Una exposició al Palau de la Virreina recupera la memòria dels camps de concentració franquistes
L'artista valenciana Ana Teresa Ortega recupera la memòria dels antics camps de concentració de l'Espanya de Franco en una exposició al Palau de la Virreina. Amb el títol "Cartografies silenciades", fins al pròxim 9 de setembre s'exhibeixen mig centenar de fotografies, complementades amb un audiovisual i reproduccions de documents i mapes que l'artista ha recopilat després d'un llarg treball d'investigació per arxius espanyols.
Ortega, que és professora a la Facultat de Belles Arts de València, recorda que "a mesura que anava avançant l'exèrcit franquista, el nombre de presoners de guerra i detinguts polítics va ser cada cop més gran" i, un cop abarrotades les presons, "van habilitar tota mena de centres de detenció: escoles, convents, esglésies, places de toros, barracons i altres edificacions". Aquests camps de concentració, afegeix Ortega, van tenir com a finalitat "la classificació dels presoners per a la depuració, la repressió i l'explotació com a esclaus".
Després de la Guerra Civil, el règim va crear el Patronat per a la Redempció de Penes, que va obligar els milers de presoners a treballar com a esclaus "a través de colònies penitenciàries militaritzades per reconstruir les anomenades regions devastades".
En l'exposició de l'Espai Miserachs de la Virreina es poden contemplar fotografies de llocs aparentment tranquils que seixanta o setanta anys enrere van acollir els prop de dos-cents camps de concentració franquistes que l'artista ha aconseguit identificar. Són els casos del Camp de la Bóta o del castell de Montjuïc de Barcelona.
En l'exposició, la fotògrafa inclou instantànies dels camps de concentració que van acollir més presos, com el d'Aranda de Duero (Burgos), que va arribar a tenir 4.000 homes; el d'Albatera (Baix Segura, Alacant), que va tenir fins a 18.000 persones, o el tristament famós de Miranda de Ebro (Burgos), destinat als presos de les Brigades Internacionals i on el 1943 hi havia 3.500 presoners estrangers. En els seus últims anys, el camp de Miranda de Ebro va rebre presos procedents del maquis i del bàndol aliat de la Segona Guerra Mundial i, segons explica Ortega, "avui és una fàbrica de productes químics i encara es conserven les restes d'un dels murs, així com les parets d'uns safarejos".
Durant tres anys Ortega s'ha mogut per tot el territori de l'Estat i ha entrat en contacte amb historiadors locals, que l'han posada sobre la pista dels espais físics on van ser els camps. Encara que en molts casos l'espectador ha de fer un exercici d'imaginació per saber com eren aquells centres de repressió, Ortega no oculta haver sentit esgarrifances en alguns camps dels quals encara queden vestigis. Tampoc amaga la seva sorpresa perquè molts dels camps són avui monestirs, "i majoritàriament de l'ordre del Cister".
Sobre la futura llei de la memòria històrica que promou el govern espanyol, Ortega considera que "es queda curta, perquè es conforma amb declarar il·legítims els judicis sumaríssims en lloc d'anul·lar-los, que seria de justícia històrica". Tampoc veu amb bons ulls que la llei deixi la potestat als ajuntaments per retirar els símbols de la guerra i de la dictadura. La present exposició és, apunta l'artista, "una primera fase", perquè assegura que "continuarà investigant i recorrent el territori per intentar documentar gràficament tots els camps".
Després de la Guerra Civil, el règim va crear el Patronat per a la Redempció de Penes, que va obligar els milers de presoners a treballar com a esclaus "a través de colònies penitenciàries militaritzades per reconstruir les anomenades regions devastades".
En l'exposició de l'Espai Miserachs de la Virreina es poden contemplar fotografies de llocs aparentment tranquils que seixanta o setanta anys enrere van acollir els prop de dos-cents camps de concentració franquistes que l'artista ha aconseguit identificar. Són els casos del Camp de la Bóta o del castell de Montjuïc de Barcelona.
En l'exposició, la fotògrafa inclou instantànies dels camps de concentració que van acollir més presos, com el d'Aranda de Duero (Burgos), que va arribar a tenir 4.000 homes; el d'Albatera (Baix Segura, Alacant), que va tenir fins a 18.000 persones, o el tristament famós de Miranda de Ebro (Burgos), destinat als presos de les Brigades Internacionals i on el 1943 hi havia 3.500 presoners estrangers. En els seus últims anys, el camp de Miranda de Ebro va rebre presos procedents del maquis i del bàndol aliat de la Segona Guerra Mundial i, segons explica Ortega, "avui és una fàbrica de productes químics i encara es conserven les restes d'un dels murs, així com les parets d'uns safarejos".
Durant tres anys Ortega s'ha mogut per tot el territori de l'Estat i ha entrat en contacte amb historiadors locals, que l'han posada sobre la pista dels espais físics on van ser els camps. Encara que en molts casos l'espectador ha de fer un exercici d'imaginació per saber com eren aquells centres de repressió, Ortega no oculta haver sentit esgarrifances en alguns camps dels quals encara queden vestigis. Tampoc amaga la seva sorpresa perquè molts dels camps són avui monestirs, "i majoritàriament de l'ordre del Cister".
Sobre la futura llei de la memòria històrica que promou el govern espanyol, Ortega considera que "es queda curta, perquè es conforma amb declarar il·legítims els judicis sumaríssims en lloc d'anul·lar-los, que seria de justícia històrica". Tampoc veu amb bons ulls que la llei deixi la potestat als ajuntaments per retirar els símbols de la guerra i de la dictadura. La present exposició és, apunta l'artista, "una primera fase", perquè assegura que "continuarà investigant i recorrent el territori per intentar documentar gràficament tots els camps".
