Treballadors sobreformats per la feina que fan són un tap per als treballadors amb estudis mitjans (iStock)

Una espiral de desequilibri: com els treballadors més qualificats impacten en el món laboral

Els titulats superiors i amb feines per sota les seves capacitats fan de tap als que tenen estudis mitjans
Anna Farrero Actualitzat
TEMA:
Precarietat laboral

Les dades constaten que hi ha un desequilibri fort en la formació dels treballadors, que ve de lluny i que afecta de ple el món del treball. Hi ha més titulats dels que reclamen les empreses i algunes empreses no troben comandaments amb estudis mitjans. La sobreformació d'uns pot deixar sense possibilitats de feina els que no poden acreditar estudis.

És fruit de diferents factors, però, segons dades de l'EPA, es constata que hi ha moltes persones en edat de treballar que tenen estudis superiors (2.050.351) i són el col·lectiu que té la taxa d'atur més baixa. (5%).

A l'altre extrem hi ha la gent (2.693.025) que tot just té els estudis primaris i un bon gruix que no pot acreditar tenir estudis, amb la dificultat que això els suposa a l'hora de trobar feina.

I al mig queda un grup molt més reduït de persones amb estudis mitjans (268.679). Són els que tenen un grau o estudis de formació professional de segona etapa, perfils necessaris a totes les empreses i que, sense ocupar llocs directius, poden aportar molt de valor afegit a l'activitat.

 

Aquest esquema genera que no tots els universitaris tenen feina i sovint acaben en feines que no els pertocaria per formació.

Segons l'expert en ocupació i president del Consell Econòmic i Social de Barcelona, ocupen llocs que podrien ocupar persones que no tenen aquest nivell de formació i, en canvi, tenen el que correspon al lloc de treball.

"Aquestes persones que estan subocupades per un major nivell educatiu condicionen l'estabilitat o la possibilitat d'ocupar-se de les persones menys formades."

Castellana ho veu com un tap que té un efecte en cadena que acabarà expulsant la gent menys formada de les feines: "Les persones que tenen poca base formativa, les que no tenen l'acreditació mínima de l'educació obligatòria tindran moltes dificultats per accedir al lloc de treball i quedaran excloses de manera permanent".

I és que, segons les dades de l'EPA amb què es treballa, de 5 milions de persones que hi ha a Catalunya en edat de treballar n'hi ha 2.650.000 que només tenen l'educació primària o la tenen sense acabar.

En aquest grup també hi ha la meitat (1.361.140) que no poden acreditar cap estudi. D'aquestes persones, 810.296 tenen feina, 119.263 estan desocupades i 431.590 es declaren inactives, que no busquen feina. Pot ser per desànim de no trobar-ne o per incapacitat de poder-ho fer.

Treballadors del sector de la construcció (Europa Press)

El repte és augmentar els nivells formatius, prestigiar la formació professional i procurar que sigui en matèries que les empreses necessitin.

Això evitaria la disfunció de persones sobreformades ocupant llocs que no els pertoca. A més aquestes persones poden acabar patint frustració i poc lligam amb la feina.

Segons els experts en un sistema productiu hi hauria d'haver un cert equilibri entre els diferents graus de formació, els llocs de treball creats i les oportunitats per adaptar-se a les noves feines que puguin sorgir.

Un exemple: el sector tèxtil

El sector tèxtil porta anys amb dificultats per tenir gent formada. Cada cop hi ha menys llocs on estudiar i menys interès de la gent per fer-ho.

Per això Egarfil --amb fàbrica a Ponts, a la Noguera-- ja fa anys que forma els seus treballadors, primer com a filadors, i quan tenen experiència i coneixements suficients, els promocionen a comandaments.

Amb tot, ja sigui per la distància amb les escoles del tèxtil, pel tipus de fàbrica o per les condicions i sou, fa anys que intenten sense èxit que un enginyer s'incorpori a l'equip.

ARXIVAT A:
Precarietat laboral Drets laborals
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut