes, sense corrupció ni impunitat, serà un govern amb austeritat republicana, disciplina financera i fiscal i d'autonomia del Banc de Mèxic."

Acusada durant la campanya per la seva rival Gálvez de ser la representant de l'"autoritarisme", Sheinbaum ha promès "garantir les llibertats d'expressió, de premsa, de reunió, de concentració i de mobilització":

"Som demòcrates i per convicció mai faríem un govern autoritari ni repressor, respectarem també la diversitat política, social, cultural i religiosa, la diversitat de gènere i sexual".

Científica especialista en crisi climàtica

La que serà la nova presidenta de Mèxic va néixer a Ciutat de Mèxic fa 61 anys. És llicenciada en Física, doctora en Enginyeria Energètica, membre de l'Acadèmia Mexicana de la Ciència i autora de desenes d'articles de recerca.

Va participar en els informes sobre canvi climàtic de l'IPCC del 2007 i del 2014 en el capítol sobre indústria, el 2007 com a "autora col·laboradora" i el 2014 com a "autora principal".

Des de molt jove es va associar a organitzacions d'esquerres i a la universitat va ser líder estudiantil. Els seus pares també són científics i militants de l'esquerra mexicana des de joves. El pare, químic; la mare, biòloga. La mare, d'origen búlgar; el pare, lituà. Tots dos d'ascendència jueva.

Entre el 2000 i el 2006, quan López Obrador era cap de govern de Ciutat de Mèxic, Sheinbaum va ser la seva secretària de Medi Ambient. Va reduir la contaminació atmosfèrica, va millorar l'accés a l'aigua potable i va desenvolupar la mobilitat sostenible.

Entre el 2018 i el 2023, Claudia Sheinbaum va ser cap de govern de Ciutat de Mèxic, fins que va deixar el càrrec per presentar-se a la presidència del país.

Sheinbaum es proposa virar cap al feminisme i aprofundir en la quarta transformació que impulsa el Moviment Regeneració Nacional, el partit fundat el 2011 per López Obrador i del qual ella també és membre fundacional.

Feia mesos que era la candidata amb més possibilitats de guanyar les eleccions, amb les enquestes donant-li un 55% de la intenció de vot, mentre la seva rival en les presidencials, Xóchitl Gálvez, la candidata de la dreta que es defineix com a "socialdemòcrata, liberal i progressista", sempre ha anat per darrere.